Beseit: riu Matarranya i riu Ulldemó
22 Maig, 2007 18:31
Publicat per aladern,
paisatges
Cap de setmana llarg i intens a la comarca del Matarranya. Vam fer estada a Beseit per tal de visitar els rius Matarranya i Ulldemó. El primer dia ens arribàrem fins a les Gúbies del Parrissal, lloc espectacular com pocs. Vora el riu Matarranya vam trobar una natura exuberant, molta aigua i fins i tot una mica de pluja, no gaire. Espadats impressionants a banda i banda del riu i una munió de rapinyaires (voltors?) que els senyorejaven amb vol majestuós. Arribats al Parrissal vam girar cua; allí l’aigua et barra el pas si no és que vulguis nedar. També es pot salvar l’escull pel costerut pas del Romeret, cosa que no vam fer. L’endemà remuntàrem el riu Ulldemó, diferent però també espectacular. Aquest dia vam gaudir de molt de sol, vistes bellíssimes i tolls d’aigua encisadors. Vam tornar cap a casa amb el sarró ple. Sobretot, ens enduguérem dins la retina dels ulls una bellesa difícil de descriure i un mar de sensacions que perduraran molt temps.
Disposats per a la marxa
Camps ufanosos a les envistes dels Ports
Impressionants espadats verticals
Quina bellesa! No cal dir res més
El camí i el riu s'obren pas com poden
Sembla difícil però no ho és. Emocionanat sí
Ens cal cercar el pas més adient
Gaudim al màxim d'aquests trams de riu
Apa! Un salt i mira de no posar el peu a l'aigua
Ens envolta una gernació d'agulles calcàries
I l'aigua regalima per tot arreu
Estem arribant al cor de les Gúbies del Parrissal
Les parets dels cingles sembla que vulguin tancar-se per sobre dels nostres caps
Final del nostre trajecte. A partir d'aquí només aigua i parets de roca
Alguns no es conformen. Sembla com si vulguessin continuar
Més bellesa al descobert
No patiu per mi, sé nedar
Però el que no sé, és si tots aquests en saben
Tornem per on hem vingut. A tots ens agradaria quedar-nos més estona
El capvespre damunt Beseit. El temps s'atura
El riu Matarranya vist des del pont vell
El pont i el riu
L'endemà, una parella matina i se'n va a fer un vol. Gaudeixen d'una bella albada
L'ombra de l'amor és allargada
Una bonica balconada de les moltes que trobem
Després d'esmorzar enfilem el camí vers el riu Ulldemó
Encisador, idíl·lic... falten paraules
Tornem a fer equilibris per tal de no sucar
Una parella i el riu de teló de fons
En fila índia i fent equilibris per sobre les pedres
A la tornada no podem evitar remullar-nos en les aigües fresques i transparents
I en arribar al poble, tots de cap a l'abeurador! Crec que hem exhaurit les reserves de resfrescos i birres del bar. Només se sent un comentari: a tots ens han quedat ganes de tornar-hi. El que heu vist fins aquí, tan sols és un petit tastet de dos dies inoblidables.
Peatge cap al desconegut
18 Maig, 2007 13:58
Publicat per aladern,
tal com surt
Qualsevol dia em despertaré i me n’adonaré que encara em queda un bri de forces per prendre una darrera decisió. Agafaré un petit destraló i amb calma cerimoniosa aniré tallant tots el fils que m’uneixen a la teva (i)realitat. I ho faré curosament, amb l’ancestral saviesa del jardiner que esporga l’arbre que més s’estima. En acabar, llençaré les deixalles al pou de l’ahir. No tinc mòbil ni portàtil ni PDA, tampoc GPS, iPod, ni cap dels deu mil ginys que cada dia em vomites a la cara. Que trist veure pel carrer els zombis amb un mòbil a l’orella i la mirada perduda, com autòmats que es mouen per la voluntat d’uns fils invisibles, aliens a qualsevol somriure que els puguin regalar. Cogito ergo sum, deien els savis de l’antigor. Ara s’escau dir: Existeixo en tant que bloguejo. Perquè tu ets omnipresent arreu on vagi –i em resisteixo a creure que també siguis omnipotent- i sento tothora el teu alè damunt meu. Orson Scott Card va escriure sense saber-ho el teu futur. Nosaltres no som res més que fileres de formigues que caminem sense voluntat pròpia, un nombre qualsevol d’un immens rusc planetari on una sola consciència ho dirigeix tot. M’escaparé allà on no puguis trobar-me, a les regions més ignotes de l’univers, als cims més alts que tan sols poden assolir els gegants, allà on regna el delitós vent de la quietud i el soroll és proscrit: la part més profunda i íntima de mi mateix. Sé que arribarà aquest dia només per la meva voluntat. Mentrestant, demà matinaré i aniré a perdre’m per Lo Parrissal. No, tu no hi seràs; estaré sense cobertura, sense connexió. Només pot venir ella, perquè ella és tot el que demà necessitaré per ser feliç.
Estadístiques del Bloc Rosa dels vents
18 Maig, 2007 08:16
Publicat per aladern,
general
Dins dels canvis que ha introduït Tinet en el Motor del Blocs, me n’he adonat que ha desaparegut l’indicador del total acumulat de visites –que des del desembre de 2005, en que vaig obrir el bloc, s’apropava a les vuitanta mil-. En canvi sí que hi trobo les lectures individualitzades per post, i m’ha encuriosit veure quins escrits s’enduen la palma de les visites. Aquí teniu el rànquing dels deu primers posts que tots passen de les mil lectures. Sóc conscient que moltes d’aquestes entrades provenen de cerques efectuades al Google (*) i no tenen res a veure amb el cercle més o menys fidel de blocaires que ens llegim assíduament (els camins de Sant Google són inextricables). Estadístiques a banda, el que trobo reconfortant, i és d’agrair, són totes les visites dels qui teniu la santa paciència d’aguantar les meves neures, que imagino no són pas gaire diferents de les de molts de vosaltres.
1) L’alzina mil·lenària 1.781 visites
2) Tots els noms de la rosella 1.770
3) El perfum del cedre 1.680
4) Reus-Prades-Reus en imatges 1.609
5) Fer el pa a casa 1.604
6) La rosa i tu 1.555
7) Haiku 4 1.537
8) Pausa 1.168
9) Una vida nova 1.150
10) Diuen les parets 1.109
(*) Algunes recerques del Goggle que trameten al bloc Rosa dels vents:
rosa dels vents - reus prades reus itinerari – imatges de mil coses – recepta pastis de formatge – la blavor intensa del cel – aladern – la roda dels vents – nits de passió – haiku – frases per un casament – camí de les tosques – mola d’estat – viure al camp – vents del món – las hojas de la rosa – nom científic de les plantes – gallaret papaver rhoeas – webcam reus – grau dels barrots – blog litus pasqua – poemes de la xocolata – panadons espinacs – poemes per pastissers – rosa dels vents de catalunya – you tube ballar sardanes – la filosofia del petit príncep – l’esclau del mercadal – l’arbre d’estornells – carmen bizet havanera – la rosa marina – pensament una flor de l’abril – significat de és quan dormo que hi veig – luna llena de tauro – poemes sobre l’amistat – ramon aladern – chinolope primera foto – el diagnostico y la terapeutica galeano – qui va inventar la rosa dels vents – propiedades de la rosa – rosella – fotos sota l’aigua – pa de pessic iogurt – fer pa – aixa llaut i aladern – secrets per fer una buena paella ............Llum errívola
16 Maig, 2007 19:28
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Estilitzant la llum,
un matí errívol
tot just albat,
vingueres als meus ulls
per camins sorrencs.
Però aquesta imatge
que ara tinc de tu
va quedar-s’hi per sempre.
Eres un contrallum viu,
i te m’has tornat pell
Marinada
14 Maig, 2007 09:35
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Vora la mar
l’onada crespa
broda el teu nom.
Amb ulls nous
esbatanats,
com si et veiés
per primer cop,
l’instant se’m dóna
per tu límpid plaer.
Els còdols, al grau,
també delegen
besar el teu cos.
Llampugues
12 Maig, 2007 09:38
Publicat per aladern,
tal com surt
Reus-Prades-Reus (Només 55 Km!)
07 Maig, 2007 07:53
Publicat per aladern,
paisatges
Aquest any a la pujada del dissabte tan sols érem sis. I només UNA valenta! (la més maca del món mundial)
A la sortida del Picarany agafem el Camí de Prades
La Font del Roure raja força. Podem agafar provisió d'aigua
Dinem a la Creu Trencada, ja dalt els Motllats
A l'arribar a Prades ja tenim més companyia. Farem unes cervesetes als porxos de la plaça
La cèlebre font de la Vila Vermella i l'església de Santa Maria, a la plaça
És l'hora de sopar i hem fet molta gana! (aquí ja som més colla)
Un sopar com el d’avui s’havia d’acabar amb una riquíssima Sacher de xocolata (ja sabeu la recepta)
Hem dormit a la mateixa cabana de l'any passat
Abans d'agafar el camí de tornada farem un bon esmorzar
Sortim de Prades i ja veieu quina verdor i com va tot d'aigua
El Perelloner del Cisterer, al Cap dels Plans, al camí de La Febró. Arbre declarat monumental
A la sortida de La Febró travessem a gual el Riu Siurana que tot just neix una mica més amunt
Pugem cap a la Serra de La Mussara
Els plans de La Mussara, verds i florits
Aquí comença el Camí de les Tosques, que ens portarà fins a Vilaplana. Ja veiem allà lluny Reus i el mar
Al migdia sol i calor, aigua fresca i cristal·lina. Sense comentaris
Dinem al Casal de Vilaplana. I descansem, que ja toca
Col·loquem un altre senyal. No volem que el dia tres ningú es perdi. Al fons Vilaplana i una part de la serra de La Mussara
A prop de l'Aleixar trobem el pi de les Planes, o del Fernando. Un dels dos arbres momumentals de l'Aleixar, junt amb l'alzina del Mas de Borbó. Al post de l'any passat ja vaig posar les impressionants mides que ateny
Aquí es pot apreciar millor la impressionant volta de canó del seu tronc
L'Aleixar (la vila rodona) i l'ermita de Sant Blai. Allí, a l'ermita, va néixer el meu avi Quim, que venia d'ermitans de generacions. Després al carrer del Forn hi havia Ca l'Ermità. Al fons tanca la panoràmica la mejestuosa serra de La Mussara
I ja som a Reus, a la Boca de la Mina. Vam pujar sis i tornem catorze. Hem arribat tots i per la cara que fem ningú no diria que hem caminat 55 km. (o si?) Alguns més cansats que altres, però tots amb ganes de tornar-hi l'any que ve.
Meme: Què hi diu a la pàgina 139
04 Maig, 2007 07:29
Publicat per aladern,
general
No sé pas quan ni
qui es va inventar això dels memes als blogs (No hauríem de dir mem?, de
l’anglès meme i aquest de memory). Amb el pas del temps han anat
i han tornat en períodes estacionals, no desapareixent mai del tot i
renovant-se cíclicament. Més que una moda, s’ha convertit en una mena de
litúrgia, i ja se sap que en tota cerimònia pots participar-hi o no. De memes
en corren de diverses classes: en tenim de personals, de literaris, de visuals,
de tot el que hom es vulgui inventar. Particularment, no m’agraden gaire. Trobo
especialment inútils els memes personals. Crec que el tarannà i les
inclinacions de cadascú també es poden saber llegint entre línies, escoltant
tant el que et diuen com el que et volen dir. Ho trobo força més interessant i
suggeridor. Si Tenim empatia i un mínim de sensibilitat podem arribar a saber
moltes coses d’una persona; no cal que t’explicitin el currículum dels
gustos personals. En resum, que sempre he declinat tota invitació a participar
en aquesta mena d’strip (tease) mental, cosa no gens fàcil, ja que
corres el risc de ferir sensibilitats sense voler o de quedar com un murri.
Aquesta vegada en
faré un, de meme, i serà literari. M’hi ha convidat l’arsvirtualis des del seu blog.
I amb això no vull dir que la Clara-Eugènia sigui més persuasiva que els demés,
simplement és que em ve de gust fer-lo, i prou. Es tracta d’agafar el llibre
que en aquest moment tinguis més a prop i obrir-lo per la pàgina 139 (i si el
llibre té menys de cent pàgines?) i copiar el segon paràgraf.
Ara mateix tinc dos
llibres equidistants de mi, l’un a la meva dreta i l’altra a l’esquerra. L’un
és La canción de Kahunsa (regalat) d’Anosh Irani, i l’altre és La
intel·ligència fracassada (comprat) de José A. Marina. Agafaré aquest
últim, que estic llegint a bocins; l’altre tot just l’he començat. Diu a la
pàgina cent trenta-nou:
En aquest capítol, en canvi, parlaré de la intel·ligència social, que emergeix dels grups, associacions o societats, la que ens permet parlar de societats intel·ligents i societats estúpides. La societat espanyola del divuit que cridava “Visca les cadenes”, la societat francesa que va aplaudir la fúria bèl·lica i cobdiciosa de Napoleó, la societat alemanya que va aclamar Hitler i es va deixar contagiar dels seus desvariejaments i la societat industrial avançada que actualment construeix una economia que esprem irreversiblement la natura o que imposa un sistema que fa incompatible la vida laboral i la vida familiar o una globalització que augmenta les diferències entre països pobres i rics, són exemples de fracassos de la intel·ligència compartida.
Ens expliquen que
José Antonio Marina (Toledo, 1939), és filòsof i assagista. Catedràtic excedent
de filosofia en un institut madrileny, conferenciant i... –aquesta faceta la
trobo seductora- floricultor!
Diu ell que La
intel·ligència fracassada té com a finalitat reduir la vulnerabilitat
humana i la seva obstinació a ensopegar dues-centes vegades amb la mateixa
pedra. I és que el gran objectiu de la intel·ligència –segons Marina- és la
felicitat i, per tant, tots els seus fracassos estan relacionats amb la
dissort. El fanatisme, el desamor, la incomprensió de les parelles, les
addiccions, la injustícia, la rutina, les pors o la submissió són grans
fallides de la intel·ligència.
Que hagi llegit uns
quants llibres de filosofia no vol dir pas que hi entengui gaire. Però què
voleu que us digui... m’agrada la filosofia. Com m’agraden igualment cinquanta
mil coses més que es relacionen o influeixen en la meva vida, en la sorprenent
vida que ens han regalat.
Aquest meme no el
passaré a ningú, com és obvi. Però si algú dels que transiteu per aquí us ve de
gust fer-lo, no us en estigueu i feu-nos-ho saber, que correspondrem amb una
visita a casa vostra.
Passats per aigua II (i arrossada a Cambrils)
02 Maig, 2007 07:14
Publicat per aladern,
paisatges
La nostra amiga Jaka m’ha explicat la solució per continuar publicant imatges al blog. Moltes gràcies, maca! He obert un compte a Flickr i enllaçaré les imatges des d’allí, fins que duri el crèdit, ja que la capacitat que et donen tampoc no és il·limitada, però 100 Mb poden donar per a molt.
Aquí teniu les fotos de diumenge passat, una excursió que ja us vaig dir que va ser passada per aigua. Vam arribar remullats com mai, però ningú no es va fer enrere. Clar que... potser el que ens estimulava a caminar era la impressionant arrossada que en esperava al final de camí. La idea inicial era fer l’arròs al mateix punt d’arribada, l’ermita de Santa Marina, a Pratdip; però a l’últim moment vam decidir anar a Cambrils, al mateix lloc de l’any passat. La vam encertar de ple, meteorològicament parlant!
A la sortida del poble voregem la Riera de la Vall de Capçanes (aigües avall, Riera de Marçà). Ahir va dir el Mauri a TV3,que els 239 litres recollits durant el mes d'abril a Falset (a un cop de pedra d'aquí) era la quantitat més important des del 1916. Només cal que veieu el panorama d'avui!
Hem caminat una bona estona i ja veiem el Mas del Collet, dalt d'un pujol a tocar del cingle del Racó de la Sendal.
La pluja ens impedeix gaudir plenament de la bellesa del Racó de la Sendal.
Necessitem una mica de sopluig per esmorzar i decidim enfilar-nos fins al mas.
Un mas rònec s'està convertint... potser en una casa de turisme rural? Si és així, el lloc és magnífic. Us el recomano!
Aquí podrem esmorzar tranquil·lament.
Mentre esmorzem gaudim de la bellesa de la vall i del dia plujós.
Tornem a caminar i més aigua a sobre nostre.
Ens acostem a La Fou. Aigua per baix i aigua per dalt!
Una altra masia amagada entre cingleres. Aquests eren els dominis inexpugnables del Carrasclet quan lluitava contra els Borbons.
Una aturada per reagrupar-nos. Sembla que la pluja vulgui donar una mica de treva.
La treva és un miratge. Un altre cop arrenca a ploure amb ganes.
Entre l'aigua i els núvols es pot copsar la bellesa de la muntanya. Destaca la silueta de la Mola de Genessies.
Quan arribem a la carretera de Llaveria semblem una processó fantasmagòrica.
Ja estem al vessant de les Costes, mirant a Santa Marina. La boira amenaça tancar-se i decidim fer l'últim tram per les marrades de la carretera.
L'aigua no para i ara, a més, la boira se'ns tira a sobre. Sembla que descendim un port pirinenc.
Algun espavilat decideix que ja no vol fer més marrades i baixa pel dret.
No sé si aquell de dalt, el que obre l'aixeta, ho ha fet expressament, però tot just arribar a l'ermita de Sta. Marina para de ploure.
L'autocar ens porta fins a la platja, entre els termes de Cambrils i Montroig del Camp. Anem a una masia que hi ha a ran de mar i tenim una gana de lleons.
El dia vol continuar rúfol, però maremeva quina bellesa!
Aquí tenim els cuiners i les peroles de la nostra salvació. Més d'un s'apropa al foc per tal d'eixugar-se una mica la roba.
Aquest arròs caldós amb conill i pollastre té una pinta impressionant.
Com molt bé diu la dita: A la taula i al llit al primer crit. Només per previsió, hem col·locat les taules sota la porxada de la casa. El xofer de l'autocar també dina amb nosaltres. És argentí i és el primer cop que ve amb nosaltres. Sembla bon jan i s'esforça a parlar en català.
N'hi ha que ja tenen el plat buit, però jo vaig pel segon!
El senyor Eusèbio (quin cuiner més eixerit que tenim!) no vol que sobri res. Més d'un s'emporta la carmanyola plena cap a casa.
Un tiberi com cal s'ha d'acabar amb un bon rom cremat. No hi ha millor antídot contra els constipats.
Abans de marxar recollim tota la paradeta. Som educats i volem deixar-ho tot tal com ho hem trobat.
Encara tenim temps de gaudir d'unes ullades de sol vora l'aigua del mar. Aquí tenim unes vistes cap a ponent.
I aquí cap a llevant. Allà lluny Cambrils i més enllà Salou.
