7 Reflexions sobre la crisi
Publicat per fxsabate | 23 Feb, 2009- 1 – Els ciutadans necessiten un relat creïble i, per a ser-ho, cal dir la veritat com ha dit el Primer Sercretari el Partit Josep Montilla en el seu discurs
- Res no serà com abans . Som davant uns canvis d’enorme abast en tots les orres: cultural, econòmic, d’hàbits quotidians, de valors, de nova organització de l’economia, del treball i de les empreses. En definitiva, som davant una organització social nova que encara no podem ara albirar. L’article de Manuel Castells a La Vanguardia és molt il.lustratiu.
- 2 – Necessitem una gran disposició als canvis, estem obligats a canviar, adpatar-nos a les noves necessitats. Les inèrcies i les resistències al canvi inherents a la condició humana són una de les principals dificultats per adequar-nos als nous temps.
- 3 –Sarkozy va dir que el capitalisme s’ha de refundar. I és cert, de dalt a baix. Però la socialdemocràcia, a la qual ara iren els ulls milions de ciutadans també hem de re-formular algunes qüestions. Entre altres, alguns excessos de paternalisme que es podrien derivar de l’estat del benestar al qual no volem renunciar però que l’haurem de fer compatible amb l’activació de totes les energies contingudes en la societat. Cap d’elles pot quedar adormida ni relaxada.
- 4 – Hem d’apel.lar a la implicació de tothom. L’actualització del discurs de Kennedy que ha fet Obama en el sentit de buscar una major implicació del sciutadans en els afers col.lectius i en els seus propis és imprescindible. En aquest sentit hem de redescobrir el treball, l’esforç, l’austeritat, el voluntariat o l’autoajuda. L’Estat sol no pot ni fer sortir de la crisis ni resoldre el futur. Cadascú ha de preguntar-se què pot fer per col.laborar.
- 5 – La cohesió social és el principal repte. Mitterand va dir en alguna ocasió que calia invertir en Àfrica ni que dos per egoisme. Doncs la cohesió social ha de ser assumida no només pels qui hi creiem per ideologia i per sentiments humanitaris sinó que cal convèncer els qui no hi creuem per convicció perquè l’assumeixin per interès propi. Una societat sense cohesió i fragmentada es destrueix i no té futur.
- 6 – Necessitem tenir una administració pública molt més àgil, versàtil i al servei dels ciutadans. L’actua no ens serveix ni de lluny per seguir els ritmes tan vertiginosos dels canvis socials que es produeixen cada dia. Entre altres aspectes cal acotar en el temps els períodes de discussió i tramitació dels processos administratius i garantir uns períodes de gestió molt més curts.
- 7 – Cal tenir esperança. La socialdemocràcia és la més adequada per construir la nova societat que ha començat. Però res no ens serà donat ni es farà sense esforç. Caldrà que ho demostrem
Resum de la meva intervenció al Consell Nacional del PSC el dissabte 21 de febrer de 2009:
