Meme: Què hi diu a la pàgina 139
04 Maig, 2007 07:29
Publicat per aladern,
general
No sé pas quan ni
qui es va inventar això dels memes als blogs (No hauríem de dir mem?, de
l’anglès meme i aquest de memory). Amb el pas del temps han anat
i han tornat en períodes estacionals, no desapareixent mai del tot i
renovant-se cíclicament. Més que una moda, s’ha convertit en una mena de
litúrgia, i ja se sap que en tota cerimònia pots participar-hi o no. De memes
en corren de diverses classes: en tenim de personals, de literaris, de visuals,
de tot el que hom es vulgui inventar. Particularment, no m’agraden gaire. Trobo
especialment inútils els memes personals. Crec que el tarannà i les
inclinacions de cadascú també es poden saber llegint entre línies, escoltant
tant el que et diuen com el que et volen dir. Ho trobo força més interessant i
suggeridor. Si Tenim empatia i un mínim de sensibilitat podem arribar a saber
moltes coses d’una persona; no cal que t’explicitin el currículum dels
gustos personals. En resum, que sempre he declinat tota invitació a participar
en aquesta mena d’strip (tease) mental, cosa no gens fàcil, ja que
corres el risc de ferir sensibilitats sense voler o de quedar com un murri.
Aquesta vegada en
faré un, de meme, i serà literari. M’hi ha convidat l’arsvirtualis des del seu blog.
I amb això no vull dir que la Clara-Eugènia sigui més persuasiva que els demés,
simplement és que em ve de gust fer-lo, i prou. Es tracta d’agafar el llibre
que en aquest moment tinguis més a prop i obrir-lo per la pàgina 139 (i si el
llibre té menys de cent pàgines?) i copiar el segon paràgraf.
Ara mateix tinc dos
llibres equidistants de mi, l’un a la meva dreta i l’altra a l’esquerra. L’un
és La canción de Kahunsa (regalat) d’Anosh Irani, i l’altre és La
intel·ligència fracassada (comprat) de José A. Marina. Agafaré aquest
últim, que estic llegint a bocins; l’altre tot just l’he començat. Diu a la
pàgina cent trenta-nou:
En aquest capítol, en canvi, parlaré de la intel·ligència social, que emergeix dels grups, associacions o societats, la que ens permet parlar de societats intel·ligents i societats estúpides. La societat espanyola del divuit que cridava “Visca les cadenes”, la societat francesa que va aplaudir la fúria bèl·lica i cobdiciosa de Napoleó, la societat alemanya que va aclamar Hitler i es va deixar contagiar dels seus desvariejaments i la societat industrial avançada que actualment construeix una economia que esprem irreversiblement la natura o que imposa un sistema que fa incompatible la vida laboral i la vida familiar o una globalització que augmenta les diferències entre països pobres i rics, són exemples de fracassos de la intel·ligència compartida.
Ens expliquen que
José Antonio Marina (Toledo, 1939), és filòsof i assagista. Catedràtic excedent
de filosofia en un institut madrileny, conferenciant i... –aquesta faceta la
trobo seductora- floricultor!
Diu ell que La
intel·ligència fracassada té com a finalitat reduir la vulnerabilitat
humana i la seva obstinació a ensopegar dues-centes vegades amb la mateixa
pedra. I és que el gran objectiu de la intel·ligència –segons Marina- és la
felicitat i, per tant, tots els seus fracassos estan relacionats amb la
dissort. El fanatisme, el desamor, la incomprensió de les parelles, les
addiccions, la injustícia, la rutina, les pors o la submissió són grans
fallides de la intel·ligència.
Que hagi llegit uns
quants llibres de filosofia no vol dir pas que hi entengui gaire. Però què
voleu que us digui... m’agrada la filosofia. Com m’agraden igualment cinquanta
mil coses més que es relacionen o influeixen en la meva vida, en la sorprenent
vida que ens han regalat.
Aquest meme no el
passaré a ningú, com és obvi. Però si algú dels que transiteu per aquí us ve de
gust fer-lo, no us en estigueu i feu-nos-ho saber, que correspondrem amb una
visita a casa vostra.