Que a les eleccions del passat diumenge hi hauria molta abstenció, era una cosa cantada i que, tothom donava per segur fins i tot abans de començar la campanya electoral.

    Jo en sóc totalment contrari d’aquesta abstenció i en general de totes les postures “passotes” davant d’unes eleccions, tot i que l’entenc. Crec que tots hauríem d’anar a votar i si no estem d’acord amb cap de les candidatures, o amb el seu comportament durant la campanya, o amb el que fan entremig de les eleccions, aleshores tenim l’opció de votar en blanc o fer un vot nul.

   D’aquesta manera, diem clarament que, estem per la democràcia i que creiem en Europa (en aquest cas), però no ens agrada cap de les alternatives que se’ns presenten per triar. Altrament, cadascú dels que hi participen en fa la seva lectura interessada, que sovint és contradictòria. Els que governen diuen que els electors han triat la platja per comptes de l’urna, els de l’oposició que el govern no ha sabut motivar i per tant mobilitzar l’electorat... En fi que tothom hi diu la seva.

   Ara bé, quan ja han passat les eleccions i els diputats han pres possessió dels seus escons, l’abstenció és una altra cosa. Tantseval al Parlament europeu, com a les Cortes o al Parlament de Catalunya, l’abstenció és una forma de votació: vots a favor?, vots en contra? abstencions? pregunta el president de l’assemblea, i cada cul-parlant agafa l’opció que li sembla o la que li indica el seu respectiu cap de files. És a dir que l’abstenció ve a ser quelcom coincident amb el que és el vot en blanc a les urnes dels col·legis electorals.

    A les esmentades assemblees, l’abstenció real, és una altra cosa: és l’absència de l’hemicicle, on hi falten els que s’han quedat a casa, o son al bar, o tenen una altra feina que deu ser més important que la de votar una llei o una directiva. Així quan el president dona els resultats, diu: diputats presents, tants; vots a favor, tants; vots en contra, quants; abstencions, tantes; donant per aprovada o refusada la “cosa” que es votava.

   Moltes vegades a la televisió ens han ensenyat, com en diferents moments i massa sovint per cert, hi ha uns anfiteatres plens de butaques buides, és a dir de diputats que s’abstenen.

    No creuen ses senyories, que si vostès que cobren per ser al seu escó, massa sovint s’abstenen de ser-hi presents, ens estan donant als ciutadans, que paguem, l’exemple a seguir?