Darrerament, quan em llevo, em pregunto si és convenient d'escoltar la ràdio, llegir els diaris o escoltar i veure els telenotícies del dia. Hom ha de tenir una pell ben curtida per no caure en una depressió davant l'allau de males notícies econòmiques i davant els mals auguris del present i el futur més immediat. (Segueix)
Em dol en l'ànima veure constantment l'imparable flux de notícies sobre la corrupció política a l'administració pública de les Illes Balears. Em sap greu veure el degoteig incessant de notícies tan negatives que donen la sensació que les Illes Balears és el refugi dels corruptes de tot l'estat.
Penso que el mal que el Partit Popular, sobretot, ha fet a la imatge de les illes és poc més que irreparable. El trist de tot plegat és que no tan sols han fet mal a la seva imatge, sinó de manera real al país. El boom immobiliari, l'especulació, la connivència política han destrossat un país que era una joia a la mediterrània. No sé si la cosa té remei o si ja no hi ha res a fer. No cal dir, que desitjaria que fos possible la marxa enrera, però no ho sé.
L'únic que espero és que els responsables de tot plegat, els autors d'aquest dany que s'ha fet a les Illes i el dany que s'ha fet a l'activitat política, la de debò, la del servei píblic, acabin engarjolats pels seus actes. Penso que és l'últim consol que ens queda.
Un concurs netament vilafranquí
Per un vallenc militant com jo no és gens fàcil escriure un apunt com aquest després d'arribar a casa cansat i vençut en el 22è concurs de castells de Tarragona. Un cop reconegut això, no puc començar d'altra manera que felicitant ben sincerament els Castellers de Vilafranca per l'aplastant victòria que han assolit en l'edició d'enguany del concurs de castells. La seva victòria ha estat tan inapel·lable com la victòria futbolística del Barça en el partit d'ahir. (Segueix)
Feixistes catalans, sí que n'hi ha sí!
El passat dia 1 de setembre vaig fer un apunt explicant el que vaig fer arran d'una notícia apareguda a l'Avui.cat i del tipus de comentaris que es feien a aquella notícia i que els responsables de la web mantenien a la xarxa. Un tal Sergi em fa un comentari que inicialment no volia contestar. Però, finalment, he decidit que sí que valia la pena de contestar. No pas a ell, sinó al que diu i al que les seves paraules deixen entreveure del què pensa. (Segueix)