PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Al mas de Valls, situat a la partida de Porpres de Reus, el Museu Municipal de Reus, creat feia poc, va realitzar un seguit d'excavacions entre 1934 i 1935, que van posar al descobert les restes de set enterraments de l'època romana. També en aquells anys, van aparèixer diversos mosaics romans a la vil·la de Parets-delgades de la Selva del Camp, en una intervenció que va sufragar el museu reusenc però que al final, i després d'una llarga polèmica, van ser traslladats a Tarragona, on es van exposar, dividits, al Museu Diocesà i al Museu Arqueològic. Van ser dues intervencions molt importants tant pel valor de les troballes com perquè són il·lustratives de la política que volia dur a terme el museu reusenc: «El museu no es volia limitar a les exposicions, sinó que tenia una clara intenció de portar a terme excavacions per incrementar el seu fons patrimonial», segons Jaume Massó. Unes propostes que anaven a to amb la innovadora política arqueològica que la Generalitat republicana i l'Institut d'Estudis Catalans havien posat en marxa, i que la Guerra Civil va trasbalsar i el franquisme va anorrear. Fins i tot durant la guerra, es va parlar de fer un gran museu comarcal a cal Gay, un edifici de l'avinguda Prat de la Riba que en el període bèl·lic va servir de dipòsit, per preservar-los, dels béns patrimonials de la ciutat. Però l'aviació feixista va destruir cal Gay en un bombardeig i el projecte de gran museu va quedar en no res.

Tot i que Salvador Vilaseca era el gran impulsor d'aquesta política, va ser el conservador del museu, Pere Rius, qui es va responsabilitzar de les excavacions que es van fer a Porpres i a Parets-delgades: «Vilaseca estava més interessat en la prehistòria i va deixar a les mans de Rius les excavacions que tenien a veure amb les èpoques ibera i romana». Rius va escriure sengles dietaris de les dues excavacions, que durant anys van restar inèdits a causa de la depuració a què el franquisme va sotmetre el conservador. La família de Rius va donar fa uns anys els dietaris al museu de Reus i ara Massó els ha publicat al llibre. També hi aporta els documents de la intensa, i sovint virulenta, campanya en què es van embrancar Reus, Tarragona i la Selva del Camp per decidir qui s'havia de quedar amb els mosaics trobats a Parets-delgades. Una polèmica que fins i tot va arribar a enemistar Vilaseca amb Joaquim Gitert, el primer descobridor del jaciment, que defensava que els mosaics s'havien de quedar al lloc on s'havien trobat amb la creació d'un petit museu monogràfic de caràcter local. Jaume Massó apunta que ara, al segle XXI, probablement s'hauria decidit conservar els mosaics al seu lloc original. Però sí que veu clar que a Parets-delgades es podria tornar a fer una nova excavació, més extensa que la dels anys 30: « Llavors només es va excavar un sector. Ara, amb la metodologia actual i amb una excavació extensiva, segur que sortirien moltes més coses».