PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Els 200.000 euros que els grups de CiU i el PSC han pactat d'assignar al Castell de Montsoriu amb càrrec al pressupost general de l'Estat suposen, no només una important injecció econòmica per satisfer els 750.000 euros en què s'ha calculat el cost dels treballs del pla director del castell per al pròxim any, sinó també i sobretot la garantia que l'Estat participarà a partir d'ara en les diferents fases del projecte de restauració seguint aquesta mateixa fórmula d'inversió. De moment, les excavacions arqueològiques en curs, que pertanyen a la quarta fase del procés, ja tenen assegurats uns 400.000 euros, corresponents a les aportacions de l'Estat i a les de Generalitat, Diputació i Consell Comarcal de la Selva en concepte de l'1% cultural. Els 350.000 euros restants, les institucions implicades compten obtenir-los de la companyia Acesa-Abertis, que ja s'ha implicat en anteriors campanyes, i d'altres empreses privades amb les quals estan en tràmits de negociació. En qualsevol cas, els treballs de documentació arqueològica i de restauració de les parts més degradades seguiran la planificació prevista perquè el 2009 ja es pugui obrir al públic les sales gòtiques del pati d'armes, la torre de l'Homenatge i la muralla superior del recinte sobirà, alternant amb respecte a la construcció original la consolidació arquitectònica dels elements que encara es conserven i la reconstrucció moderna dels trams irrecuperables.

La gradual recuperació de tots els espais d'aquest monument que havia pertangut als vescomtes de Cabrera i que va tenir el seu moment de màxima esplendor entre els segles XIII i XIV es planteja en rigorosa coherència amb el valor històric dels vestigis descoberts en els treballs d'excavació arqueològica coordinats pel Museu Etnològic del Montseny, La Gabella d'Arbúcies, i dirigits per un equip que formen Gemma Font, Josep M. Llorens, Joaquim Mateu, Sandra Pujadas, Josep Manuel Rueda i Jordi Tura. Aquesta col·laboració ha de permetre elaborar una proposta de reforma coherent i útil tant per als especialistes com per al públic en general amb vista a la recuperació social del castell, que els responsables del pla director confien a tenir a punt amb vista al 2013, any en què es calcula que s'hauran documentat definit arqueològicament totes les edificacions del pati d'armes.

Juntament amb el projecte de restauració i les successives fases de finançament, els representants de les institucions implicades van presentar dilluns El castell de Montsoriu, un llibre editat pel Consell de la Selva i el Museu La Gabella amb l'objectiu de difondre la història, les llegendes, les campanyes arqueològiques i la gestió actual del monument amb abundant material gràfic per facilitar-ne la comprensió.

La història es torna a repetir. La indefinició sobre què es pot fer i què no en l'entorn de protecció de Peratallada, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de conjunt històrico-artístic ho ha provocat, una vegada més. L'any passat, ja es va construir un habitatge unifamiliar promogut per Pau Guardans Cambó a pocs metres de l'església de Sant Esteve, dins l'entorn de protecció. Les successives denúncies del fet per part de SOS Empordanet –iniciades quan es feien els moviments de terres– van provocar la intervenció de la conselleria, que es va veure obligada a aturar les obres després que l'Ajuntament de Forallac obviés tots els requeriments que se li havien fet, entenent que la zona quedava fora de la declaració de protecció. La comissió territorial però, després d'haver aturat les obres, que ja es trobaven molt avançades, en va informar positivament, introduint-hi lleus modificacions. Aquest nou cas està seguint un procés calcat. El dia 22 d'agost, Carreté va dictar una resolució d'aturada dels «moviments de terres i obres de construcció» en una parcel·la situada a uns 100 metres de l'església i contigua a l'habitatge de Guardans, per manca d'autorització de Cultura, i es va requerir l'Ajuntament que notifiqués la resolució al promotor i al responsable tècnic de l'obra. En l'edicte emès el 9 de novembre, es va fer constar que l'Ajuntament no va dur a terme la notificació, que el 7 de novembre es va «intentar notificar la resolució d'aturada al promotor a peu d'obra, però aquest no hi era present i cap responsable tècnic se'n va voler fer càrrec» i que el dia següent es va intentar fer la notificació al promotor, Juan Mestre Fernández, en l'adreça que consta en el projecte bàsic executiu de l'habitatge, però l'interessat «és desconegut en el domicili indicat.» La impossibilitat de comunicar la notificació motiva la publicació de l'edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Però les obres continuen i l'estructura de formigó de l'habitatge ja és ben visible.

ELIMINAR UN VIAL

La comissió territorial de Girona de Patrimoni Cultural, en la reunió del 19 d'octubre, va emetre una resolució, amb «caràcter d'execució immediata», en què sol·licita «a l'Ajuntament de Forallac i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que modifiquin i adaptin les previsions de l'actual planejament vigent, eliminant definitivament el vial previst» en la façana sud del conjunt històric de Peratallada, en la zona dels Horts «perquè és contrari a l'interès per preservar els valors culturals, ambientals i paisatgístics del conjunt declarat.» L'expedient de revisió del pla general del 1997, que va ser informat per la comissió, ja recollia la consideració que el vial havia d'ajustar la seva alineació «per mantenir la franja enjardinada adjacent a la muralla i la torre existents en l'edifici que té façana en aquell nou vial, deixant com a façana la muralla medieval i mantenint la petita franja exterior del jardí de la finca com a verd privat.» Aquesta instrucció, però, no va ser recollida en l'elaboració definitiva dels plànols aprovats per Urbanisme i el camí encara hi és contemplat. La resolució assenyala que «la progressiva consolidació i densificació de Peratallada fa encara més necessari avui preservar tot l'àmbit de la zona dels Horts, que estableix un sector que fa de coixí ambiental en la visió general del nucli de Peratallada, pel sud.»

La història es torna a repetir. La indefinició sobre què es pot fer i què no en l'entorn de protecció de Peratallada, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de conjunt històrico-artístic ho ha provocat, una vegada més. L'any passat, ja es va construir un habitatge unifamiliar promogut per Pau Guardans Cambó a pocs metres de l'església de Sant Esteve, dins l'entorn de protecció. Les successives denúncies del fet per part de SOS Empordanet –iniciades quan es feien els moviments de terres– van provocar la intervenció de la conselleria, que es va veure obligada a aturar les obres després que l'Ajuntament de Forallac obviés tots els requeriments que se li havien fet, entenent que la zona quedava fora de la declaració de protecció. La comissió territorial però, després d'haver aturat les obres, que ja es trobaven molt avançades, en va informar positivament, introduint-hi lleus modificacions. Aquest nou cas està seguint un procés calcat. El dia 22 d'agost, Carreté va dictar una resolució d'aturada dels «moviments de terres i obres de construcció» en una parcel·la situada a uns 100 metres de l'església i contigua a l'habitatge de Guardans, per manca d'autorització de Cultura, i es va requerir l'Ajuntament que notifiqués la resolució al promotor i al responsable tècnic de l'obra. En l'edicte emès el 9 de novembre, es va fer constar que l'Ajuntament no va dur a terme la notificació, que el 7 de novembre es va «intentar notificar la resolució d'aturada al promotor a peu d'obra, però aquest no hi era present i cap responsable tècnic se'n va voler fer càrrec» i que el dia següent es va intentar fer la notificació al promotor, Juan Mestre Fernández, en l'adreça que consta en el projecte bàsic executiu de l'habitatge, però l'interessat «és desconegut en el domicili indicat.» La impossibilitat de comunicar la notificació motiva la publicació de l'edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Però les obres continuen i l'estructura de formigó de l'habitatge ja és ben visible.

ELIMINAR UN VIAL

La comissió territorial de Girona de Patrimoni Cultural, en la reunió del 19 d'octubre, va emetre una resolució, amb «caràcter d'execució immediata», en què sol·licita «a l'Ajuntament de Forallac i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que modifiquin i adaptin les previsions de l'actual planejament vigent, eliminant definitivament el vial previst» en la façana sud del conjunt històric de Peratallada, en la zona dels Horts «perquè és contrari a l'interès per preservar els valors culturals, ambientals i paisatgístics del conjunt declarat.» L'expedient de revisió del pla general del 1997, que va ser informat per la comissió, ja recollia la consideració que el vial havia d'ajustar la seva alineació «per mantenir la franja enjardinada adjacent a la muralla i la torre existents en l'edifici que té façana en aquell nou vial, deixant com a façana la muralla medieval i mantenint la petita franja exterior del jardí de la finca com a verd privat.» Aquesta instrucció, però, no va ser recollida en l'elaboració definitiva dels plànols aprovats per Urbanisme i el camí encara hi és contemplat. La resolució assenyala que «la progressiva consolidació i densificació de Peratallada fa encara més necessari avui preservar tot l'àmbit de la zona dels Horts, que estableix un sector que fa de coixí ambiental en la visió general del nucli de Peratallada, pel sud.»

Les excavacions realitzades a la població de la Santa Creu de Rodes, situada al Port de la Selva, han fet possible la confirmació de l'existència d'un poblat medieval d'entre els segles XI i XVI i d'una necròpolis datada entre el VIII i el IX. Les excavacions que s'estan duent a terme ocupen uns cent metres quadrats de superfície i estan centrades en l'interior d'una casa situada a la plaça del poble. Aquesta casa ha estat la que ha permès trobar les restes d'una necròpolis excavada a la roca, en què s'han trobat cinc tombes antropomòrfiques, en molt males condicions i amb poques restes d'esquelets, suposadament per la construcció de les cases del poblat. A més, s'han fet unes anàlisis documentals que han permès establir que al poblat hi vivien un mínim de 250 persones i que hi havia entre 3 i 5 clergues al servei del Monestir de Sant Pere de Rodes. Entre els materials trobats a la casa destaquen alguns estris per a la vida quotidiana, com per exemple una aixada i una sivella de cinturó. També són remarcables les restes de ceràmica, datades entre els segles XIV i XVI, que confirmen la presència permanent d'habitants al poblat.

Imma Ollich, Anna Maria Puig i Montserrat Mataró componen la direcció arqueològica del projecte El poblat medieval de Santa Creu de Rodes. Urbanisme i estructuració de l'espai, que està inserit en la recerca del departament d'història medieval de la UB, en conveni amb el Museu d'Història i amb la col·laboració de l'Ajuntament del Port de la Selva.

La directora de l'equipament ha recordat que la secció dedicada a la restauració preventiva com a tal i a la conservació és una de les més importants del museu. Segons diu, es tracta de persones a l'ombra que fan una feina que permet tenir el fons del museu disponible per a qualsevol exposició.

El restaurador David Mallorquí, va explicar que ja ha treballat en la restauració d'un Ecce Homo (1815) de Ramon Amadeu, en la del quadre El bon pastor de Melció Domenge i en les 22 figures de fusta policromada.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2644712

Els estudiants del màster d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) hi posen els coneixements científics i la mà d'obra i l'Ajuntament de Torredembarra, una aportació de 12.000 euros anuals que fa possible que des del 2006 i fins al 2010 els estudiants del màster puguin posar a la pràctica els seus coneixements, a la vegada que ajuden a descobrir el patrimoni del municipi.

El regidor de Patrimoni, Gerard Ciuró, va explicar ahir que l'excavació servirà per conèixer exactament la magnitud i característiques de la vil·la. La voluntat del consistori és elaborar un projecte perquè les restes romanes siguin més intel·ligibles i que els visitants puguin comprendre fàcilment on estaven les diferents estances, així com que puguin observar les parts que s'han pogut recuperar de la vil·la anterior i que està construïda en un nivell inferior.

Josep Anton Remolà és el professor de la quinzena d'alumnes que participen en l'excavació de la vil·la romana. Remolà va explicar que la vil·la del segle I aC es va descobrir els anys setanta, quan una màquina estava intentant obrir un carrer just pel mig de la vil·la. Va ser llavors quan van començar a aparèixer restes romanes i es van aturar les obres. Si bé la màquina va malmetre part de la segona vil·la, també va permetre fer aflorar una gran part de l'edifici més antic i que, si no hagués estat així, segurament no s'hagués excavat tant extensament com s'ha pogut fer ara. Remolà va assegurar que no malmetran la segona vil·la per descobrir la construcció anterior, sinó que volen treballar paral·lelament i poder mostrar les diferències que hi ha entre les dues vil·les.

Un dels elements més destacats que s'han trobat en la primera vil·la són els peus d'unes columnes àtiques sense plint que devien formar part d'una façana monumental oberta a la via Augusta i al mar. Un dels trets que ajuda a datar l'antiguitat d'aquesta primera vil·la es troba en els banys: la seva construcció no disposava del sistema de doble paviment que posteriorment es va utilitzar, tal com es pot comprovar uns metres més enllà, en els banys de la segona vil·la. El doble paviment s'utilitzava com a sistema d'escalfament d'aquestes zones dedicades al bany, i abans d'utilitzar aquest sistema es feien servir els brasers.

Per tal que els futurs visitants puguin fer-se una idea clara de la planta de les vil·les romanes, des de l'Ajuntament es treballarà per construir una passarel·la elevada que ha de donar una vista superior de tot el conjunt del jaciment arqueològic. Remolà va apuntar que per facilitar-ne la comprensió, quan s'hagi acabat l'excavació que actualment s'està fent a la zona del jardí de la segona vil·la, es procedirà a enjardinar aquest espai amb la vegetació pròpia d'aquestes cases romanes.

També està previst fer la reconstrucció de les columnes que hi ha en un dels corredors laterals. Tot i que es desconeixen les dimensions de la vil·la més antiga, sí que se sap que la que es va construir al damunt feia 2.500 m², una mida mitjana per una vil·la del segles II i III dC.

Polèmiques a banda, la data del 30 de novembre significa un abans i un després per al Museu de Lleida, amb l'obertura de l'esperada seu. El discurs museològic i museogràfic s'ha estructurat amb l'objectiu que les peces actuïn com a documents, és a dir, que contribueixin a explicar la història del territori, tot i que hi haurà diferents nivells de lectura, ja sigui històrica o artística per la vàlua de la peça en si mateixa. El Museu de Lleida narra l'evolució de la ciutat i la seva àrea d'influència des de la prehistòria fins avui, tot i que en la presentació de les col·leccions el recorregut acaba en el barroc, al segle XVIII, per ajustar-se a la política museística municipal: el Museu d'Art Jaume Morera explica els segles XIX i XX, i La Panera s'ocupa de l'art contemporani. En la nova es reuneixen per primer cop les dues grans col·leccions del museu: el fons arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), amb més de 5.000 objectes procedents de diferents jaciments de la demarcació, i la col·lecció diocesana, de què destaquen les peces d'escacs de cristall de roca procedents d'Àger (segle XI), així com diversos frontals d'altar, el Crist de Perves i elements escultòrics de pedra procedents de la Seu Vella. A aquestes dues col·leccions principals cal afegir-hi una part de la col·lecció artística del Capítol de la Catedral (amb més de 600 obres d'art sacre) i el Gabinet Numismàtic de l'IEI.

ANTIC CONVENT CARMELITÀ

L'edifici de Joan Rodón s'ha construït a l'espai de la Llar Sant Josep, antiga casa de beneficència, que alhora estava situat en un convent carmelità del segle XVII. Se n'ha conservat la capella, visible a l'exterior, que ha esdevingut l'eix vertebrador de la nova arquitectura. La visita arrenca al cor de l'església. El recorregut comença per la prehistòria (amb especial dedicació als ilergets i l'edat de bronze), la història antiga (amb el conjunt visigòtic de Bovalar, Seròs) i el món andalusí (que denota l'estada de 400 anys dels musulmans a la zona). Baixant les escales, el visitant trobarà el magnífic joc d'escacs d'època fatimita. Aquesta àrea enllaça amb la conquesta de Lleida i la restauració de la diòcesi, amb el romànic, i el gòtic (els segles XIV i XV són els de màxim esplendor de la ciutat), el Renaixement i el barroc, amb els setges de la ciutat, la reconversió de la Seu Vella en caserna i la construcció de la Seu Nova. La museografia incorpora tres audiovisuals, vuit muntatges interactius i tres punts d'interpretació per fer més dinàmica la visita. En total, s'han exposat 974 peces, d'un fons d'uns 10.000 objectes.

Pel que fa a les exposicions temporals, hi haurà una línia de producció pròpia per desenvolupar temes que esbossa la permanent (una a l'any), i una altra per rebre mostres temporals i col·laborar amb altres museus –de fet, ja existeixen convenis amb el MNAC i el MAC.

Quant a l'organització interna, el museu ha creat un departament nou, el de relacions externes i atenció als visitants. La plantilla és de deu treballadors.