« Anterior | Següent»

18.04.09

L'ELEFANT ENCADENAT

Publicat a General | 21:39

Un altre dels contes que t'ensenyen d'en Jorge Bucay.

En aquest cas, aquest conte fa pensar amb tots els ligams que arribem a tenir en la vida, sense ni nosaltres mateixos saber-ho ni reaccionar-hi.

A mi, m'ha fet adonar de les moltes estaques que ens van o anem posant al llarg de la vida, i de com pot ser de senzill, desfer-se'n d'elles.

L'ELEFANT ENCADENAT

Quan era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l’elefant que, com vaig saber més tard, era també l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’un pes, una mida i una força descomunals... Però després de l’actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes.

L’estaca, però, només era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a uns quants centímetres de terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força, havia de poder alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.

El misteri encara em sembla evident.

¿què el subjecta doncs?

¿per què no fuig?

Quan jo tenia 5 o 6 anys encara confiava en la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.

Llavors vaig fer la pregunta òbvia: “si està ensinistrat¿per què el lliguen?”

No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres nens que també s’havien fet aquella pregunta alguna vegada.

Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort meva, algú havia estat prou savi per trobar la resposta:

 

L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.

 

Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l’elefant indefens acabat de néixer subjectat a l’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefantet va empènyer, va estirat i suar tractant d’alliberar-se. I malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquella estaca era massa forta per a ell.

Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que, l’endemà, ho tornava a provar, i l’endemà següent, i l’altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, el pobre, creu que no pot.

Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer.

Mai, mai més va tornar a posar a prova la seva força...

2 Comentaris | "L'ELEFANT ENCADENAT" »

  1. evac : holessssssssssss Brigitte

    29/04/2009, at 16:05 [ Respon ]

    ara feia mesos que no em passava pel teu bloc!! m'alegro que segueixis escribint!!! a veure si m'animo i actualitzo el meu! jejeje

    que dir-te dle bucay!! també és el meu autor preferit i cada conte qeu té em fa refleixonar molt sobre moments viscuts o simplement em recorda a gent que m'envolta!! sempre aprens amb ell!!

    un petonàsssssss ben gran

  2. pollicu manuel : M'agradat molt:)

    10/11/2011, at 10:28 [ Respon ]

    Ho acabem de llegir a clase y me gusta jjajajjajjajaja

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: