El bloc d'en Climent

Els ministres de sanitat de la UE han decidit tirar endavant la vacuna de la grip A. Han decidit, també, entre altres coses, que la vacuna s'administrarà en una sola dosi. Ja m'agradaria veure la cara del periodista del diari Avui que dies enrere ridiculitzava la benedictina Teresa Forcades que entre altres crítiques a la gestió de les autoritats sanitàries d'alguns països, es va posicionar en contra de donar aquesta vacuna en dues dosis. Sembla que la Teresa hi toca més del que alguns volen fer veure, ja que finalment les autoritats europees li han donat la raó en aquesta qüestió. Doctors té l'església i el diari Avui tanoques. 

Dies enrere el país i l'estat veí anaven de corcoll buscant una lleona pels ports de Tortosa i Basseit, concretament pels voltants de la Sénia. Els telenotícies i els telediarios n'anaven plens. Ens deien que veïns de la zona, veïns i testimonis fidedignes, afirmaven haver vist una lleona passejant per aquells indrets i remenant contenidors de pollastres morts. La població de la zona es va armar, fusell a l'espatlla i salacof al cap per si topaven amb l'animal ferotge. La ciutadania espantada es va confinar a casa per por de tenir una trobada desagradable i tràgica amb la fera ferotge. Una lleona de grans dimensions es passejava per aquells paranys com ho solen fer els seus parents per la sabana africana. Tothom s'ho va creure. 

Com no podia ser d'altra manera, es va posar en marxa un dispositiu colossal per donar caça i captura a la feratgina. Agents rurals armats, guàrdia civil vigilant, prohibició de caminar per segons on, helicòpters mobilitzats, visors nocturns. Trampes pròpies de la selva i la sabana per donar cacera a l'animal que diversos testimonis havien corroborat i reconegut. Imagino que les autoritats devien ensenyar fotos de possibles sospitosos, tots lleons o lleones, per verificar que els testimonis de càrrec sabien què era un lleó o lleona. 

Aviat es va pensar en un circ que havia passat temps enrere per aquella zona i que presumiblement podia haver perdut un animaló com aquell. Però ai làs, l'esmentat circ no duia animals com el que es buscava. Aviat es va pensar en algun depravat que podia tenir un animaló com aquell al jardí de casa seva i se li podia haver escapat. Clar, tots pensàvem que de ser així, aquesta persona no posaria una denúncia o un anunci al diari que digués que havia perdut un lleó de color crema i una mica de barbeta. Ja l'enxamparíem ja, al lleó i a l'amo. 

L'animaló en qüestió no havia causat cap mal a ningú, ni tan sols havia espantat ningú directament. Més aviat els testimonis davant els riscos terribles de caure en les grapes d'un animal tan perillós s'havien espantat sols. No sé si en algun moment algú havia pensat que es podia tractar d'un animal prehistòric perquè enlloc no es trobaven indicis, petjades, de lleó. Potser era una lleó amb ales, una figura mitològica. 

Passats els dies els experts arriben a la conclusió que l'animal no és un lleó, ni res que s'hi assembli. És un gos. Gros, això sí. De color crema, això també. La cacera es veu impossible. Agafar-lo viu serà difícil. Sembla que s'imposa la filosofia de Bush, l'atac preventiu, primer disparar i després preguntar. Ja s'hi havien esmerçat massa diners. Helicòpters, Mossos, Rurals. Bufa, si s'hagués tractat d'un rescat hauria sortit car.