Llampugues

12 Maig, 2007 09:38
Publicat per aladern, tal com surt

Olivera, arbre de l’oliva. Olea glauca, exuberància d’or líquid. Avui he quedat amb la que serà la dona de la meva vida. Esperaré aquesta noia assegut en un bar i comptant els minuts amb culleradetes de cafè mentre els que m’envolten xerren tranquil·lament perquè no saben que jo he quedat amb la dona de la meva vida. Olivarda, adventícia olorosa que avui et disfresses de groc llampant. A fora el martell del sol colpeja l’asfalt i els cotxes s’estressen. Dins el bar el fum del cafè es va barrejant amb el fum de la meva imaginació i tots van donant forma a les paraules que et diré. Olivella, boixerol, garrupa, és ben curiós el teu fruit tricoccon. T’imagino en el moment que entraràs: somrient, els ulls espurnejants. Em buscaràs amb la mirada i t’asseuràs al meu costat. El teu cos em regalarà tranquil·litat, una calma cerimoniosa. De cop em vindrà un estremiment de plaer com quan una gota de pluja toca l’herba, una fulla, el pètal tes d’una rosella que tot just s’inflama. No sé si l’amor és una mica de pols accelerat. Llampuga, lladern, aladern, necessito entrar dins uns ulls i mirar què hi trobo. Hi ha uns ulls que ens marceixen. En canvi hi ha ulls vivíssims on tastem futur. En això de mirar els ulls gairebé sempre l’encerto, hi trobo la traducció visible de la personalitat. Quin avorriment les ulleres de sol. Cada cop hi ha més gent que parla amb les ulleres de sol posades. M’acosto la tassa als llavis mentre la porpra de ponent il·lumina tots els camins que hem de passar a partir d’ara que hem decidit que val la pena tornar a viure. Llampuga blanca, olivereta, alenya, Alhena, el teu nom celest és profund. El teu posat de roig atònit ja té la bondat del recer que li dóna l’ombra d’un núvol baix de cendra d’olivera. És avui que he quedat amb la dona que m’ha retornat a la vida.

3 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

...totalment d'acord amb això dels ulls i les ulleres de sol

Publicat per pentesilea 12 Mai 2007, 22:48

Ramon, que disfrutis d'aquest moment, d'aquesta segona oportunitat que t'ha donat la vida. No deixis escapar cap segon més.
Petons!

Publicat per Violant 12 Mai 2007, 22:50

Es pot respirar el sentiment en l'aire que envolta les teves paraules; es pot tocar l'amor a la pell d'aquests mots. Ramon, m'alegro que siguis feliç. T'ho mereixes :)

Publicat per bitxo 13 Mai 2007, 20:55

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: