04.05.09
L'AÏLLAMENT DELS JOVES
Llegia una article al Magazine de la Vanguardia de fa temps (recullo magazines i els llegeixo quan puc...), on explicava l'aïllament de joves japonesos.
Fa un temps també, vaig veure un reportatge per la tele. Ensenyaven com nois joves japonesos es tancaven a la seva habitació i no en sortien durant un llarg temps. Un llarg temps que podia oscil·lar entre 6 mesos o varis anys. No sortien fins el punt de no veure ni a la família que vivien amb ells. La mare deixava una safata amb menjar davant la porta de l'habitació i ells l'agafaven i la deixaven quan sabien que ja tots dormien.
El motiu del seu aïllament podia ser tan simple com tenir acné, estar gras, o ser quelcom diferent que el grup, ja sigui escolar o del cercle d'amistats.
L'article explica que la causa de l'aïllament és la gran exigència de la societat japonesa. Expliquen que un japonès per poder tenir un nivell mitjà ha de treballar molt, fent unes 3 o 4 hores extres cada dia i arriben a treballar fins i tot els diumenges. Això fa que la família japonesa sigui del tot una família desestructurada. La soletat, per molts d'aquests adolescents ja ve de molt petits.
L'articulista va anar a un centre on recullen aquest nois per tractar. Allí se'n va adonar que no era només un problema de nois, que també hi havien noies. Però deien que no hi havien tants casos.
La curiositat li va anar a més i a través d'una pàgina web va fer una crida a les noies que patien aquests casos d'aïllament. Va dir-lis que només volia fotografiar-les i saber el seu cas. Al cap de poc ja va obtenir respostes. Eren moltíssimes les noies que estaven aïllades. Tenien edats compreses entre els 17 i els 40 anys.
Aquestes noies no tenien cap alegria per viure. Eren noies guapíssimes i amb uns nivells d'estudis mitjà (al Japó estudiar en una universitat és molt car).
Semblen tenir tot el necessari per tenir una vida normal, però el món on els ha tocat viure no està fet per elles.
dpalma :
27/05/2009, at 18:08 [ Respon ]
Hola Brigitte,
realment aquest és un tema que em va impactar. Sembla que, a més, comença a preocupar que aquest comportament s'imiti als països occidentals. Però, en l'exemple que has posat (i que van explicar en el reportatge de televisió) em pregunto: què passaria si les mares no els deixessin el menjar a la porta de les habitacions?.