PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Al mas de Valls, situat a la partida de Porpres de Reus, el Museu Municipal de Reus, creat feia poc, va realitzar un seguit d'excavacions entre 1934 i 1935, que van posar al descobert les restes de set enterraments de l'època romana. També en aquells anys, van aparèixer diversos mosaics romans a la vil·la de Parets-delgades de la Selva del Camp, en una intervenció que va sufragar el museu reusenc però que al final, i després d'una llarga polèmica, van ser traslladats a Tarragona, on es van exposar, dividits, al Museu Diocesà i al Museu Arqueològic. Van ser dues intervencions molt importants tant pel valor de les troballes com perquè són il·lustratives de la política que volia dur a terme el museu reusenc: «El museu no es volia limitar a les exposicions, sinó que tenia una clara intenció de portar a terme excavacions per incrementar el seu fons patrimonial», segons Jaume Massó. Unes propostes que anaven a to amb la innovadora política arqueològica que la Generalitat republicana i l'Institut d'Estudis Catalans havien posat en marxa, i que la Guerra Civil va trasbalsar i el franquisme va anorrear. Fins i tot durant la guerra, es va parlar de fer un gran museu comarcal a cal Gay, un edifici de l'avinguda Prat de la Riba que en el període bèl·lic va servir de dipòsit, per preservar-los, dels béns patrimonials de la ciutat. Però l'aviació feixista va destruir cal Gay en un bombardeig i el projecte de gran museu va quedar en no res.

Tot i que Salvador Vilaseca era el gran impulsor d'aquesta política, va ser el conservador del museu, Pere Rius, qui es va responsabilitzar de les excavacions que es van fer a Porpres i a Parets-delgades: «Vilaseca estava més interessat en la prehistòria i va deixar a les mans de Rius les excavacions que tenien a veure amb les èpoques ibera i romana». Rius va escriure sengles dietaris de les dues excavacions, que durant anys van restar inèdits a causa de la depuració a què el franquisme va sotmetre el conservador. La família de Rius va donar fa uns anys els dietaris al museu de Reus i ara Massó els ha publicat al llibre. També hi aporta els documents de la intensa, i sovint virulenta, campanya en què es van embrancar Reus, Tarragona i la Selva del Camp per decidir qui s'havia de quedar amb els mosaics trobats a Parets-delgades. Una polèmica que fins i tot va arribar a enemistar Vilaseca amb Joaquim Gitert, el primer descobridor del jaciment, que defensava que els mosaics s'havien de quedar al lloc on s'havien trobat amb la creació d'un petit museu monogràfic de caràcter local. Jaume Massó apunta que ara, al segle XXI, probablement s'hauria decidit conservar els mosaics al seu lloc original. Però sí que veu clar que a Parets-delgades es podria tornar a fer una nova excavació, més extensa que la dels anys 30: « Llavors només es va excavar un sector. Ara, amb la metodologia actual i amb una excavació extensiva, segur que sortirien moltes més coses».

Un estudi de Maria Isabel Panosa del poblament de Tàrraco s'ha emportat la beca d'investigació Lucius Licinius Sura, inclosa dins els premis Tarragonès i dotada amb 2.450 euros i la publicació de l'obra. Durant la vetllada organitzada ahir a la Nou de Gaià, el Consell Comarcal, que convoca els premis, també va fer un reconeixement a Josep A. Baixeras.

De Kese a Tarraco. Estudi del poblament de la Tarragona romana d'època republicana a partir de l'epigrafia és el títol de l'obra que ahir al vespre es va emportar la beca d'investigació Lucius Licinius Sura, inclosa dins els premis Tarragonès, que convoca per novè any el Consell Comarcal del Tarragonès. El treball és obra de Maria Isabel Panosa Domingo, que s'emporta els 2.450 euros de dotació de la beca i que, a més, veurà publicat el treball en el termini d'un any. La beca s'atorga a un projecte de treball que es refereixi a la comarca, en el seu conjunt, o als municipis que la componen. «L'objectiu és fomentar els treballs de recerca que van configurant la història dels nostres municipis», van explicar fonts de l'ens comarcal.

Els premis Tarragonès es van lliurar ahir al vespre en un acte organitzat al Casal Municipal de la Nou de Gaià, presentat per la periodista Montse Adan i que va estar amenitzat musicalment pel grup ebrenc Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Durant la vetllada també es van lliurar els dos premis de reconeixement que inclou el cartell. Un va ser per a l'escriptor tarragoní Josep Anton Baixeras, mereixedor del premi de Creació, que s'atorga amb l'objectiu de fer notòria la trajectòria artística d'una persona o grup vinculat a la comarca. I el segon va ser per a l'entitat ecologista Gepec, que va rebre el premi de difusió, que reconeix una entitat que hagi difós algun aspecte del Tarragonès.

Al costat d'un gravat de Piranesi que mostra unes ruïnes amb l'estàtua de Minerva al centre, el MNAT hi ha col·locat el cap de l'escultura de la deessa Minerva que es conserva al museu. I al costat de gravats de capitells, es poden veure capitells romans reals localitzats a Tàrraco. Aquest és un dels objectius del muntatge que ahir es va inaugurar al MNAT, L'antiguitat clàssica a través dels gravats. Els Piranesi de Montserrat. Francesc Tarrats i Pilar Sada, director i responsable de difusió del museu tarragoní, van destacar que «del que es tracta és de lligar la imatge amb l'objecte real, amb la realitat de l'antiguitat clàssica».

L'exposició la formen una cinquantena dels 150 gravats de què consta la col·lecció completa de Giovanni Battista Piranesi, pertanyents al fons del Museu de Montserrat. Una col·lecció, considerada la més important de l'Estat, al costat de les de la Biblioteca Nacional de Madrid i de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València, que permet recórrer els paratges i monuments més coneguts de Roma, la Ciutat Eterna, així com d'altres imatges de l'antiguitat clàssica. Aquesta exposició ja s'ha pogut veure a Oviedo, Sabadell, París i Andorra, tot i que en el cas de Tarragona s'ha enriquit amb l'exposició de capitells, escultures, inscripcions i altres peces localitzades a Tàrraco.

Per Artur Ramon, comissari de la mostra, la importància de l'obra de Piranesi és indiscutible. «És un dels gravadors més importants de la història de l'art», va dir ahir en la presentació de l'exposició. De Piranesi no només en destaca el seu virtuosisme en la tècnica del gravat, sinó també l'acurada visió que dóna la seva obra de la Roma que va viure. Són especialment bells els gravats que va fer del Coliseu, que es veu a vista d'ocell, «una vista impossible en una època en què encara no existia la fotografia», segons Artur Ramon.

De personalitat polièdrica, Piranesi va ser polèmic en el seu temps per la defensa, «amb arguments que avui serien insostenibles», de la supremacia de l'art romà sobre el grec.

UNA JOIA BIBLIOGRÀFICA

CONFERÈNCIES I LECTURES