Reus-Prades-Reus (Només 55 Km!)

07 Maig, 2007 07:53
Publicat per aladern, paisatges

Ara fa un any vaig fer aquest post on explicava la tradicional sortida a Prades que fem un grup de voluntaris de l’Associació Excursionista de Catalunya per preparar la Caminada Reus-Prades-Reus, que aquest any serà la XI, el proper 3 de juny. Aquest cap de setmana hem tornat a gaudir d’aquesta excursió, intensa i gratificant per la bellesa del seu recorregut. Vam pujar a Prades el dissabte, ens vam quedar a dormir al càmping del poble i vam tornar ahir diumenge. Cinquanta-cinc quilòmetres i escaig fets sense pressa, repassant l’itinerari i l’estat del camí. Comprovant senyals i col·locant alguna fletxa indicadora ja en vistes a la Caminada del proper mes. Ens ho vam passar bomba, tant a la anada com a la tornada, i també la nit que vam fer a Prades. Aquí teniu unes quantes fotografies, no per fer-vos enveja, sinó perquè comproveu que l’excursió val la pena i us animeu a apuntar-vos per la Caminada del dia 3, que no cal fer-la tota, si no es vol. Tenim un autocar preparat per recollir els supervivents!

Aquest any a la pujada del dissabte tan sols érem sis. I només UNA valenta! (la més maca del món mundial)

A la sortida del Picarany agafem el Camí de Prades

La Font del Roure raja força. Podem agafar provisió d'aigua

Dinem a la Creu Trencada, ja dalt els Motllats

A l'arribar a Prades ja tenim més companyia. Farem unes cervesetes als porxos de la plaça

La cèlebre font de la Vila Vermella i l'església de Santa Maria, a la plaça

És l'hora de sopar i hem fet molta gana! (aquí ja som més colla)

Un sopar com el d’avui s’havia d’acabar amb una riquíssima Sacher de xocolata (ja sabeu la recepta)

Hem dormit a la mateixa cabana de l'any passat

Abans d'agafar el camí de tornada farem un bon esmorzar

Sortim de Prades i ja veieu quina verdor i com va tot d'aigua

El Perelloner del Cisterer, al Cap dels Plans, al camí de La Febró. Arbre declarat monumental

A la sortida de La Febró travessem a gual el Riu Siurana que tot just neix una mica més amunt

Pugem cap a la Serra de La Mussara

Els plans de La Mussara, verds i florits

Aquí comença el Camí de les Tosques, que ens portarà fins a Vilaplana. Ja veiem allà lluny Reus i el mar

Al migdia sol i calor, aigua fresca i cristal·lina. Sense comentaris

Dinem al Casal de Vilaplana. I descansem, que ja toca

Col·loquem un altre senyal. No volem que el dia tres ningú es perdi. Al fons Vilaplana i una part de la serra de La Mussara

A prop de l'Aleixar trobem el pi de les Planes, o del Fernando. Un dels dos arbres momumentals de l'Aleixar, junt amb l'alzina del Mas de Borbó. Al post de l'any passat ja vaig posar les impressionants mides que ateny



Aquí es pot apreciar millor la impressionant volta de canó del seu tronc

L'Aleixar (la vila rodona) i l'ermita de Sant Blai. Allí, a l'ermita, va néixer el meu avi Quim, que venia d'ermitans de generacions. Després al carrer del Forn hi havia Ca l'Ermità. Al fons tanca la panoràmica la mejestuosa serra de La Mussara

I ja som a Reus, a la Boca de la Mina. Vam pujar sis i tornem catorze. Hem arribat tots i per la cara que fem ningú no diria que hem caminat 55 km. (o si?) Alguns més cansats que altres, però tots amb ganes de tornar-hi l'any que ve.

13 Comentaris | 0 RetroenllaçOs