Meme: Què hi diu a la pàgina 139

04 Maig, 2007 07:29
Publicat per aladern, general

No sé pas quan ni qui es va inventar això dels memes als blogs (No hauríem de dir mem?, de l’anglès meme i aquest de memory). Amb el pas del temps han anat i han tornat en períodes estacionals, no desapareixent mai del tot i renovant-se cíclicament. Més que una moda, s’ha convertit en una mena de litúrgia, i ja se sap que en tota cerimònia pots participar-hi o no. De memes en corren de diverses classes: en tenim de personals, de literaris, de visuals, de tot el que hom es vulgui inventar. Particularment, no m’agraden gaire. Trobo especialment inútils els memes personals. Crec que el tarannà i les inclinacions de cadascú també es poden saber llegint entre línies, escoltant tant el que et diuen com el que et volen dir. Ho trobo força més interessant i suggeridor. Si Tenim empatia i un mínim de sensibilitat podem arribar a saber moltes coses d’una persona; no cal que t’explicitin el currículum dels gustos personals. En resum, que sempre he declinat tota invitació a participar en aquesta mena d’strip (tease) mental, cosa no gens fàcil, ja que corres el risc de ferir sensibilitats sense voler o de quedar com un murri.
Aquesta vegada en faré un, de meme, i serà literari. M’hi ha convidat l’arsvirtualis des del seu blog. I amb això no vull dir que la Clara-Eugènia sigui més persuasiva que els demés, simplement és que em ve de gust fer-lo, i prou. Es tracta d’agafar el llibre que en aquest moment tinguis més a prop i obrir-lo per la pàgina 139 (i si el llibre té menys de cent pàgines?) i copiar el segon paràgraf.
Ara mateix tinc dos llibres equidistants de mi, l’un a la meva dreta i l’altra a l’esquerra. L’un és La canción de Kahunsa (regalat) d’Anosh Irani, i l’altre és La intel·ligència fracassada (comprat) de José A. Marina. Agafaré aquest últim, que estic llegint a bocins; l’altre tot just l’he començat. Diu a la pàgina cent trenta-nou:

En aquest capítol, en canvi, parlaré de la intel·ligència social, que emergeix dels grups, associacions o societats, la que ens permet parlar de societats intel·ligents i societats estúpides. La societat espanyola del divuit que cridava “Visca les cadenes”, la societat francesa que va aplaudir la fúria bèl·lica i cobdiciosa de Napoleó, la societat alemanya que va aclamar Hitler i es va deixar contagiar dels seus desvariejaments i la societat industrial avançada que actualment construeix una economia que esprem irreversiblement la natura o que imposa un sistema que fa incompatible la vida laboral i la vida familiar o una globalització que augmenta les diferències entre països pobres i rics, són exemples de fracassos de la intel·ligència compartida.

Ens expliquen que José Antonio Marina (Toledo, 1939), és filòsof i assagista. Catedràtic excedent de filosofia en un institut madrileny, conferenciant i... –aquesta faceta la trobo seductora- floricultor!
Diu ell que La intel·ligència fracassada té com a finalitat reduir la vulnerabilitat humana i la seva obstinació a ensopegar dues-centes vegades amb la mateixa pedra. I és que el gran objectiu de la intel·ligència –segons Marina- és la felicitat i, per tant, tots els seus fracassos estan relacionats amb la dissort. El fanatisme, el desamor, la incomprensió de les parelles, les addiccions, la injustícia, la rutina, les pors o la submissió són grans fallides de la intel·ligència.

Que hagi llegit uns quants llibres de filosofia no vol dir pas que hi entengui gaire. Però què voleu que us digui... m’agrada la filosofia. Com m’agraden igualment cinquanta mil coses més que es relacionen o influeixen en la meva vida, en la sorprenent vida que ens han regalat.
Aquest meme no el passaré a ningú, com és obvi. Però si algú dels que transiteu per aquí us ve de gust fer-lo, no us en estigueu i feu-nos-ho saber, que correspondrem amb una visita a casa vostra.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs