Vaig veure l'altre dia el Club Super 3 fent publicitat de la jornada de Halloween. Em vaig sentir decebut. No amagaré que sóc un enemic convençut d'aquesta importació cultural, tot i ser conscient que no tinc res a fer, ho sé. Però vaig veure que teníem la batalla perduda quan des del Club Super 3 es parlava del halloween com qui parla del sant Joan o del carnaval. Com si fos una cosa nostra.
Imagino que és molt difícil lluitar contra el colonialisme cultural, però no per ser una tasca gens fàcil em sembla que ens hàgim de rendir tan fàcilment. No sé els motius pels quals el Club Super 3 s'ha rendit. Em sembla, però, ben trist. Tot un símptoma que la guerra l'hem perdut. No sé si és l'audiència, la comoditat o què, però crec que la Televisió de Catalunya hauria de resistir una mica més. Però no. Què hi farem. En nom de la globalització i la modernitat, mica a mica, ho anem acceptant tot. Ens ha calat tan profundament el missatge que ens hem d'obrir al món que ens fa sentir ridículs si ens oposem a tradicions culturals que no ens toquen per enlloc. Malgrat que algú em pugui titllar de localista, em seguiré oposant a la seva introducció i pel què a mi fa seguiré insistint a les meves filles que nosaltres no celebrem, ni celebrarem el halloween, com no tenim pare noel, ni sant nicolau, ni ...
