El nostre país sembla habitat per corruptes impenitents, incapaços de vèncer la mínima temptació relativa a l'obtenció de guanys econòmics peti qui peti i obtinguts de la forma que calgui. Els delictes econòmics són delictes d'una aparença molt més menyspreable que d'altres, perquè acostumen a ser comesos per persones que la majoria pensaríem que no els caldria recórrer al delicte, donada la seva posició econòmica i social. Però la realitat ens demostra que l'avarícia no te aturador. Ningú sembla tenir límit. Més aviat sembla que cadascú té els seus límits situats en diferents nivells. Honorables de títol, honorables suposats, és igual. Les persones semblen disposades a posar en risc la seva valoració social per tal d'incrementar el seu guany econòmic. Sembla que el reconeixement social i personal el fem dependre del nostre poder econòmic en la nostra societat.  (Segueix)