Xavier Sabaté

Josep Maria Recasens passarà a la història de Tarragona i de Catalunya per diverses raons. De fet ja hi ha passat des de fa anys. I és que un a persona passa a la història quan és obligat citar-la en algun camp.

Som milers de tarragonins que el tenim com a referent com es va demostrar abans d’ahir 18 de març de 2009, vespra del seu 91è aniversari al Saló de Plens de l’Ajuntament de la seva ciutat . La Corporació tarragonina havia aprovat concedir-li el títol de fill predilecte, la distinció més alta de la ciutat i segurament la que ell més considera.

Les raons

Algunes de les que segueixen figuraven en l’expedient oficial i justificaven sobradament la concessió del títol. Altres són consideracions personals meves:

• Josep Maria Recasens ha treballat – i encara ho fa - amb humilitat, amb rigor, amb altura de mires. No suporta la mediocritat ni la droperia ni la falta d’estudi dels temes.
• Ha excel.lit en l’estudi de la història però també en un ús molt acurat de la llengua catalana en totes les seves obres, en el patriotisme tarragoní i català, en la lluita i el treball infatigable per la llibertat i per la igualtat ’oportunitats. Per ell, la vida no té sentit si no es treballa pels valors més alts, per les fites més humanes.
• Recasens ha estat un exemple d’austeritat, de respecte als recursos públics i a la independència dels polítics i per això no concep la més mínima possibilitat que algú estigui condicionat en la seva acció política tant al govern com a l’oposició per algun agent extern.
• No acostuma a manifestar les seves emocions perquè creu que això correspon a l’àmbit privat i més íntim. I per això dimecres ens va donar un altre cop un exemple d’aquest comportament. Lluny del recurs fàcil al sentimentalisme, ens va oferir una altra de les seves lliçons magistrals que podreu descarregar-vos aquí llegint amb una correcció i dicció impròpies en un home de la seva edat, fent gala d’una memòria que ja la voldríem molts i amb un repas de la seva trajectòria i dels seus referents que resumeixen en bona mesura el seu pensament de sempre. I encara donant consells de la necessitat de continuar l’estudi i publicació de les Actes Municipals que han estat sempre una de les seves obsessions perquè creu encertadament que són uns excel.lents documents per entendre amb precisió i amb molta fiabilitat la història de Tarragona. Era Recasens en estat pur.

Gràcies, mestre per tot el que representes per tanta gent que ens sentim orgullosos d’haver après del teu concepte de “ civitas “ i de la “res publica “, pel teu humanisme i per la teva petjada que volem que continuï durant molts anys.

4 anècdotes

Dues de personals:

1. Mentre parlava no podia deixar de recordar que al cap de pocs mesos de ser regidor al seu costat lli vaig presentar la dimissió amb una llarga carta. Devia ser a l’inici de 1.984. Li deia que me’n tornava a l’ensenyament i el motiu era que no m’acceptava fundar l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona ( IMSST ) Em va cridar i m’ho vaig repensar perquè - cosa poc habitual en ell – em va dir que ho reconsideraria com realment va fer un temps després.
2. Quan en el seu parlament de dimecres es va estendre amb la recomanació de continuar les Actes municipals amb les que tant hi ha treballat, vaig somriure. Tant m’ho va fer creure sempre que eren importants, que durant els llargs deu anys que vaig ser a l’oposició, en moltes ocasions demanava la paraula per precisar alguna cosa fins i tot quan ja havíem votat. I quan l’alcalde s’estranyava i em demanava el motiu de la meva insistència li responia: “ perquè consti en acta per la història, sr. Alcalde”. Era el meu petit homenatge a Josep Maria Recasens

I dues de l’acte de dimecres:

1. La proposta de fill predilecte va partir d’Albert Vallvé, regidor d’Unió Democràtica de Catalunya que, amb un gest intel.ligent va estalviar als socialistes haver de fer-ho ells. Però també és un gest de bonhomia que li vull reconèixer també des d’aquí encara que ja ho va fer l’alcalde Ballesteros públicament.
2. No hi van faltar a l’acte uns representants de la colla dels Xiquets de Tarragona que també és la meva. Em vaig atansar quan el saludaven i li vaig dir: “ alcalde, són dels Xiquets, de la nostra Colla “. I ell va respondre immediatament: “ clar que és la meva, és la dels proletaris i per això cada any encara hi col.laboro enviant alguns diners “

• A ningú no li passaria pel cap que els nostres residus - domèstics o industrials - no fossin tractats a casa nostra.
• Però hi ha un tabú al nostre país pel que fa a aquesta qüestió. No volem sentir ni parlar  dels residus nuclears i pensem que ja se n'ocuparan els francesos a casa seva. I tampoc no volem sentir que els haurem de pagar per aquesta causa quantitats molt importants. Si no ho tinc mal entès, al voltant de 60.000 euros diaris a partir de l'any vinent pels que ens guarden provinents de Vandellòs 1.
• Doncs un servidor opina que, amb la que està caient, sóc més partidari que mai que ens els quedem nosaltres: 

1. per responsabilitat. Si els països més avançats del planeta ho fan, per què nosaltres no podem fer-ho ?. Els catalans no podem donar un mal exemple de país que no sap assumir les seves deixalles.
2. per estalvi. Si els més rics se'ls queden, per què nosaltres que som més pobres i que ho serem més encara, hem de pagar ? Ens hem begut l'enteniment ?
3. pel que pot suposar per Catalunya d'increment de recursos: no té cap sentit que si aquest tema comporta compensacions econòmiques importants se les hagin de quedar uns altres. I aquesta qüestió, amb la que està caient, forma part  d'aquella llista de temes que hauríem de revisar tots plegats. El territori que aculli els residus d'origen nuclear ha d'obtenir les compensacions adients per al seu desenvolupament econòmic i social.
4. Perquè podem ser un referent mundial - ja ho som en desmantellament de centrals nuclears i desitjo que continuem per aqeust camí - i també en investigació.
5. i perquè no suposen cap mena de perill

I tot això és independent de la postura que un servidor continua mantenint contrària a les plantes d'energia generada amb urani que és un combustible finit i perillós. 

Trobada de l'AJEC a Salou

Dissabte i diumenge els i les joves de l'AJEC es trobaven a Salou. Els vaig elogiar la seva rebel-lia, el seu altruisme i el seu compromís amb la societat. I els vaig demanar que es donin pressa a agafar el relleu en un món en què necessitem que les noves generacions, sense el llast de les inèrcies que arrosseguem els grans, puguin tirar del carro de forma més creativa i solidària.

Les aventures d'en Massagran disabte a la Llibreria de la Rambla

També el dissabte 14 de març de 2009 un grup nombrós de tarragonins vàrem fer una lectura pública i col.lectiva del llibre " Les aventures d'en Massagran " de Josep Maria Folch i Torres del qual s'acompleix enguany el centenari de la seva entrada com a director al setmanari En Patufet,. Aquesta revista s'havia fundat el 1904 i va deixar de publicar-se entre 1938 i 1968 i definitivament el 1973. En definitiva 39 anys de vida. No vaig poder deixar de recordar la importància de Folch i Torres i de Les aventures d'en Massagran i el Patufet per a la llengua catalana i per la nostra cultura.

Més enllaços de la revolució mediambiental:

• Espacio solar
• Hotel Empúries
• Cradel to cradel
• Eco Intelligent growth

• Dissabte Perafort i Cunit, diumenge a Constantí i a Cambrils, he estat amb els companys del PSC i simpatitzants. Uns 800 en total. Un partit com el nostre és feina, molta feina cada dia però també espais per la trobada en l’oci. I també en aquests moments aprofitem per elaborar discurs, resoldre temes pendents o, com aquest diumenge, commemorar el Dia de les dones. Aquí teniu el manifest del PSC  i un magnífic article de Hillary Clinton  
• A cada lloc la seva problemática. A Perafort i a Constantí a l’oposició ( en aquest darrer municipi per culpa d’un trànsfuga I uns partits polítics que l’han utilitzat vilment, covardament i deshonestament ). A Cunit i a Cambrils des del govern i puc donar testimoni que amb molta dedicació i eficacia.
•  Sagrada Família  
• Encara he tingut temps de visitar diumenge al matí la Sagrada Família. Aquí teniu una mostra d’unes quantes fotos fetes amb el telèfon i per tant d’una qualitat que tot i no ser alta, ho és prou si tenim en compte que s'han fet amb aquest artilugi que ja usem per a tantes coses.

•  La revolució mediambiental 
• Aquest bloc tindrà a partir d’ara una secció fixa que es titularà d’aquesta manera. En aquest apartat aquesta setamana vull destacar :
• • la casa kyoto, una casa pensada, dissenyada i construïda segons criteris bioclimàtics i de sostenibilitat que es troba a Torre-Serona ( Lleida ) construïda per Montserrat Pujol que ja en té altres de previstes al costat. Montse Pujol ja ha passat a la història de la nostra revolució ambiental que Obama ha beneït. I si ell ho fa, ara hi haurà més gent, molta més gent i molts més diners. Benvinguts al club, pèrò els socis fundadors d'aquest club del canvi ambiental tenen més mèrit.
  • l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - ICTA-  que dirigeix el profesor Louis Lemkow
• • i l’entrevista a l’espanyol Juan Verde assessor d’Obama i Clinton que explica la importancia de la industria que es mourà a USA i al món al voltant del Medi Ambient
•   l’ànima del filòsof
• De tornada a casa diumenge des de Cambrils, vaig sentir per Catalunya Música els actes tercer i quart de "L’ànima del filòsof", òpera basada en el mite d’Orfeo i Eurídice de Josef Haydn ( 1732-1809), conegut com el "Pare de la Simfonia “ i també del Quartet de Corda on realment va destacar com un gran mestre. I encara que no ho va fer tant en les òperes, realment els exercicis vocals que es poden apreciar a “ L’ànima del filòsof “ són, encara que previsibles, extraordinaris.
• Haydn, també autor de l’himne alemany no veuria representada aquesta obra que no es va posar sobre els escenaris fins al 1951 a Florencia amb Maria Callas com a Eurídice, 142 anys després de la seva mort. 

ENTRE TOT CONSTRUïM EL FUTUR DEL CAMP DE TARRAGONA ENTRE TOTS

Conferència al rectorat de la URV el dilluns dia 2 de març de 2009

Aquí teniu

• les imatges que es van projectar en SlideShare
• les imatges en .pdf
• el text aproximat de la conferència
• el resum que es va trametre a la premsa 
• el catàleg que es va repartir.

Els Guiamets és un poble del Priorat dinàmic i amb un alcalde que sap on va.

Fa uns anys v a aconseguir que s'hi establís una residència per a la gent gran. Ara està a punt de materialitzar un complex turístic especialitzat ern la pesca vora el seu pantà que pot donar un impuls definitiu.

L'oli, el vi - dels millors de les nostres comarques tant el del Sindicat com els dels dos cellers privats -, la residència on treballen més de 30 persones , un hotel petit que s'hi ha construit fa poc, una petita planta fotovoltaica i ara el complex turrístic són un exemple de com un alcalde d'un poble de l'interior aconsegueix una economia diversificada i d'acord amb el tamany del poble.

Ahir van celebrar la tradicional - ja en porten deu - calçotada popular. Hi era gairebé tot el poble i allò que mereix un reconeixement especial són com sempre en aquests casos, les persones que presten el seu temps i el seu esforç per preparar-ho tot i que vigilen que les coses portin un ritme i un funcionament adequats.

A la foto, amb l'alcalde Paco Rubio.

Resum de la meva intervenció al Consell Nacional del PSC el dissabte 21 de febrer de 2009:

• 1 – Els ciutadans necessiten un relat creïble i, per a ser-ho, cal dir la veritat com ha dit el Primer Sercretari el Partit Josep Montilla en el seu discurs  
•  
• Res no serà com abans . Som davant uns canvis d’enorme abast en tots les orres: cultural, econòmic, d’hàbits quotidians, de valors, de nova organització de l’economia, del treball i de les empreses. En definitiva, som davant una organització social nova que encara no podem ara albirar. L’article de Manuel Castells a La Vanguardia és molt il.lustratiu. 

• 2 – Necessitem una gran disposició als canvis, estem obligats a canviar, adpatar-nos a les noves necessitats. Les inèrcies i les resistències al canvi inherents a la condició humana són una de les principals dificultats per adequar-nos als nous temps. 

• 3 –Sarkozy va dir que el capitalisme s’ha de refundar. I és cert, de dalt a baix. Però la socialdemocràcia, a la qual ara iren els ulls milions de ciutadans també hem de re-formular algunes qüestions. Entre altres, alguns excessos de paternalisme que es podrien derivar de l’estat del benestar al qual no volem renunciar però que l’haurem de fer compatible amb l’activació de totes les energies contingudes en la societat. Cap d’elles pot quedar adormida ni relaxada. 

• 4 – Hem d’apel.lar a la implicació de tothom. L’actualització del discurs de Kennedy que ha fet Obama en el sentit de buscar una major implicació del sciutadans en els afers col.lectius i en els seus propis és imprescindible. En aquest sentit hem de redescobrir el treball, l’esforç, l’austeritat, el voluntariat o l’autoajuda. L’Estat sol no pot ni fer sortir de la crisis ni resoldre  el futur. Cadascú ha de preguntar-se què pot fer per col.laborar. 

• 5 – La cohesió social és el principal repte. Mitterand va dir en alguna ocasió que calia invertir en Àfrica ni que dos per egoisme. Doncs la cohesió social ha de ser assumida no només pels qui hi creiem per ideologia i per sentiments humanitaris sinó que cal convèncer els qui no hi creuem per convicció perquè l’assumeixin per interès propi. Una societat sense cohesió i fragmentada es destrueix i no té futur. 

• 6 – Necessitem tenir una administració pública molt més àgil, versàtil i al servei dels ciutadans. L’actua no ens serveix ni de lluny per seguir els ritmes tan vertiginosos dels canvis socials que es produeixen cada dia. Entre altres aspectes cal acotar en el temps els períodes de discussió i tramitació dels processos administratius i garantir uns períodes de gestió molt més curts. 

• 7 – Cal  tenir esperança. La socialdemocràcia és la més adequada per construir la nova societat que ha començat. Però res no ens serà donat ni es farà sense esforç. Caldrà que ho demostrem

 Una calçotada serveix per a moltes coses. Si els i les assistents són afiliats i simpatitzants del PSC té una característica especial. Si són els de Salou, encara té unes connotacions més particulars: per primera vegada Salou té alcalde socialista d'ençà de la independència del municipi i està millorant tant la ciutat de forma molt notable com els costums i hàbits democràtics que ja feia falta.

Sempre recordant el company Contreras tque tant va fer per construir el gran partit que ja som ara a Salou, vàrem relexionar sobre el moment amb les més de les 150 persones assistents tant pel que fa a Salou com a CAtalunya com a Espanya i a Europa.

Un bon dissabte amb els amics i amigues de Salou el del 14 de febrer de 2009 que tindrà continuitat amb altres agrupacions els propers caps de setmana.