PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Polèmiques a banda, la data del 30 de novembre significa un abans i un després per al Museu de Lleida, amb l'obertura de l'esperada seu. El discurs museològic i museogràfic s'ha estructurat amb l'objectiu que les peces actuïn com a documents, és a dir, que contribueixin a explicar la història del territori, tot i que hi haurà diferents nivells de lectura, ja sigui històrica o artística per la vàlua de la peça en si mateixa. El Museu de Lleida narra l'evolució de la ciutat i la seva àrea d'influència des de la prehistòria fins avui, tot i que en la presentació de les col·leccions el recorregut acaba en el barroc, al segle XVIII, per ajustar-se a la política museística municipal: el Museu d'Art Jaume Morera explica els segles XIX i XX, i La Panera s'ocupa de l'art contemporani. En la nova es reuneixen per primer cop les dues grans col·leccions del museu: el fons arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), amb més de 5.000 objectes procedents de diferents jaciments de la demarcació, i la col·lecció diocesana, de què destaquen les peces d'escacs de cristall de roca procedents d'Àger (segle XI), així com diversos frontals d'altar, el Crist de Perves i elements escultòrics de pedra procedents de la Seu Vella. A aquestes dues col·leccions principals cal afegir-hi una part de la col·lecció artística del Capítol de la Catedral (amb més de 600 obres d'art sacre) i el Gabinet Numismàtic de l'IEI.

ANTIC CONVENT CARMELITÀ

L'edifici de Joan Rodón s'ha construït a l'espai de la Llar Sant Josep, antiga casa de beneficència, que alhora estava situat en un convent carmelità del segle XVII. Se n'ha conservat la capella, visible a l'exterior, que ha esdevingut l'eix vertebrador de la nova arquitectura. La visita arrenca al cor de l'església. El recorregut comença per la prehistòria (amb especial dedicació als ilergets i l'edat de bronze), la història antiga (amb el conjunt visigòtic de Bovalar, Seròs) i el món andalusí (que denota l'estada de 400 anys dels musulmans a la zona). Baixant les escales, el visitant trobarà el magnífic joc d'escacs d'època fatimita. Aquesta àrea enllaça amb la conquesta de Lleida i la restauració de la diòcesi, amb el romànic, i el gòtic (els segles XIV i XV són els de màxim esplendor de la ciutat), el Renaixement i el barroc, amb els setges de la ciutat, la reconversió de la Seu Vella en caserna i la construcció de la Seu Nova. La museografia incorpora tres audiovisuals, vuit muntatges interactius i tres punts d'interpretació per fer més dinàmica la visita. En total, s'han exposat 974 peces, d'un fons d'uns 10.000 objectes.

Pel que fa a les exposicions temporals, hi haurà una línia de producció pròpia per desenvolupar temes que esbossa la permanent (una a l'any), i una altra per rebre mostres temporals i col·laborar amb altres museus –de fet, ja existeixen convenis amb el MNAC i el MAC.

Quant a l'organització interna, el museu ha creat un departament nou, el de relacions externes i atenció als visitants. La plantilla és de deu treballadors.