Amb motiu del cinquantenari de Las Vegas, hem recordat com, tant aquesta societat, fundada l’any 1959, com les altres dues del poble molt més antigues, en el temps del franquisme, per poder-se mantenir obertes, s’havien d’inscriure com a filials de l’«Obra Sindical de Educación y Descanso». El Centre Catòlic en va quedar exclòs d’aquesta imposició, segurament perquè era catòlic, cosa que ja era sinònim de ser del Règim.

    En el cas de Las Vegas ja varem dir que des de la seva fundació va ser integrada a “Educación i Descanso” però en el cas de les altres dues societats, la cosa va ser diferent.

    Al Casino, que durant la II República havia agafat voluntàriament, tot i que amb discrepàncies internes, el nom de “Centre Republicà el Fènix”, en acabar la guerra l’entitat fou clausurada passant a dependre de la «Organización Nacional de Educación y Descanso», fins que el 1947 va assolir una certa autonomia, tot i que havia de tenir la denominació de “Sociedad el Fénix de Educación y Descanso”.

   L’Ateneu Pi i Margall fou clausurat tant bon punt acabà la guerra, i romangué tancat fins que, el 1947 es va demanar la reobertura a l’empara de l“Educación y Descanso”, que permeté que l’11 de març de l’any següent es podessin obrir de nou les portes.   De fet, en el cas de les societats de Vila-seca, no tenia sentit aquesta inclusió a l’aixopluc de l’«Obra Sindical de Educación y Descanso» creada el 1940, atès que aquesta era una activitat sindical destinada als obrers (que el règim en deia “productors”), i de fet, en aquestes entitats n’hi havia pocs de treballadors per compte d’altri. Només cal recordar que uns anys abans, l“Educación y Descanso” els obrers de Vila-seca havien creat la seva pròpia societat.

    L’any 1977 es va desmuntar tot el tinglado dels sindicats verticals, i per tant també va desaparèixer aquesta entelèquia de l“Educación y Descanso”. Que en pau reposi i que mai més torni.