PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


MONTBLANC - Una investigació replanteja la història de l'església de Santa Maria de Montblanc

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:24

La investigació de Joan Bosch se centra en la datació i en l'autoria de
la façana de Santa Maria de Montblanc. Foto: J. FERNÀNDEZ


La façana es va construir un segle abans de la data que es creia fins ara i l'autoria s'atribueix a l'escultor Agustí Pujol I

CARINA FILELLA.
Montblanc
Una investigació del professor Joan Bosch, que pròximament publicaran conjuntament el Museu Nacional d'Art de Catalunya i els departaments d'art de quatre universitats catalanes, replanteja la història de la façana de l'església de Santa Maria de Montblanc. L'investigador ha pogut determinar que la façana es va construir el 1590, i no a finals del segle XVII, tal i com es creia fins ara, i també en concreta la seva autoria, que seria de l'escultor Agustí Pujol I, el mateix que va fer el retaule de la Prioral de Sant Pere de Reus. Per Bosch, el fet que s'avanci la construcció de la façana gairebé un segle «dóna una normalitat arquitectònica al monument: fins ara es considerava barroca i això no es podia entendre, tenint en compte les seves característiques».

"Des del punt de vista del patrimoni cultural, la façana de l'església de Santa Maria de Montblanc passa a ser una de les més importants del Renaixement al país». Així ho apunta Joan Bosch, l'autor de la investigació que ha permès concretar dades sobre la història del monument i que en fan replantejar algunes concepcions. El seu treball de recerca, «amb hipòtesis ben fonamentades basades en indicis documentals i estilístics», endarrereix quasi un segle la datació de la façana, que s'hauria construït el 1590, i no l'any 1670, que és el que es creia fins ara. Aquest endarreriment en el temps de la construcció de la façana permet «posar en valor» i «entendre» millor el monument, «ja que fins ara es considerava barroca i no es podia entendre per les seves característiques». Per Bosc, la façana de Santa Maria de Montblanc «és un producte genuí d'època renaixentista». «Montblanc té, en realitat, una gran façana renaixentista. Proposo que deixem de pensar-la i presentar-la com una peça barroca», reitera l'investigador.

Joan Bosc és professor d'Art Modern de la Universitat de Girona i membre d'un grup de recerca que estudia el Renaixement i el barroc a Catalunya. En el seu estudi, compara la façana montblanquina amb l'antiga façana de l'església del Monestir de Montserrat: «actualment, la de Montserrat està molt retocada, però en les fotografies antigues que hem pogut veure, s'hi poden trobar moltes similituds amb la de Montblanc».



OBRA D'AGUSTÍ PUJOL I


Però Bosch va més enllà i també proposa una autoria per a la façana, que fins ara s'atribuïa a un grup de mestres artesans de Montblanc. Segons la seva investigació, el monument seria obra de l'escultor tortosí Agustí Pujol I, «pare del que seria el millor escultor català d'època moderna, Agustí Pujol II».

Agustí Pujol I (1550 - 1620) va ser un artista «molt vinculat a les terres tarragonines», tot i que va treballar en diversos monuments d'arreu de Catalunya. És l'autor, per exemple, de l'impressionant retaule de la Prioral de Sant Pere de Reus, i d'un Crist de la Catedral de Tarragona que en aquests moments es conserva al Museu Diocesà de Tarragona. També va treballar a Vilafranca del Penedès (on va realitzar el retaule de Sant Miquel) i a ciutats com Vilanova i la Geltrú i Barcelona. Segons Joan Bosc, cap al 1590 li van encarregar la construcció de la façana de l'església montblanquina. De fet, Agustí Pujol apareix documentat a Montblanc els anys 1590-1594.

La història escrita fins ara d'aquest temple montblanquí assenyala que la gran façana gòtica de Santa Maria va ser destruïda durant la guerra dels Segadors –quan la Vila Ducal va ser ocupada en diverses ocasions–, i que per aquest motiu es va reconstruir i ara se'n pot veure una d'estil barroc. La hipòtesi de Bosc no nega aquest fet, però està convençut que «la destrucció només va afectar parcialment la façana, i no la va danyar fins al punt d'obligar-ne una reconstrucció total a la segona dècada del segle XVII. Crec que els danys van ser molt greus però els materials antics es van poder remuntar i aprofitar, substancialment». Per això, segons Bosch, «malgrat aquells greus danys, la façana de Santa Maria ha mantingut l'aspecte renaixentista que li va donar el mestre Agustí Pujol I de Tortosa». Segons aquesta hipòtesi, doncs, Montblanc, «recuperaria» una joia de l'arquitectura renaixentista.



LA MAJOR


L'església gòtica de Santa Maria la Major de Montblanc, de grans dimensions i que sembla haver estat concebuda com una catedral, està situada dalt d'un promontori des d'on es domina la ciutat vella de Montblanc. Va ser consagrada el 1548.L'interior de l'església és d'una sola nau amb capelles laterals i voltes de creueria. En destaca la gran imatge gòtica de la Mare de Déu del Cor, tallada en fusta policromada; el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé i l'orgue barroc, un dels més importants de Catalunya. Fa pocs mesos es va dur a terme una important restauració del temple, amb reformes a l'interior i també a l'exterior.
 
 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2641886

 



LLEIDA - Lleida recupera todo su pasado artístico con un nuevo museo

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:44
 El Museu de Lleida, con la plaza peatonal en medio y la iglesia de Sant Llorenç y la Seu Vella al fondo. Foto:  RAMON GABRIEL
  El Museu de Lleida, con la plaza peatonal en medio y la iglesia de Sant Llorenç y la Seu Vella al fondo. Foto: RAMON GABRIEL
 
  1. • El edificio mostrará a partir del día 30 un total de 974 obras desde la prehistoria hasta el siglo XVIII
  2. • El equipamiento articula la vieja y la nueva ciudad con una propuesta activa de renovación urbana

R. FONTOVA / BARCELONA
M. J. IBAÑEZ / LEIDA

Un edificio de nueva planta, de piedra caliza beige, con una capilla barroca dentro, acoge la historia artística de Lleida, con las pinturas rupestres de Cogul, la refinada cultura árabe y el esplendor del gótico como momentos álgidos. El Museu de Lleida se inaugura el próximo día 30 tras varios años de obras durante los cuales hubo que tirar y reconstruir paredes al variar la instalación de obras de arte a causa del litigio existente sobre una parte de la colección de arte sacro.
El arquitecto Joan Rodon ganó en el año 1999 el concurso para diseñar el equipamiento. Con la rehabilitación de la Casa de las Punxes, el Palau de la Generalitat y la Biblioteca de Catalunya, los tres en Barcelona, en su curriculum, Rodon optó por proyectar un museo que actuara como punto de convergencia entre el casco antiguo y el ensanche de la Rambla d'Aragó, con una plaza central peatonal que distribuye los distintos volúmenes del museo. Uno de ellos es una sala polivalente para actos culturales y un bar restaurante, ambos con horario independiente, que atraigan público. Rodon quiso evitar su experiencia en el Museu de Vic, donde fue el único y solitario visitante de la jornada seguido de un guardia que iba apagando las luces.

EL CLIMA
El museo se ha construido en piedra caliza "que matizará la luz del sol en verano y la niebla del invierno", señala. Rodon ha insertado en el museo diversas vistas hacia la cercana iglesia de Sant Llorenç. Y en el interior, entre la zona de acogida y los tres pisos de exposición permanente, se halla la austera capilla barroca del convento de Carmelitas que allí hubo. Las colecciones prehistóricas evocan las catas arqueológicas mientras que las obras eclesiásticas se ven en espacios oscuros, como en las iglesias, con iluminación dirigida. Rodon tuvo que derribar estructuras ya construidas a causa de que las colecciones que iban a exponerse estaban guardadas en cajas y a que se ignoraba el resultado de la reclamación aragonesa.
El nuevo museo reúne bajo un único discurso las antiguas colecciones del Obispado de Lleida, la de la diputación provincial y la del Cabildo Catedralicio. Cuenta con un fondo de más de 10.000 piezas, datadas entre la prehistoria y el siglo XVIII, aunque solo 974 se exhibirán. "Es un museo de museos", explica su directora, Montserrat Macià. Las nuevas instalaciones, añade, no se limitan a exhibir unos objetos al público, "sino que explican la historia y el arte que se desarrolló en cada momento en las comarcas de Lleida".

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia
_PK=461435&idseccio_PK=1026&h=


MERIDA - Los Mecenas deben elegir entre los restos del foro, un mausoleo cristiano y una casa romana

noticies de extremadura — Publicat per josep.m @ 18:40

Los socios de la Tarjeta Mecenas del Consorcio vuelven a ser llamados a votar. En las próximas semanas tendrán que decidir qué proyecto de patrimonio financian el próximo año con sus aportaciones anuales. La elección se hace siguiendo el sistema estrictamente democrático de presentación de candidaturas, votación individual y secreta y recuento de votos.

La excavación de la basílica Casa Herrera y su adecuación a la visita con un centro de interpretación es el cuarto proyecto que ayudan a financiar los Mecenas del Consorcio.

Los socios particulares aportaron 30.000 euros, que se sumaron a los 12.000 que aportaron las empresas Mecenas. El resto, hasta los 70.000 del presupuesto total, lo aportó la Consejería de Cultura de la Junta.

Tres opciones a elegir

Para la elección del quinto proyecto, el Consorcio propone a los Mecenas tres opciones. La primera consiste en la integración y adecuación museográfica de los restos arqueológicos del Foro de la Colonia encontrados recientemente en la calle Juan Dávalos Altamirano.

En este espacio, además de colocar los elementos extraídos durante la excavación, también se adecuará el espacio para acoger un centro de interpretación del Foro de la Colonia.

El segundo proyecto propuesto es la adecuación para la visita del mausoleo cristiano octogonal descubierto junto a Santa Eulalia, el único de estas características hallado hasta el momento en el país.

El mausoleo es uno de los hallazgos más destacados de los últimos años, y su integración en el entorno de Santa Eulalia ampliaría el circuito turístico.

La tercera propuesta es la adecuación para sala de exposiciones temporales de la domus adjunta a los restos del 'decumanus maximus' de la Puerta de la Villa. Los restos de la casa fueron excavados en 1989.

La propuesta de integración de los restos en el espacio de exposición incluye el establecimiento de un recorrido dirigido para su preservación.

 

 http://www.hoy.es/20071124/merida/mecenas-deben-elegir-entre-20071124.html



MONTBLANC - Una col·lecció de recerques inèdites

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:27

Joan Bosc Ballbona ha recollit la seva investigació en un llibre que es titularà Agustí Pujol: la culminació de l'escultura renaixentista a Catalunya. El volum formarà part de la col·lecció Memoria Artium, destinada a monografies sobre temes de la història de l'art a Catalunya i l'Estat espanyol i que està editada conjuntament per quatre universitats catalanes (la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat de Lleida) i el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

En el volum, Joan Bosch estudia les figures dels Agustí Pujol I i II, pare i fill, tots dos escultors, que en moltes ocasions van treballar de forma conjunta. El pare, que seria l'autor de la façana de l'església de Santa Maria de Montblanc, és «més desconegut» que el fill, que està considerat el millor escultor català d'època moderna. Tot i això, per a Joan Bosc, Agustí Pujol el Vell «és un artista molt interessant».

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2641888 



SIRIA - Los arqueólogos descubren antiguo cementerio en Siria (*)

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:23
 
 
 

Los arqueólogos descubrir antiguo cementerio en Siria
 
De 2000 - años de edad, fue descubierto en el cementerio de la antigua ciudad de Palmira, que solía ser el centro de las rutas comerciales de Oriente Medio.
The National Archaeological Expedition descubierto un cementerio subterráneo que data del 2 de siglo, al Baas diario dijo, citando a Khalil al-Hariri, el jefe de la expedición.

  Las esculturas de piedra caliza representarlos como vestían sombreros de oficina, la antigua ropa tradicional en Palmira, al-Hariri dijo.
Palmira, que se encuentra en el centro de Siria y se dice que fue fundada por el rey Salomón, fue un centro de comercio que prosperaron con la disminución de la antigua Petra en Jordania de hoy en día.

La ciudad, 240 kilometros (150 millas) al noroeste de Damasco, surgido a convertirse en un poderoso estado después de los romanos tomaron el control de la misma, que actúa como un enlace

  Agencias

 

 

http://translate.google.com/translate?u=http%3A%2F%2Fwww.worldbulletin.net

%2Fnews_detail.php%3Fid%3D13483&langpair=en%7Ces&hl=en&ie=UTF8


Powered by LifeType