Per un vallenc militant com jo no és gens fàcil escriure un apunt com aquest després d'arribar a casa cansat i vençut en el 22è concurs de castells de Tarragona. Un cop reconegut això, no puc començar d'altra manera que felicitant ben sincerament els Castellers de Vilafranca per l'aplastant victòria que han assolit en l'edició d'enguany del concurs de castells. La seva victòria ha estat tan inapel·lable com la victòria futbolística del Barça en el partit d'ahir.

No he tingut temps de revisar documents, però penso que aquest concurs ha esta el millor de la història dels castells. Per molts motius. Per començar perquè no tan sols ha fet justícia a la temporada que cada colla havia registrat fins al dia d'avui, sinó pel nivell tan elevat que han mostrat la majoria de colles, sobretot les colles que ocupen un lloc punter, després de les tres grans colles del moment. Penso que el nivell mostrat per Capgrossos de Mataró, Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, Castellers de Lleida, Castellers de Sants, etc ha estat incommensurable. A totes aquestes colles, als seus castellers i als seus afeccionats, la més sincera enhorabona. 

El concurs en general ha tingut un alt nivell. l'organització també. Un horari acceptable i un ritme força àgil hi han fet la resta. Potser no m'agrada tant la ianquirització de l'espectacle, però sembla que l'espectacle s'ha de moure en aquests paràmetres.

Fetes aquestes consideracions generals, vull entrar a analitzar les tres primeres colles. Els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls (la meva colla). Sé que algunes de les meves reflexions no agradaran, però vull deixar clar que estan fetes amb tota la millor intenció que sóc capaç de mostrar. En els meus comentaris no hi ha cap mena de rancúnia, simplement la confirmació d'una sèrie de reflexions que vénen de lluny i que el desenvolupament del concurs em confirmen.

Anem pels vilafranquins. La meva primera observació és que la colla vilafranquina és una colla fora de categoria. Crec que fa temps, anys, que els vilafranquins estan lluny, molt lluny, a anys llum, de la resta de colles. He de reconèixer que em dol, però és el que penso. Segona consideració, els he de reconèixer que, a diferència de fa vuit o nou anys, s'han convertit en uns grans estrategs. Penso que l'estratègia és un factor important, molt important, en un concurs de castells. I ells n'han après molt. 

Tercera observació. Penso que no hi ha cap colla que al llarg dels més de dos-cents anys de castells hagin sabut aprofitar tant el seu bon moment. Els seus anys de domini casteller, uns vuit o nou, han donat un rendiment inigualable. Ells han sabut aprofitar al màxim, com ningú altre, el seu bon moment. Per nombre de castells, per innovació castellera, per ambició. Mai les colles vallenques han sabut aprofitar, com ells, els anys de domini casteller vallenc. El predomini vilafranquí s'acosta a la desena d'anys, i és impressionant. El concurs d'enguany és la confirmació d'aquesta trajectòria. En conjunt, l'actuació vilafranquina d'avui, penso que costarà d'igualar en anys venidors. Fins i tot per ells mateixos. Quatre de nou amb folre i pilar de set al mig, dos de vuit (sense folre) carregat i quatre de nou (sense folre) carregat és una actuació impressionant. I no oblidem el pilar de vuit amb folre i manilles. Què dir davant d'això? Poca cosa, simplement Chapeau. Felicitats.

I les colles vallenques? Particularment penso que han tingut mala sort. Però no només això. Penso que han mostrat molt clarament la seva impotència davant els vilafranquins. I potser no calia mostrar-la tant. Comencem per la Colla Vella. Ha tingut un bon començament, encertant amb la sortida de pilar de vuit amb folre i manilles. Han mostrat, però, que els costa molt de descarregar aquest pilar. Tenen un molt bon pilar de sis i de set, però el de vuit se'ls resisteix massa. De tota manera, la sortida crec que és encertada. I a partir d'aquí ve la impotència. Segurament les colles vallenques no assimilen que és molt difícil competir amb els vilafranquins. Segurament caldria que ho assimilessin una mica més. No estic dient que no hagin de tenir ambició, però potser haurien de jugar més el propi joc i no voler competir directament amb els verds. Potser d'aquesta manera, alguna vegada podrien aprofitar una relliscada dels de Vilafranca. Després del pilar qualsevol castell era massa aventura. No impossible, però sí amb un risc molt alt de fracassar. Han aconseguit de carregar el cinc de nou, justet, però ho han assolit. El seu mal, però, és que no tenen la seguretat que els vilafranquins tenen en més d'un castell i pilar. La seva estratègia m'ha semblat fluixa quan després d'haver desmuntat un quatre de nou amb folre amb el pilar de set al mig, han tornat a repetir aquest castell fracassant de nou en el seu intent. Fer aquest castell no hagués servit a la Vella per a res en el decurs del concurs. Jo penso que amb el risc massa elevat de fracassar que hi havia no calia tornar-hi. L'únic que han aconseguit és mostrar la seva ràbia i impotència al descarament vilafranquí. No els podien atrapar i tenien la segona plaça assegurada amb un simple tres de nou o res. Les colles vallenques, sembla que obliden sovint que estem davant d'un concurs i no d'una actuació castellera.

I la Joves? Doncs, la Colla Joves arribava al concurs amb ganes i estimulada pel seu èxit al Sant Fèlix vilafranquí. Penso que ningú podia pensar altra sortida que la que la colla ha fet. El cinc de nou amb folre era el castell que podia mantenir a la colla dins el concurs i era el castell de gama extra que comptava amb més seguretat d'èxit. Amb més seguretat, entesa en el context que un castell d'aquest tipus pot tenir d'assolir-se plenament. El castell anava bé, han fet la primera aleta i en el trasp+as cap al segon pollegó, l'enxaneta ha relliscat dues i tres vegades sense que s'hagi pogut encavalcar damunt l'aixecador. Finalment, l'enxaneta ha arrossegat tot el pom de dalt i la resta del castell. Mala sort, molt mala sort, en la sortida de la colla. Però era un accident. Les possibilitats del castell tothom les ha vist. Era una confirmació del què es podia esperar del cinc de nou. Era la primera ronda i el concurs era llarg. S'hi podia tornar més endavant. La segona ronda ha estat encertada. El tres de nou amb folre donava tranquil·litat a la colla i li permetia sumar punts i plantejar-se tornar a apretar fort a les següents rondes. La sorpresa, per mi, ha estat la tercera ronda. Perquè el dos de vuit (sense folre) tot just després que Vilafranca carregués espectacularment el seu dos de vuit? Crec que ha estat un error. La Joves podia optar per seguir sumant punt i apretar a legüent ronda o bé tornar al seu castell esterlla, el cinc de nou amb folre. La temporada amb el cinc de vuit, el cinc fet a Sant Fèlix i la mala sort que tothom ha pogut veure en el cinc de la primera ronda no treien cap ni una possibilitat a que la colla assolís el cinc de nou amb folre. Perquè s'ha optat pel dos de vuit? No hi trobo una explicació lògica. Cap. Els fets m'han corroborat el meu comentari fet a la mateixa plaça. El dos de vuit no ha tingut cap ni una possibilitat. S'ha vist molt verd. A més, la canalla ha estat tirada amunt molt tard, molt. Massa. Perquè quan s'havia dit que l'objectiu del concurs era el cinc de nou amb folre han volgut fer un salt al buit amb el dos de vuit? No ho entenc. Era massa arriscat. Dosos a l'assaig els posa tothom. Més valia deixar-lo pel final o bé per Santa Úrsula, no veig les raons i les presses a tirar el dos en aquell moment del concurs.

L'estratègia de la Joves ha seguit equivocada en la quarta ronda. Perquè tirar el quatre de nou amb folre. El que calia era assegurar punts altre cop i asserenar. Calia tirar el cinc de vuit. Un castell segur al llarg de tota la temporada. El quatre amb folre era una veritable incògnita i significava arriscar innecessàriament en aquell moment. I així ha estat. Nova caiguda amb el quatre de nou.

En definitiva, les colles vallenques han d'assumir que estan lluny dels del Penedès. A continuació haurien de millorar i molt la seva estratègia. A voltes cal fer un pas enrere per tornar-ne a fer dos endavant i els vallencs han fet tot el contrari. Un concurs dóna temps suficient per a avaluar que fer entre una ronda i una altra, i els vallencs sembla que no en sàpiguen. Haurien de perdre més temps a rumiar la jugada, amb tranquil·litat. Amb el cap fred. Els caps de colla haurien de tenir un equip assessor que avaluessin totes les possibilitats i en el context real. Tot plegat ens allunya encara més dels vilafranquins. I no hauríem d'estar tan lluny!

Per últim, dir que no entenc perquè la gent s'emprenya tant quan la colla que va al capdavant i els seus afeccionats celebren amb èmfasi les seves gestes. Parlem d'un concurs, no pas d'una actuació. Això és com el tennis, que abans era un esport ple de fair play i avui ja no. El que realment emprenya és que siguin els altres els que fan les celebracions i no nosaltres. Tots voldríem ser xiulats per les nostres celebracions, però, de moment, ens hem d'acontentar amb xiular-los. És, una vegada més, un senyal de la nostra impotència.