Les darreres notícies que m'arriben del meu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, em dolen en l'ànima. M'he rumiat força la situació abans d'escriure aquestes ratlles, però finalment m'he decidit a escriure el que penso de tot plegat. Ni molt menys penso que els meus comentaris siguin encertats, de la mateixa manera que tampoc penso que siguin desencertats. Simplement són els meus pensaments i els exposo ben lliurement. Els exposo, també, amb la més gran llibertat individual i essent molt conscient que en ser una simple formigueta dins ERC no tindran la transcendència que tindrien dits per un càrrec institucional o un càrrec del partit. Això m'allibera encara més de parlar, escriure en aquest cas, amb una total llibertat. Si algú no comparteix els meus pensaments em semblarà perfecte,tan sols espero que si no els comparteix no tingui ànsies depuradores. (Segueix)