Aquesta setmana la direcció de Lear de Valls ha presentat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de suspensió de contractes per un màxim de 30 dies dins el període del 4 de maig fins el 30 de setembre. Aquesta era una mesura previsible en el cas que la crisi econòmica general i en el sector de l'automoció en particular fos llarga i persistent. El centre de treball de Lear a Valls va començar a notar la crisi econòmica just passat l'estiu de 2008. Des de llavors, la plantilla de Lear ha anat disminuint constantment, bàsicament per la via de la finalització de contractes eventuals. Calia adaptar el volum de plantilla al nivell de càrregues descendent dels darrers mesos de l'any 2008. Aquesta ha estat una pràctica empresarial generalitzada que ha anat deixant a les empreses del nostre país la contractació eventual com un model purament testimonial. Lamentablement no ho ha fet de la forma com el moviment sindical ha anat reclamant històricament per la conversió d'aquests contractes en indefinits, sinó perquè davant la dura i pura crisi mundial els treballadors i treballadores amb aquest tipus de contracte són els primers que han perdut la feina. (Segueix)