Passats per aigua

30 Abril, 2007 18:43
Publicat per aladern, general

Anava a fer un post amb la crònica de l’excursió d’ahir, que va ser realment èpica, per la pluja incessant que ens va acompanyar durant tot el matí. Ja tenia seleccionades un grapat de fotografies de les cent i pico que vaig fer, prèviament reduïdes per tal de que “pesin” menys i no ocupin tant espai al servidor del blog. Però finalment ha ocorregut l’inevitable, el que sabia que un dia o altre havia de passar, aquell maleït missatge quan “puges” les fotos: “Has excedit l’espai disponible. Esborra arxius”. Doncs no. No penso esborrar cap arxiu de cap post anterior. Quedarien mutilats, esgarrats, desvirtuats, i no em dóna la gana, encara que ningú no se’ls hagi de mirar mai més. Són els meus posts i m’agraden tal com estan. Bons o dolents, excel·lents o penosos, els he parit d’aquesta manera i així es quedaran. Em queda per fer un últim intent; em queda enviar un correu als responsables del servidor (Tinet) per si ells em poden oferir alguna solució i continuar publicant igual que fins ara. Naturalment que puc publicar sense imatges! Però no fóra el mateix. Sense imatges em sentiria limitat, d’alguna manera emmanillat, com si diguéssim. Ja sabem que una imatge val més que mil paraules. També puc plegar, emigrar a Blogger... ja veurem el que faig.

Poques excursions recordo que ens caigués tanta aigua al damunt com la d’ahir al matí. Però en acabar, no vaig sentir que ningú se’n penedís d’haver caminat durant cinc hores sota aquell temps inclement. Vam sortir de Reus a les set de matí i el dia era d’allò més amenaçador; tot feia pensar que s’estava congriant un temporal d’aigua. Poc abans d’arribar a Capçanes, a dos quarts de vuit, ja va arrencar a ploure i no va parar ni un moment fins que no vam ser al nostre punt d’arribada: l’ermita de Santa Marina, a Pratdip. Allí ens va recollir l’autocar, xops i glaçats, per dur-nos fins a Cambrils, a una finca a ran de mar on teníem previst fer un dinar plegats. A l’arribada a Cambrils va escampar i encara vam poder gaudir d’estones de sol, a banda d’un excel·lent arròs caldós per a més de seixanta persones que ens havia preparat el senyor Eusèbio (el nostre cuiner particular) amb l’ajut inestimable d’uns quants voluntaris. Quatre peroles monumentals que ens van retornar a la vida. I el que és més important: la germanor i l’alegria que va regnar durant tot el dia, fins i tot caminant sota l’aigua per aquells móns de déu!
Sense poder oferir-vos imatges, no em vaga d’explicar res més. Ja veurem si es pot resoldre la qüestió dels arxius. Sinó, qui sap on ens trobarem.

Ah, i una cosa que em va agradar molt és descobrir que l’Ajuntament de Cambrils hagi fet un reconeixement públic a aquest modest blog. S’agraeix el detall! :P

12 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Rostropòvitx forever

27 Abril, 2007 15:03
Publicat per aladern, general

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Pica palleric camatorta i bacaric

27 Abril, 2007 11:06
Publicat per aladern, entremesos

Digui? Qui parla?
MATb, ets tu?
El teu fill es troba magníficament malalt.
MATb!
Tinc el cor incendiat!
La gent flaireja: fa pudor de cremat.
No podeu aturar-me! He saltat a les brases.
Han cridat la brigada. Digueu al bombers:
No tireu aigua! Jo mateix vessaré dels ulls barrils de llàgrimes.
Del meu rostre encès un bes socarrimat vol aixecar-se.
Figures de paraules fugen mig cremades del meu cap.
MATb! Vindré a dinar. Però el teu fill és vegetarià.
No t’hi amoïnis pas. Pots matar un bròquil!
La diferència entre un boig i jo és que jo no estic boig (S. Dalí)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Lliçó d'història

25 Abril, 2007 11:14
Publicat per aladern, de versos i rimes

Dos reis sobre Europa. I la cobdícia
estén les urpes sobre el tauler del joc.
Ahir va ser Torí, demà arribarà Toulon.
La reialesa juga a esborrar mapes,
cremar ciutats augustes, encadenar
furs que ho eren des del Conqueridor.
Quan es cansin de jugar, jo ja hauré mor.
Davant les portes d’Almansa, un general
no més hàbil que el seu cavall trepitja
horta i melonars i en fa un escorxador:
Austriacistes i mercenaris de l'Albion
torcen la vida que els passa per davant
sense la glòria dels meus segadors.
No sentiu els gemecs de la terra? El seu dol?
El Borbó ja dicta decrets que en dirà Nous.
Vés, Basset! salva els maulets i digues
als nostres germans que s’ha fet fosc.
I tu, vailet, per què et tremolen les mans
sobre el tambor? – “No tinc por, senyor!
ploro perquè eixe mal que ha nascut hui
a Almansa alcançarà molts segles venidors”.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

La meva rosa

23 Abril, 2007 07:09
Publicat per aladern, e-mocions

Per mi
ets única al món


- Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única el món. Després vine a dir-me adéu i et regalaré un secret.
El petit príncep va anar a veure les roses.
- No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res – els va dir -. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.
I les roses estaven incòmodes.
- Sou boniques, però esteu buides – va continuar dient -. No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota una campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.
I va tornar amb la guineu.
- Adéu – li va dir...
- Adéu – va dir la guineu -. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.
- L’essencial és invisible als ulls – va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.
- És el temps que has perdut amb la teva rosa, que la fa tan important.
- És el temps que he perdut amb la rosa... – va fer el petit príncep, per recordar-se’n.
- Els homes han oblidat aquesta veritat – va dir la guineu -, tu no ho has d’oblidar. Et fas responsable per sempre d’allò que has domesticat. Ets responsable de la teva rosa...
- Sóc responsable de la meva rosa... va repetir el petit príncep, per recordar-se’n.

Antoine de Saint-Exupéry (El Petit Príncep)

30 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Capvespre al parc

22 Abril, 2007 10:42
Publicat per aladern, de versos i rimes

Captard

Hi ha una mica de sol, una mica de lluna.
Hi ha molt de tu en tot l’aire que respiro.
Segueixo l’estela d’un brevíssim comiat
que ha fendit l’aire i la llum que se’ns mor.
No sé què fer-ne de tot el que em vessa,
i ja no té remei: em torço cap allà on vols.
Hi ha caramulls d’instants com aquest
a les clares finestres que tu has obert.
Et diria més coses i crec que no cal.
Tu ja les saps; perquè saps el que sento
i tota paraula és apassionada imitació.
Ens queden a les mans les tardes enceses.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Mercaders al Temple

20 Abril, 2007 18:02
Publicat per aladern, tal com surt

No vull llegir mai més.
Llibres? Quins llibres?
Abans jo pensava que els llibres es feien així:
el poeta arribava, mig obria la boca
i de llampada, l’inspirat ximplet,
començava a cantar.
I això era tot!
Ara m’he convençut que els pistrincs
són el migrat ferment de la creació.
Tan sols dues paraules viuen i s’engreixen:
l’una és “fill de puta”, l’altre és “omplir l’olla”.
Com es pot cantar amb aquestes dues paraules
a la vida, a l’amor, a la rosada i a la flor?
Entre la usura del guany, l’efímera fama,
la popularitat del mediàtic i el share
de la televisió, es passeja el cadàver
del poeta. L’autor, com un gos falder,
va amb el coll agafat per una cadena.
Som nosaltres els qui hem creat mites,
el tretzè dels apòstols, amb supina
ignorància vers l’obra del venerat Goethe.
En tenim prou de l’abrilada mercaderia
que només té estètica a la coberta.
Aquesta gent que surt un cop a l’any,
com s’atreveixen a dir-se escriptors
i a fer estúpidament de xerraire,
nafrats per l’or i la ronya que ulceren la vida?
D’acord, ens ho hem ben buscat. I jo els diria:
“La més insignificant partícula de la vida
té més valor que tot el que heu escrit i escriureu.”
Entre inflades riuades, l’ossada de Les Rambles
m’ha trepitjat l’ull de poll. Saps?
He saltat sobre algú per clavar-li les dents.
Els curiosos es llancen amb espasmes d’ofegat
per damunt dels llibres a través del meu ull.
No passarà res. Vindrà la nit
i d’una queixalada ho engolirà tot.
Vegeu com el cel envileix de nou,
amb la mà de la traïció esquitxant monedes
en forma d’estels.
La solpostada s’estremeix tot morint-se.
Quina bogeria!

V. Maiakovski –remix-
(he barrejat frases de Maiakovski i de meves i ha sortit això. Ben actual)

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Censura al YouTube: una vergonya!

20 Abril, 2007 08:37
Publicat per aladern, general

El primers dels gols de Lionel Messi al Getafe passarà a la història. El jugador argentí del Barça ha fet un dels gols més bonics que s'ha vist mai al Camp Nou, calcat al famós gol de Maradona a Anglaterra al Mundial de 1986 ( more ) ( less )

Tags:

Messi Barça gol Camp Nou Getafe Copa del Rei gol

Views: 10,577
Comments: 1
Playlists: 0
Rating:

6 ratings

Added: April 18, 2007, 11:21 PM
Broadcast: Public Video | Rejected (copyright infringement)
Raw File: TV3-2007-04-19_08-00-28h.mpg

De quin copyright infringit em parlen, aquesta gent? Unes imatges que ha emès Televisió de Catalunya a les vuit del matí (i durant tot el dia) -que recordem que és una televisió pública, i que jo he capturat des de l’ordinador- no es poden emetre pel YouTube? Tot perquè existeix un abusiu monopoli, de no sé quins drets, per part d’una empresa que es diu Audiovisual Sport. Si mirem la lletra petita del Copyright Tips guide ens adonarem que la gran majoria dels vídeos que circulen pel You Tube són il·legals. Tot, perquè les lleis que regeixen les relacions comercials de les persones jurídiques també s’extenen a les persones físiques. Els drets comercials prevalen sobre la llibertat individual i la llibertat d’expressió, inclús quan no existeix ànim de lucre. Internet, que crèiem que era l’últim reducte de la llibertat personal, cada dia es veu més emmordassat per unes lleis que estan fetes a la mida dels interessos empresarials, del negoci, de l’especulació, de l’avarícia. Hem de permetre els internautes aquest abús per part dels especuladors? De fet, a mi el vídeo aquest i el gol de Messi m’importen un rave. El que m’exalta i em preocupa és cap allà on anem tots plegats.
Llegeixo a Vilaweb que “Audiovisual Sport fa retirar de You Tube un dels vídeos del gol de Messi”. No sé com ha anat la cosa, però si ahir pel matí vaig sentir que ja s’havien penjat més de tres-cents vídeos del gol de Messi, a la nit la gran majoria havien desaparegut del YouTube. Pràcticament, només quedaven els pujats des d’altres països. A hores d’ara, la quantitat de vídeos del gol que tornen a haver-hi al YouTube és immensa. Què està passant? Jo ja no entenc res. El que em sembla fantàstic és que la resposta dels internautes a Audiovisual Sport sigui aquest bombardeig de vídeos del gol de Messi. I per acabar... no fa pena, tot plegat? Que s’aboqui tanta tinta i es desfermi tanta exaltació per unes puntades de peu a una pilota rodona. Tota la resta: la cultura, les arts, la literatura, la fam, l’especulació, les agressions a l’entorn, a les persones... tot queda eclipsat i en segon terme. Per reflexionar-hi.

Dear Member:

This is to notify you that we have removed or disabled access to the following material as a result of a third-party notification by Audiovisual Sport claiming that this material is infringing:

El gol de Messi a la Copa:

http://www.youtube.com/watch?v=vlIBfP0TIW8

Please Note: Repeat incidents of copyright infringement will result in the deletion of your account and all videos uploaded to that account. In order to avoid future strikes against your account, please delete any videos to which you do not own the rights, and refrain from uploading additional videos that infringe on the copyrights of others. For more information about YouTube's copyright policy, please read the Copyright Tips guide.

If you elect to send us a counter notice, please go to our Help Center to access the instructions.

Please note that under Section 512(f) of the Copyright Act, any person who knowingly materially misrepresents that material or activity was removed or disabled by mistake or misidentification may be subject to liability.

Sincerely,
YouTube, Inc.

3 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

El gol de Messi

19 Abril, 2007 08:36
Publicat per aladern, general

Necessitem mites. Necessitem creure en qualsevol déu menor, sinó no som feliços. Volem que algú, alguna cosa emocional, si pot ser tangible, corpòria, necessàriament materialista, ens tregui del marasme del dia a dia. Desitgem la glòria, personal o col·lectiva. Els barcelonistes no podíem ser menys. "Messi! Messi! Messi!..." Exclama amb una sola veu el corifeu extasiat de culers. Acaba de sortir el profeta Cuní a anunciar que el Messies ja és aquí. Es diu Messi, Lionel Messi, ves qui ho havia de dir! Ho ha pregonat la molt fidel TV3, i de seguida ha saltat als espais siderals del YouTube, com si diguéssim, a tot l’univers. (De fet, li he posat jo. Àpala, que es fotin els merengues!)

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Matthew Tree: clar i català!

18 Abril, 2007 11:43
Publicat per aladern, general

Aquella dita tan coneguda que diu: de fora vindran que de casa ens trauran, potser l’hauríem de canviar per una altra que digués: de fora vindran que lliçons ens donaran. Escoltem sinó com parla el Matthew: clar i català! Una altra expressió ben nostra.

VI Simposi-Catalalunya al món-1/2 histocat.cat

VI Simposi-Catalalunya al món-2/2 histocat.cat

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

D'Arbúcies a Santa Fe de Montseny

15 Abril, 2007 22:01
Publicat per aladern, paisatges

Salt d’aigua a la Riera de Santa Fe, poc abans d’amansir el seu ímpetu a l’embassament del mateix nom. Aigües avall, aquest corrent es coneix amb el nom de Riera de Gualba, que és afluent de La Tordera.

Una flor humil del Montseny captada amb macro. Un bon fons de pantalla en format gran.

Tota la colla dinant a l’arribada a Santa Fe de Montseny. Al migdia el temps s’ha tornar rúfol i feia una mica de fresca. La qualitat de les imatges de vídeo no és gaire bona, però cal tenir en compte que es tracta d’un enregistrament fet amb la càmera fotogràfica.

L’excursió des d’Arbúcies a Santa Fe de Montseny en fotografies. No les comentaré perquè ja parlen per elles soles de la bellesa del paisatge. En la imatge agafada des de la presa de l’embassament, veureu que es retallen al cel les siluetes del Turó de l’Home i de Les Agudes. Gaudiu-ne de la mateixa manera que hem gaudit nosaltres de la caminada.

7 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Mascabrers

14 Abril, 2007 16:55
Publicat per aladern, general

Mascabrers és avui dia un llogarret abandonat a uns tres quarts d’hora a peu des de l’Aleixar i a mitja hora de Vilaplana, que l’any 2001 va ressorgir de la seva solitud de llegenda quan l’antic camí de carro que es va construir a finals del XIX es va convertir en una carretera que uneix els pobles d’Alforja, Vilaplana i la Selva del Camp. Una carretera, però, que no ens pot fer oblidar els orígens històrics de Mascabrers.

Fina Anglès té escrit un llibre que va ser publicat l’any 2001, que parla de Mascabrers. Podem llegir aquest fragment: “Mascabrers avui és més un rètol de carretera que no un despoblat. Heura, matolls, arbres i arbustos hi senyoregen i la palmera ha perdut tot l'esclat. El pou, sec, t'escatima fins l'eco; de fet, sembla més que no és. Els murs s'oculten amb l'herba i l'era s'esmuny pel terrer. La bassa, ningú no sospira i l'aigua fa temps que poc hi és. Ni pedres, ni bigues ja res no congrien: és pura quimera tornar a ser parets.”

Ventura Gassol publicà l’any 1921 la peça teatral “La cançó del vell Cabrés”, un drama en vers que ve a construir una mena de llegenda literària. Es tracta d’un drama rural que parla d’una masia que arrossega una llegenda negra i que ha estat molt de temps tancada i sense ser habitada. Segons Manent, podria ser que aquesta obra estigués d’alguna manera relacionada amb uns crims amorosos comesos a mitjan el segle dinou i que mai no foren del tot aclarits. Aquests fets podrien haver inspirat l’obra de Ventura Gassol, tot i que el mateix autor reconeix que no es pot relacionar aquesta obra amb cap tradició de fets tenebrosos, malgrat que sembla que el vell Cabrés, una mena de patriarca amb molts fills, va existir.

He buscat el llibre de Ventura Gassol i l’he trobat a la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, com no podia ser d’altra manera (Un treball de camp en honor al pere saragatona que estic segur li encantarà) Es tracta d’un llibret humil i vetust, publicat l’any 1921 a Barcelona per Altés-Impressor. A la primera plana trobo aquesta dedicatòria: “Als amics del Centre de Lectura. Ventura Gassol”. El fullejo curosament i prenc algunes anotacions. Diu l’encapçalament: “Poema dramàtic en tres actes”. Després segueix: “La Cançó del vell Cabrés fou estrenada en el “Teatre Bartrina” de Reus, la nit del 13 de gener d’aquest any, per la companyia Vila-Davi i sota el repartiment que segueix...” I fa esment de tot l’elenc teatral. Després relaciona els personatges que surten a l’obra, que són aquests: Anselm, Maria, Anselm fill, Aleix, Martina, Galofre, Prospu, Dos mossos, Florentina, Chor de captaires.
Faig unes quantes anotacions més que transcriure aquí, breument. Només la presentació, la introducció de l’acte primer i la primera estrofa de versos. També els versos finals. Veureu que es tracta d’una relíquia gairebé centenària, però m’ha agradat tenir-la a les mans i poder-vos-la explicar sumàriament.

“L’acció al Mas Cabrés, en la Muntanya de Prades (Tarragona) Hisenda partida en dues parts: el Mas de Baix i el Mas de Dalt, que és l’anomenat Mas Cabrés.”

ACTE I
Interior d’una cuina de masia. Al fons una porta, i, més al fons encara, es veu la del carrer, i el bosc encès de llum de posta. Damunt de la porta, al bell mig del llindar, hi ha un quadre d’època. A l’esquerra una llar de campana. A la dreta una finestra oberta. Entre la porta i la llar una taula d’època, amb un banc arredossat a la paret del fons. A la dreta una escala de barana de fusta que dóna a una galeria. És un cap al tard de tardor. El vell Galofre, sol, assentat al banc, tria d’esma, llegums que té estès pel damunt de la taula i el va fent caure a un purgador que té a la falda.


GALOFRE
(dient d’una manera trencada el que va pensant)

Galofre, sembla ahir, mentre guardaves
el bestià, sentires sota terra
aquella veu d’auxili enternidora...
I, baixant a l’avenc de l’Almussara,
vas trobar el pare de l’Anselm, el pobre!
Me besà de content. Feia tres dies...
Del foc de Prades que faltava de casa...
Havíem rebut lletra que els hi deia:
- Si no pugeu setze unces vora Prades,
ja trobareu a qui... El vostre pare
ja no el veureu mai més... I d’aquell dia,
Galofre, que t’han pres com de família.
Valga’m això, sinó al perdre la vista.

FINAL:


ANSELM

Mireu-se’l! És aquell que va al davant,
amb un clavell encès a cada galta
i la faixa vermella de carmí
i amb aquell caminar que talla l’aire.

EL CHOR

O Verge de Ciurana! – volgueu-nos afavorir!
Obriu-nos, quan l’hora sia, - les portes del paradís.

11 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Webcam a Reus

14 Abril, 2007 11:06
Publicat per aladern, general

El 9 de juny de l’any passat us parlava, en un post, de la nova Plaça del Canal a la nostra ciutat. Llavors també us vaig fer cinc cèntims de la història de l’intent fallit de construir un canal entre Reus i Salou, a principis del dinou. Aquell dia, la plaça encara era en obres i a mig fer, però tal com podeu veure en la imatge que he agafat de la webcam que hi ha instal·lada a les rodalies, els canvis són ben evidents. Vull que us fixeu en els parterres que queden just al centre de la imatge, entre la plaça, els xiprers i el pinar: és un roserar magnífic, amb centenars i centenars de rosers plantats de bell nou. Tinc ganes de veure’ls florir. Faran goig. El dia que les poncelles esclatin, agafaré la càmera i l’ompliré d’imatges i sensacions perquè les pugueu veure. I pugueu imaginar –només imaginar- la seva delicada fragància.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Plou

13 Abril, 2007 20:33
Publicat per aladern, de versos i rimes

Plou, i la tarda s’asseu en un replà
per jugar amb els rínxols del desmai.
Plou, i reconec pel teu rostre encès,
que el riure ha obert permanentment,
a la teva ànima, finestrals virolats
oberts de bat a bat. Aquesta tarda
el teu posat fa olor a lilàs. Entreplou
i ens mulla una ingràvida felicitat.


7 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Platja

13 Abril, 2007 09:37
Publicat per aladern, de versos i rimes

A mi no em faria cap por
que fos reblerta de marès.
Però no, com que és teva,
i tu fina, te l’he pentinada
amb unes passades de llima
per treure-li l’exuberància
de mil rastres de peuets.
Anhelarem, cama-nuats,
fins allà on se’ns és permès:
la lúbrica complicitat
de dos cossos salobres
rebolcant-se en desig.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs