Ahir per la tarda vaig anar a casa un amic a fer una partida amb el seu Galactica.
Era la meva segona partida, però la primera les impresions que m'havia donat el joc no era massa favorable. El vaig trobar molt lent, sense emoció, massa llarg i molt lios. Normal perque amb prou feines ens sabiem les regles i quan vam deixar la partida a mitjes eren més de les tres de la matinada.
Però ahir despres de dinar vaig veure els primers episodis de la serie (que tothom me la recomanava però jo encara no havia trobat el moment) i em va enganxar. I al començar el joc estava molt motivada, ja em coneixia els personatges i com em va tocar ser el president (gracies Gaius) notava que tenia cert poder i responsabilitat.
Inicialment no hi havia cap cylon, i els humans anaven fent. Però quan es van repartir la segona tanda de cartes, buah, va venir el festival. Em va tocar ser cylon! I com no volia perdre el meu carrec presidencial em vaig haver de buscar una estrategia per disimular i que no em descobrisin. Jejeje, i ho vaig aconseguir. L'altre cylon es va revelar enseguida i anava fent mal frontalment. Però jo vaig aconseguir que els humans desconfiesin entre ells, i anava fent mal de sotamà.
Frases memorables d'algun humà dient que només podia confiar en mi, altres dos humans que s'acusaven mutuament (i que bé que em va anar), comentaris sobre les cartes de quorum (les vaig arribar a tenir totes a la mà, i jo dient que no servien de massa, que eren bastant xorres, i en canvi podia haver pujat la moral dels humans sense problemes). Pensament d'una cylon: els humans son molt debils i mereixen la mort.
Despres de quatre hores de joc finalment les naus cylons van atacar greument Galactica i la nau se'n va anar a la merda, i els cylons vam conseguir una victoria més que merescuda :-D.