25.02.09

ESCUDELLA BARREJADA

Publicat a General | 22:06

Avui tenia tantes coses a dir que no sabia quina agafar per explicar. Tampoc no tenia molt per aprofundir a les historietes. Doncs he decidit explicar una mica de tot. El que se sol dir, faré una escudella barrejada.

La Dolors, la meva companya de feina i amiga de fa molts anys, avui ha fet festa perquè li han arribat els primers Couchings. Qui són els couchings? M'explico. Hi ha una pàgina WEB anomenada couchsurfing que s'apunta gent disposada a deixar un llit a gent d'arreu del món. Ells poden venir a casa teva i tu pots anar a casa d'ells o altres. Una iniciativa molt interessant per a mi que soc una viatgera pobre i si em puc estalviar un dia d'hotel i a més compartir inquietuds amb persones de diferents indrets del món. Ja tinc ganes de ser demà i que m'expliqui l'experiència!

Ahir, com cada dimarts, vaig anar a dinar a casa de la meva germana. Doncs em va estar explicant un fet que pot semblar surrealista però és verídic. Fins i tot, el considero denunciable. Resulta que a la classe de la meva neboda gran i va un nen amb un problema als peus. Fa uns anys que té aquest problema i cada vegada va a més. Fins al punt de gairebé no poder caminar. Porta crosses, però li costa moltíssim pujar escales.

Els metges, durant tot aquest temps no han parat de fer-li proves, però no li troben un diagnòstic concret. Encara no saben quin tipus de malaltia té.

La mare, separada, va anar a demanar ajuda al professorat i direcció de l'escola, sol·licitant primer un professor de reforç (el nen a causa de la malaltia a faltat molt a classe i ha repetit curs). Se li va negar. Va demanar poder realitzar les classes del curs de sisè a la planta baixa, ja que al nen li costa pujar les escales i així no faltava tant a l'escola. Se li va negar.

El problema del nen comença a ser mental també, a conseqüència dels seus problemes de mobilitat i de la seva obsessió en que se'n riuen d'ell. El professorat i direcció del centre diuen que potser el nen no ha superat la separació dels pares.

La meva conclusió:

1.- el centre té un problema d'obligacions.

2.- potser el nen no ha superat la separació dels seus pares, però aquest no és el problema que es planteja. El problema és la falta de mobilitat als peus, i amb pares separats o no, el problema hi és.

El dilluns vaig fer reunió de l'executiva comarcal d'ERC, on vam plantejar si tornar-nos a presentar per dos anys més a la comarcal. Jo, per la meva part, i després de no fer res aquests dos anys, crec que estic en deute i m'hi he de posar per dos anys més (bé, si sortim elegides).

També el dilluns a la tarda van venir es d'Iberbanda a casa a arreglar-me el Wifi. Feia dos mesos que no em funcionava internet. Finalment, la setmana passada, junt amb una dona del servei tècnic, per cert, l'única catalana que em va atendre (no em feu pensar malament...), vaig poder instal·lar tota la quantitat de números que s'han d'instal·lar i vaig poder connectar-me a internet, però per cable telefònic. El dilluns va ser el dia! ja ho tinc tot! Puc connectar-me al sofà, al llit, a la taula del menjador, del despatx, de la cuina, al lavabo.... on vulgui!

Avui, he anat a dinar a ca la Míriam, com la majoria de dimecres. Mentre l'esperava per dinar, m'he posat a fulejar un llibre del meu estimat Jorge Bucay, que tenia sobre la taula del sofà. M'agada moltíssim les històries que explica. Potser perquè jo després intento instal·lar-les a la vida real. El primer conte que he llegit era el de Pigmalió. Crec que ell va canviar el final, perquè si no tinc mal entès, Galatea es queda amb Pigmalió i es converteix amb la seva esposa i amant. Bucay, en la seva història, explixa que quan Galatea agafa vida, ell li diu que és la dona amb la que sempre ha somiat. Ella li respon: m'has imaginat perfecte i intel·ligent, amb gust refinat. Creus de debò que una persona com la que has creat es conformaria amb tu?

Una bona lliçó d'humilitat.

(1) Comentaris    (0) Retroenllaços    Enllaç permanent