El diumenge passat, amb motiu de la 4a portada de la Mare de Déu de la Pineda a Vila-seca, al capvespre, tingué lloc un entranyable acte cívic-polític-religiòs que va començar al Raval del Mar on els "diables" esperaven la imatge venerada, provinent del seu estatge habitual, que acompanyaren fins a la plaça dels Països Catalans (abans placeta dels gitanos) on s'havia acumulat el poble fidel amb fanalets encesos per enllumenar el camí.

   Allí es va formar la comitiva que havia d'anar fins la plaça de l'Església, amb els diables al davant, gegants, esbart Ramon d'Olzina infantil i senior, banda de música, Corporació municipal, Mare de Déu, Pinedes i l'Arquebisbe de Tarragona amb el nostre senyor Rector i el de la Plana i, a més a més, rectors i vicaris que haviem tingut a la nostra Parròquia, Mn. Morell, Mn. Pairot, Mn. Jordi, Mn. Evarist i Mn. Pere.

   Aquest acte de carrer va mobilitzar una bona part de la gent del poble, majoritariament dels de tota la vida que, uns participant en la comitiva i d'altres des dels balcons de gairebé totes les cases del carrer del Mar o de la Verge (no sé perquè) de la Pineda. Balcons curulls de gent, engalanats amb domassos, quasi sempre cobrellits de fil blanc, fets amb ganxet i que son autèntiques obres d'art, que possiblement havien fet consumir una mica més encara, els ja molt gastats ulls de les nostres àvies, en les llargues nits d'hivern i sota el llum d'una bombeta de 15 bugíes o potser a la claror d'una espelma o un llum de ganxo. Avui tenen encara un incalculable valor per a la gent gran de cada casa, però que, les noves generacions es treuran aquestes noses dels armaris, llençant-los, potser mig d'amagat, als contenidors soterrats del futur.

   Enguany, la Parròquia havia fet, sota comanda i al preu de 20 €, uns posters de roba amb la imatge de la Mare de Déu de la Pineda, que al carrer del Mas estaven cosits al bell mig de les vànoves, per comptes d'aquells "noms de Maria" blau cel que s'hi havien posat en ocasions anteriors i que ningú de menys de cinquanta anys en sabia el significat.

   Quan el seguici va arribar al davant de l'Església, dansaires de l'Esbart van ballar la sardana de la Verge (perquè?) de la Pineda, ara tocada per la cobla i que, anys enrere, un dilluns de Pasqua, va estrenar la Coral Nova Unió allà a l'ermita, i de la qual, se'n va editar un casette.

   Ja dins l'Església, començà l'acte litúrgic, que vingué a ser com les "misses" dels enterraments en dies festius, però en aquesta ocasió, amb el valuòs acompanyament de cants de la Coral Nova Unió, que cantaven des del cor, que és des d'on ha de cantar les corals, encara que estavem acostumats a escoltar-los cantar des del presbiteri.

   A més de la cerimònia, hi hagueren dos sermons, el del Sr. Alcalde i el del Sr. Arquebisbe. El primer aprofità l'avinantesa per a deixar la vara als peus de la imatge, com si li cedís el comandament. Dels dos parlaments, el del Sr. Alcalde devia agradar més que l'altre a la concurrència, ja que fou aplaudit (aplaudiments que no se sap ben bé qui els comença però que sovint s'endevina), l'altre, no fou ovacionat.

   No comparteixo l'opinió dels aplaudidors, o considero que barrejar les autoritats civils a les cerimònies religioses, no és propi, i no ho vaig veure o no recordo haver-ho vist, ni en els temps "gloriosos" en que l'amo, entrava a les catedrals a l'aixopluc del tàlem. Ho veig tan fora de lloc com ho seria llegir l'evangeli de les noces de Canà, que per cert és el que es va llegir en aquesta cerimònia, en un casament civil.

   Diguem que la participació al carrer, és diferent. Jo no ho faria, però no ho trobo tan fora lloc. Potser per això, entre altres coses, el Sr. Alcalde ho és i jo no.