Quan vaig començar a escriure en aquest bloc ho vaig fer empès per una necessitat personal. No cal que doni ara les raons, però sempre havia pensat que només el llegirien quatre gats, jo i alguns amics o parents que es compadirien de mi i esmercerien una petita part del seu temps a fer-hi una ullada. L'altra dia em vaig dedicar a comptar les lectures que s'han fet del bloc i vaig quedar espantat. En vaig comptabilitzar més de dos milions. Sí, sí, dos milions. Vaig quedar escagassat.

Amb el cap cot, amb agraïment, estic content que unes desenes de persones, algun centenar o no sé quants, s'hagin pres la molèstia de llegir algunes de bajanades que he anat escrivint al llarg d'aquests dos anys llargs. L'únic que puc fer ben sincerament és estar agraït per la paciència que aquestes persones han tingut. Imagino que hi ha gent de tot. Gent que comparteixen les meves dèries o pensaments, gent que estan completament en desacord, o gent que simplement passaven per aquí i ja no han tornat. Mai, però, hagués imaginat arribar a aquestes xifres.

En general, també estic content perquè les persones que hi han deixat algun comentari s'han mostrat respectuoses, ja sigui des de l'acord, ja sigui des de la discrepància. Ja vaig explicar un dia que no filtrava els comentaris, però no sabia si podria mantenir aquesta línia en el futur. I sí, ho he pogut mantenir. D'això també n'estic agraït.

Finalment, també estic satisfet perquè mantenir aquest bloc no m'ha impedit seguir mantenint les relacions socials amb normalitat. Sóc persona que li agrada la conversa, com un autèntic llatí, i llegir i relacionar-me. Doncs bé, el bloc avança i segueix a disposició de tothom que vulgui reflexionar sobre diversos aspectes de la vida, xafardejar sobre el que deixo que em xafardegin o potser, fins i tot, per aquells que, qui sap, potser passen un moment agradable llegint els meus apunts. Gràcies a tothom. Tocava donar-les.