A la darrera publicació de l’any 2008, la revista El Temps destina la seva portada a la recuperació de la memòria maçònica impulsada per la Biblioteca Pública Arús de Barcelona. Dotze completes pàgines d’informació dedicada a despertar la curiositat envers una organització datada a Europa des del segle X i que, com moltes altres, va ser perseguida i represaliada durant el període franquista. El temps, l’anonimat forçós, el desconeixement i possiblement la falta de rigorositat de molts historiadors, han potenciat la imatge sectària, relacionada fins i tot a rituals ocultistes, que perviu dins la ment d’una gran majoria. Així el concepte maçònic desperta, en molts, els recels habituals davant d’allò que no es coneix i, en d’altres, la immensa curiositat que provoca l’aureola de misteri que envolta qualsevol organització considerada secreta.

Però la maçoneria no sembla que sigui, ni hagi estat mai, una organització secreta. Com a molt podria ser titllada de tancada o d’exclusivista, donat que en els seus inicis es tractava d’una societat integrada per constructors, una mena de gremi, la finalitat de la qual era protegir i preservar els secrets de l’ofici. Més tard, ja entrat el segle XVIII, se la podria haver considerat, fins i tot, elitista, ja que la majoria dels seus membres eren burgesos i intel·lectuals de les més diverses professions i ideologies.

Remenant, però, per Internet ens podem sorprendre en descobrir la vinculació maçònica de coneguts personatges de la nostra història. Cito com a exemples, i entre molts d’altres, a Pere Mata i Fontanell, metge i alcalde de Reus; Andreu Nin, dirigent sindicalista assassinat pel govern estalinista; Teresa Claramunt, destacada dirigent sindicalista; Clotilde Cerdà i Bosch, reconeguda concertista internacional; Lluís Companys, fundador de la Unió de Rabassaires i President del Parlament i de la Generalitat de Catalunya i Francesc Macià, polític republicà i també President de la Generalitat. N’hi ha de més allunyats en els temps com Mozart, Haynd, Beethoven, Fleming o Darwin. També s’ha especulat amb noms de polítics actuals, com el del mateix Zapatero.

Tanmateix, lluny del prestigi que confereix ser maçó a molts altres països europeus, a Espanya encara es mantenen connotacions sorprenentment negatives, si fa no fa com els rojos per als franquistes. No és difícil imaginar què deu passar si la qualitat de maçó se suma a la de català o la de vasc.

Un grup d’universitaris i estudiosos, membres del Centro de Estudios Históricos de la Masoneria Espanyola, sostenen que l’Organització ha estat i és una escola de formació humana que des del seus orígens ha mostrat sempre una vocació formativa. Resulta, doncs, fàcil deduir els motius reals que van moure els feixistes a una persecució ferotge i es podria, fins i tot, intuir les raons de mantenir, en silenci, el descrèdit històric fins als nostres dies.

És cert que per a molts qualsevol cosa demonitzada durant el règim franquista desperta amb facilitat, i de forma instintiva, certes simpaties solidàries. Sigui com sigui pot resultar un plaer capbussar-se a la xarxa i descobrir informació sobre algunes lògies maçòniques, com l’anomenada Gran Orient de Catalunya o sobre els cada cops més nombrosos blogs personals de maçons, com el de vistorguerra.blogspot.com.

Recuperar la memòria històrica és una tasca del tot saludable i necessària per avançar. Internet és una eina de comunicació, fins ara incontrolable, que ens brinda l’accés a tota mena d’informació, cosa que permet assolir criteris independents: una llibertat inestimable.

Publicat a El Pati. Gen/2008