Llegeixo a l'e-notícies que Loquillo també odia Barcelona. Sembla que d'aquesta manera dóna suport a un llibre de no sé qui que es titula d'aquesta manera. Darrerament observo que alguns personatges públics s'apunten a odiar Varcelona, Catalunya, i alguns, fins i tot, s'exilien cap a les espanyes. Loquillo disfressa el seu discurs criticant algunes polítiques de l'ajuntament de Barcelona. Això em sembla ben legítim, però confondre que no t'agradin unes determinades polítiques que el govern d'una ciutat emprèn amb odiar la ciutat em sembla que té altres motivacions.
Loquillo, Boadella, etc demostren un autoodi vers el seu país o la seva ciutat que no se sustenta en raons públiques, sinó, més aviat en frustracions personals. Observo que quan hom no triomfa en el seu àmbit personal, en certs àmbits de la cultura, vomiten el seu odi i frustració contra una ciutat o un país. Si fos per ells, ens obligarien a comprar els seus discos, a anar a veure les seves obres de teatre o el què sigui. Jo penso que se'ls veu masssa el llautó. Però ells sabran. Ja s'ho faran. Penso que la majoria de nosaltres podem viure perfectament sense ells, de la mateixa manera que el país o la meva ciutat podrien viure perfectament sense mi.
Good Bye, au revoir, hasta luego cocodrilo. Adéu siau Loquillo. Ningú és imprescindible.
