Xavier Sabaté

La companyia de dansa belga Les Ballets C de la B han ofert aquest cao de setmana al Mercat de les Flors de Barcelona Pitié! – Pietat - , el darrer espectacle d’Alain Platel amb música inspirada en La Passió segons Sant Mateu de Bach.

De fet, un dels moments de més intensitat de l’espectacle és el de la representació de quatre “ pietats “ a càrrec de 8 dels 10 ballarins. Els tres cantants: una soprà, una mezzo i un contratenor – el congolès Serge Kakudji, que representa la figura de Jesucrist – no es limiten a cantar sinó que ballen – Kakudji de forma espectacular –

La música de Bach ha estat adaptada para Pitié! pel  compositor i saxofonista belga Fabrizio Cassol, líder del trío Aka Moon. De sorpresa en sorpresa, un es troba amb la polifonia de Bach trraslladada al jazz o fins i tot al Gospel.

Però està clar que Platel cerca la bellesa de la dansa i de la música per esprémer tot allò que suggereix la passió. Entre altres, el patiment, la feblesa, la compassió, la recerca de l’eternitat com aspiració humana impossible, l’amor com a redempció de tot el caos de la persona i/o de la societat. I tot plegat funciona tant per als creients com per als qui no ho són, per als qui se senten interpel.lats com pels qui només copsen o els interessa la bellesa de l’espectacle que ja de per si pot resultar més que suficient.

Em diran irreverent i s'escandalitzaran els amics de les jerarquies de les esglésies cristianes si recomano que per Setmana Santa ho incloguin a les seves representacions, recomanin els enllaços a youtube i regalin videos de Pitié ?.

En definitiva, dansa i música en un dels millors espectacles de l’hivern a Europa.

D’acord amb l’alcalde del Vendrell en la necessitat de complementar i consensuar el Logis Penedès

• Comparteixo les paraules que dimecres va pronunciar l’alcalde del Vendrell, Benet Jané, durant la conferència de l’estat de la ciutat. Jané va demanar que el projecte del Logis Penedès contempli també un espai per a usos industrials i va manifestar la necessitat de tancar un acord institucional al respecte.
• Doncs ara és el moment de fer aquestes previsions i d’adoptar una postura consensuada perquè des del mes de gener els ajuntaments de Banyeres, l’Arboç i Sant Jaume dels Domenys tenen el document inicial del pla director urbanístic i aquest mateix divendres, 13 de febrer, s’obriran les pliques per adjudicar la redacció definitiva, que tindrà lloc a finals de mes.
• En 18 setmanes haurà d’estar redactat el pla director urbanístic; que al maig s’obrirà el període de consultes a entitats i societat civil i que al juliol el document pot ja estar llest per iniciar el darrer període d’exposició pública.
• Estic esperançat perquè aquesta actuació al Baix Penedès permetrà disposar de més eines de desenvolupament econòmic a la comarca. El Logis és en si mateix un projecte generador de llocs de treball i la nova infraestructura farà que la comarca sigui més competitiva, més atractiva per a noves inversions, i donarà noves oportunitats laborals als ciutadans i ciutadanes que hi viuen.

• Hola, Amèrica:
•  
• Benvolguts conciutadans:

• Em presento aquí avui humilment conscient de la tasca que ens espera, agraït per la confiança que heu dipositat en mi, coneixedor dels sacrificis que van fer els nostres avantpassats. Dóno gràcies al president Bush pel seu servei a la nostra nació i per la generositat i la cooperació que ha demostrat en aquesta transició.

• Són ja 44 els nord-americans que han prestat jurament com a presidents. Ho han fet en onades de prosperitat i en aigües pacífiques i tranquil·les. No obstant això, en ocasions, aquest jurament s'ha prestat enmig de núvols i tempestes. En aquests moments, Estats Units ha seguit endavant, no només gràcies a la perícia o la visió dels qui ocupaven el càrrec, sinó perquè nosaltres, el Poble, hem romàs fidels als ideals dels nostres avantpassats i als nostres documents fundacionals. Així ha estat. I així ha de ser amb aquesta generació de nord-americans.
• És ben sabut que estem enmig d'una crisi. El nostre país està en guerra contra una xarxa de violència i odi de gran abast. La nostra economia s'ha afeblit enormement com a conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat d'alguns, però també per la nostra incapacitat col·lectiva d'adoptar decisions difícils i preparar la nació per a una nova era. S'han perdut cases; s'han eliminat llocs de treball; s'han tancat empreses. La nostra sanitat és molt cara; les nostres escoles tenen massa fracassos; i cada dia porta noves proves que la nostra manera d'usar l'energia enforteix els nostres adversaris i posa en perill el planeta.

• Aquests són indicadors d'una crisi, subjectes a dades i estadístiques. Menys fàcil d'amidar però no menys profunda és la destrucció de la confiança en tot el nostre territori, un temor persistent que el declivi d'Estats Units és inevitable i la pròxima generació ha de rebaixar les seves mires. Avui us dic que els problemes que ens esperen són reals. Són greus i són nombrosos. No serà fàcil resoldre'ls, ni podrà fer-se en poc temps. Però has de tenir clara una cosa, Amèrica: els resoldrem.
• Avui estem reunits aquí perquè hem escollit l'esperança per sobre de la por, el propòsit comú per sobre del conflicte i la discòrdia. Avui venim a proclamar la fi de les disputes mesquines i les falses promeses, les acusacions i els dogmes gastats que durant tant temps han aclaparat la nostra política.
• Seguim sent una nació jove, però, com diuen les Escriptures, ha arribat l'hora de deixar a un costat les coses infantils. Ha arribat l'hora de reafirmar el nostre esperit de resistència; d'escollir el millor que té la nostra història; de dur endavant aquest preciós do, aquesta noble idea, transmesa de generació en generació: la promesa feta per Déu que tots som iguals, tots som lliures, i tots mereixem una oportunitat de buscar tota la felicitat que ens sigui possible.
• En reafirmar la grandesa de la nostra nació, sabem que aquesta grandesa no és mai un regal. Cal guanyar-se-la. El nostre viatge mai no ha estat fet de dreceres ni s'ha conformat amb el més fàcil. No ha estat mai un camí per als pusil·lànimes, per als qui prefereixen l'oci al treball, o no busquen més que els plaers de la riquesa i la fama. Han estat sempre els audaços, els més actius, els constructors de coses -alguns reconeguts, però, en la seva majoria, homes i dones els esforços de les quals romanen en la foscor- que ens han impulsat en el llarg i ardu camí cap a la prosperitat i la llibertat.
• Per nosaltres van empaquetar les seves escasses possessions terrenals i van creuar oceans a la recerca d'una nova vida. Per nosaltres van treballar en condicions infrahumanes i colonitzaren l'Oest; van suportar el fuet i van llaurar la dura terra. Per nosaltres van combatre i van morir en llocs com Concord i Gettysburg, Normandía i Khe Sahn. Una vegada i una altra, aquests homes i dones van lluitar i es van sacrificar i van treballar fins a tenir les mans en carn viva, perquè nosaltres poguéssim tenir una vida millor. Van veure que Estats Units era més gran que la suma de les nostres ambicions individuals; més gran que totes les diferències d'origen, de riquesa, de partit.
• Aquest és el viatge que avui continuem. Seguim sent el país més pròsper i poderós de la Terra. Els nostres treballadors no són menys productius que quan va començar aquesta crisi. Les nostres ments no són menys imaginatives, els nostres béns i serveis no són menys necessaris que la setmana passada, el mes passat ni l'any passat. La nostra capacitat no ha disminuït. Però el període de l'immobilisme, de protegir estrets interessos i ajornar decisions desagradables ha acabat; a partir d'avui, hem d'aixecar-nos, sacsejar-nos la pols i començar a treballar per reconstruir Estats Units.
• Perquè, mirem on mirem, hi ha treball a fer. L'estat de l'economia exigeix actuar amb audàcia i rapidesa, i anem a actuar; no només per crear nous llocs de treball, sinó per sentar noves bases de creixement. Construirem les carreteres i els ponts, les xarxes elèctriques i les línies digitals que nodreixen el nostre comerç i ens uneixen a tots. Tornarem a situar la ciència en el lloc que li correspon i utilitzarem les meravelles de la tecnologia per elevar la qualitat de l'atenció sanitària i rebaixar els seus costos. Aprofitarem el sol, els vents i la terra per fer funcionar els nostres cotxes i les nostres fàbriques. I transformarem les nostres escoles i les nostres universitats perquè responguin a les necessitats d'una nova era. Podem fer tot això. I tot ho anem a fer.
• Ja sé que hi ha qui posa en dubte la dimensió de les meves ambicions, qui suggereix que el nostre sistema no pot suportar massa grans plans. Tenen mala memòria. Perquè s'han oblidat del que ja ha fet aquest país; del que els homes i dones lliures poden assolir quan la imaginació s'uneix a un propòsit comú i la necessitat al valor.
• El que no entenen els escèptics és que el terreny que trepitgen ha canviat, que les repetides discussions polítiques que ens han consumit durant tant temps ja no serveixen. La pregunta que ens fem avui no és si el nostre govern intervé massa o massa poc, sinó si serveix d'alguna cosa: si ajuda les famílies a trobar treball amb un sou decent, una sanitat que puguin pagar, una jubilació digna. En els programes en els quals la resposta sigui afirmativa, seguirem endavant. En els que la resposta sigui negativa, els programes es cancel·laran. I els qui maneguem els diners públics hauríem de respondre d'això -gastar amb prudència, canviar hàbits perniciosos i fer el nostre treball a plena llum-, perquè només llavors podrem restablir la imprescindible confiança entre el poble i el seu govern.
• Tampoc no ens plantegem si el mercat és una força positiva o negativa. La seva capacitat de generar riquesa i estendre la llibertat no té comparació, però aquesta crisi ens ha recordat que, sense un ull atent, el mercat pot descontrolar-se, i que un país no pot prosperar durant molt temps quan només afavoreix als qui ja són pròspers. L'èxit de la nostra economia ha depès sempre, no només de la grandària del nostre producte interior brut, sinó de l'abast de la nostra prosperitat; de la nostra capacitat d'oferir oportunitats a totes les persones, no per caritat, sinó perquè és la via més ferma cap al nostre bé comú.
• Quant a la nostra defensa comuna, rebutgem com fals que calgui triar entre la nostra seguretat i els nostres ideals. Els nostres Pares Fundadors, enfrontats a perills que gairebé no podem imaginar, van elaborar una carta que garantís l'imperi de la llei i els drets humans, una carta que s'ha perfeccionat amb la sang de generacions. Aquests ideals segueixen il·luminant el món, i no renunciarem a ells per conveniència. Per això, a tots els altres pobles i governs que avui ens contemplen, des de les majors capitals fins al petit llogaret on va néixer el meu pare, us dic: sapigueu que Estats Units és amic de totes les nacions i tots els homes, dones i nens que busquen pau i dignitat, i que estem disposats a assumir de nou el lideratge.
• Recordem que generacions anteriors es van enfrontar al feixisme i el comunisme no només amb míssils i carros de combat, sinó amb aliances sòlides i conviccions duradores. Van comprendre que el nostre poder no pot protegir-nos per si solament, ni ens dóna dret a fer el que vulguem. AL contrari, sabien que el nostre poder creix mitjançant el seu ús prudent; la nostra seguretat neix de la justícia de la nostra causa, la força del nostre exemple i la moderació que deriva de la humilitat i la contenció.
• Som els guardians d'aquest llegat. Guiats altra vegada per aquests principis, podem plantar cara a aquestes noves amenaces que exigeixen un esforç encara major, més cooperació i més comprensió entre nacions. Començarem a deixar L'Iraq, de manera responsable, en mans del seu poble, i a forjar una merescuda pau a Afganistan. Treballarem sense descans amb vells amics i antics enemics per disminuir l'amenaça nuclear i fer retrocedir l'espectre de l'escalfament del planeta. No demanarem perdó per la nostra forma de vida ni flaquejarem en la seva defensa, i a qui pretengui aconseguir els seus objectius provocant el terror i assassinant innocents els diem que el nostre esperit és més fort i no podeu trencar-lo; no durareu més que nosaltres, i us derrotarem.
• Perquè sabem que la nostra herència multicolor és un avantatge, no una debilitat. Som una nació de cristians i musulmans, jueus i hindús, i no creients. Som el que som per la influència de totes les llengües i totes les cultures de tots els racons de la Terra; i perquè vam provar l'amarg sabor de la guerra civil i la segregació, i vam sortir d'aquell fosc capítol més forts i més units, no tenim més remei que creure que els vells odis desapareixeran algun dia; que les línies tribals aviat es dissoldran; i que Estats Units ha d'ocupar el seu paper i ajudar a iniciar una nova era de pau.
• Al món musulmà: busquem un nou camí cap a endavant, basat en interessos mutus i mutu respecte. A aquests líders de tot el món que pretenen sembrar el conflicte o culpar dels mals de la seva societat a Occident: sapigueu que el vostre poble us jutjarà pel que sigueu capaços de construir, no pel que destruïu.
• A qui s'aferra al poder mitjançant la corrupció i l'engany i fent callar els qui dissenteixen, tingueu clar que la història no està de la vostra part; però estem disposats a estendre la mà si vosaltres obriu el puny. 
• Als habitants dels països pobres: ens comprometem a treballar al vostre costat per a aconseguir que les vostres granges floreixin i que flueixin aigües potables; per a donar menjar als cossos desnodrits i sadollar les ments assedegades. I a aquestes nacions que, com la nostra, gaudeixen d'una relativa riquesa, els diem que no podem seguir mostrant indiferència davant el sofriment que existeix més enllà de les nostres fronteres, ni podem consumir els recursos mundials sense tenir en compte les conseqüències. Perquè el món ha canviat, i nosaltres hem de canviar amb ell.
• Mentre reflexionem sobre el camí que ens espera, recordem amb humil gratitud aquests valerosos nord-americans que en aquest mateix instant patrullen deserts llunyans i muntanyes remotes. Tenen coses a dir-nos, de la mateixa manera que els herois caiguts que jeuen a Arlington ens murmuren a través del temps. Els retem homenatge no només perquè són guardians de la nostra llibertat, sinó perquè encarnen l'esperit de servei, la voluntat de trobar sentit en quelcom més gran que ells mateixos. I no obstant això, en aquest moment -un moment que definirà a una generació -, aquest esperit és precisament el que ha d'omplir-nos a tots.
• Perquè, amb tot el que el govern pot i ha de fer, a l'hora de la veritat, la fe i l'obstinació del poble nord-americà són el fonament suprem sobre el qual es dóna suport aquesta nació. La bondat de donar recer a un estrany quan es trenquen els dics, la generositat dels treballadors que prefereixen reduir les seves hores abans que veure com perd la seva ocupació un amic: això és el que ens ajuda a suportar els temps més difícils. És el valor del bomber que puja corrent per una escala plena de fum, però també la voluntat d'un pare de tenir cura del seu fill; això és el que, al final, decideix el nostre destí.
• Els nostres reptes poden ser nous. Els instruments amb els quals els afrontem poden ser nous. Però els valors dels quals depèn el nostre èxit -l'esforç i l'honradesa, el valor i el joc net, la tolerància i la curiositat, la lleialtat i el patriotisme- són quelcom vell. Són coses reals. Han estat el callat motor del nostre progrés al llarg de la història. Per això, el que es necessita és tornar a aquestes veritats.
• El que se'ns exigeix ara és una nova era de responsabilitat, un reconeixement, per part de cada nord-americà, que tenim obligacions amb nosaltres mateixos, el nostre país i el món; unes obligacions que no vam acceptar a contracor sinó que vam assumir de bon grat, amb la ferma convicció que no existeix res tan satisfactori per a l'esperit, que defineixi tan bé el nostre caràcter, com el lliurament total a una tasca difícil.
• Aquest és el preu i la promesa de la ciutadania. 
• Aquesta és la font de la nostra confiança; la seguretat que Déu ens demana que deixem petjada en una destinació incerta.
• Aquest és el significat de la nostra llibertat i el nostre credo, pel que homes, dones i nens de totes les races i totes les creences poden unir-se en celebració en aquest grandiós Mall i pel que un home al pare del qual, no fa ni 60 anys, potser no l’haurien atès en un restaurant local, pot estar ara aquí, davant vosaltres, i prestar el jurament més sagrat.
• Marquem, doncs, aquest dia amb el record de qui som i quant camí hem recorregut. En l'any del naixement d'Estats Units, en el mes més fred, un petit grup de patriotes es trobava apinyat entorn d'unes quantes fogueres somortes a la vora d'un riu gelat. La capital estava abandonada. L'enemic avançava. La neu estava tacada de sang. En un moment en què el resultat de la nostra revolució era completament incert, el pare de la nostra nació va ordenar que llegissin aquestes paraules:
• • "Que es conti al món futur... que en el més profund hivern, quan no podia sobreviure més que l'esperança i la virtut... la ciutat i el camp, alarmats davant el perill comú, es van apressar a plantar-li cara".
• Amèrica, davant els nostres perills comuns, en aquest hivern de les nostres dificultats, recordem aquestes paraules eternes. Amb esperança i virtut, afrontem una vegada més els corrents gelats i suportem les tempestes que puguin venir. Que els fills dels nostres fills puguin dir que, quan se'ns va posar a prova, ens negàrem que s'interrompés aquest viatge, no ens vam girar d’esquena ni vam flaquejar; i que, amb la mirada posada en l'horitzó i la gràcia de Déu amb nosaltres, seguim duent cap a endavant el gran do de la llibertat i ho lliurem salv i estalvi a les generacions futures.
• Gràcies, Amèrica, que Déu us beneeixi.

My fellow citizens:

I stand here today humbled by the task before us, grateful for the trust you have bestowed, mindful of the sacrifices borne by our ancestors. I thank President Bush for his service to our nation, as well as the generosity and cooperation he has shown throughout this transition.

Forty-four Americans have now taken the presidential oath. The words have been spoken during rising tides of prosperity and the still waters of peace. Yet, every so often the oath is taken amidst gathering clouds and raging storms. At these moments, America has carried on not simply because of the skill or vision of those in high office, but because We the People have remained faithful to the ideals of our forbearers, and true to our founding documents.

So it has been. So it must be with this generation of Americans.

That we are in the midst of crisis is now well understood. Our nation is at war, against a far-reaching network of violence and hatred. Our economy is badly weakened, a consequence of greed and irresponsibility on the part of some, but also our collective failure to make hard choices and prepare the nation for a new age. Homes have been lost; jobs shed; businesses shuttered. Our health care is too costly; our schools fail too many; and each day brings further evidence that the ways we use energy strengthen our adversaries and threaten our planet.

These are the indicators of crisis, subject to data and statistics. Less measurable but no less profound is a sapping of confidence across our land - a nagging fear that America's decline is inevitable, and that the next generation must lower its sights.

Today I say to you that the challenges we face are real. They are serious and they are many. They will not be met easily or in a short span of time. But know this, America - they will be met.

On this day, we gather because we have chosen hope over fear, unity of purpose over conflict and discord.

On this day, we come to proclaim an end to the petty grievances and false promises, the recriminations and worn out dogmas, that for far too long have strangled our politics.

We remain a young nation, but in the words of Scripture, the time has come to set aside childish things. The time has come to reaffirm our enduring spirit; to choose our better history; to carry forward that precious gift, that noble idea, passed on from generation to generation: the God-given promise that all are equal, all are free, and all deserve a chance to pursue their full measure of happiness.

In reaffirming the greatness of our nation, we understand that greatness is never a given. It must be earned. Our journey has never been one of short-cuts or settling for less. It has not been the path for the faint-hearted - for those who prefer leisure over work, or seek only the pleasures of riches and fame. Rather, it has been the risk-takers, the doers, the makers of things - some celebrated but more often men and women obscure in their labor, who have carried us up the long, rugged path towards prosperity and freedom.

For us, they packed up their few worldly possessions and traveled across oceans in search of a new life.

For us, they toiled in sweatshops and settled the West; endured the lash of the whip and plowed the hard earth.

For us, they fought and died, in places like Concord and Gettysburg; Normandy and Khe Sahn.

Time and again these men and women struggled and sacrificed and worked till their hands were raw so that we might live a better life. They saw America as bigger than the sum of our individual ambitions; greater than all the differences of birth or wealth or faction.

This is the journey we continue today. We remain the most prosperous, powerful nation on Earth. Our workers are no less productive than when this crisis began. Our minds are no less inventive, our goods and services no less needed than they were last week or last month or last year. Our capacity remains undiminished. But our time of standing pat, of protecting narrow interests and putting off unpleasant decisions - that time has surely passed. Starting today, we must pick ourselves up, dust ourselves off, and begin again the work of remaking America.

For everywhere we look, there is work to be done. The state of the economy calls for action, bold and swift, and we will act - not only to create new jobs, but to lay a new foundation for growth. We will build the roads and bridges, the electric grids and digital lines that feed our commerce and bind us together. We will restore science to its rightful place, and wield technology's wonders to raise health care's quality and lower its cost. We will harness the sun and the winds and the soil to fuel our cars and run our factories. And we will transform our schools and colleges and universities to meet the demands of a new age. All this we can do. And all this we will do.

Now, there are some who question the scale of our ambitions - who suggest that our system cannot tolerate too many big plans. Their memories are short. For they have forgotten what this country has already done; what free men and women can achieve when imagination is joined to common purpose, and necessity to courage.

What the cynics fail to understand is that the ground has shifted beneath them - that the stale political arguments that have consumed us for so long no longer apply. The question we ask today is not whether our government is too big or too small, but whether it works - whether it helps families find jobs at a decent wage, care they can afford, a retirement that is dignified. Where the answer is yes, we intend to move forward. Where the answer is no, programs will end. And those of us who manage the public's dollars will be held to account - to spend wisely, reform bad habits, and do our business in the light of day - because only then can we restore the vital trust between a people and their government.

Nor is the question before us whether the market is a force for good or ill. Its power to generate wealth and expand freedom is unmatched, but this crisis has reminded us that without a watchful eye, the market can spin out of control - and that a nation cannot prosper long when it favors only the prosperous. The success of our economy has always depended not just on the size of our Gross Domestic Product, but on the reach of our prosperity; on our ability to extend opportunity to every willing heart - not out of charity, but because it is the surest route to our common good.

As for our common defense, we reject as false the choice between our safety and our ideals. Our Founding Fathers, faced with perils we can scarcely imagine, drafted a charter to assure the rule of law and the rights of man, a charter expanded by the blood of generations. Those ideals still light the world, and we will not give them up for expedience's sake. And so to all other peoples and governments who are watching today, from the grandest capitals to the small village where my father was born: know that America is a friend of each nation and every man, woman, and child who seeks a future of peace and dignity, and that we are ready to lead once more.

Recall that earlier generations faced down fascism and communism not just with missiles and tanks, but with sturdy alliances and enduring convictions. They understood that our power alone cannot protect us, nor does it entitle us to do as we please. Instead, they knew that our power grows through its prudent use; our security emanates from the justness of our cause, the force of our example, the tempering qualities of humility and restraint.

We are the keepers of this legacy. Guided by these principles once more, we can meet those new threats that demand even greater effort - even greater cooperation and understanding between nations. We will begin to responsibly leave Iraq to its people, and forge a hard-earned peace in Afghanistan. With old friends and former foes, we will work tirelessly to lessen the nuclear threat, and roll back the specter of a warming planet. We will not apologize for our way of life, nor will we waver in its defense, and for those who seek to advance their aims by inducing terror and slaughtering innocents, we say to you now that our spirit is stronger and cannot be broken; you cannot outlast us, and we will defeat you.

For we know that our patchwork heritage is a strength, not a weakness. We are a nation of Christians and Muslims, Jews and Hindus - and non-believers. We are shaped by every language and culture, drawn from every end of this Earth; and because we have tasted the bitter swill of civil war and segregation, and emerged from that dark chapter stronger and more united, we cannot help but believe that the old hatreds shall someday pass; that the lines of tribe shall soon dissolve; that as the world grows smaller, our common humanity shall reveal itself; and that America must play its role in ushering in a new era of peace.

To the Muslim world, we seek a new way forward, based on mutual interest and mutual respect. To those leaders around the globe who seek to sow conflict, or blame their society's ills on the West - know that your people will judge you on what you can build, not what you destroy. To those who cling to power through corruption and deceit and the silencing of dissent, know that you are on the wrong side of history; but that we will extend a hand if you are willing to unclench your fist.

To the people of poor nations, we pledge to work alongside you to make your farms flourish and let clean waters flow; to nourish starved bodies and feed hungry minds. And to those nations like ours that enjoy relative plenty, we say we can no longer afford indifference to suffering outside our borders; nor can we consume the world's resources without regard to effect. For the world has changed, and we must change with it.

As we consider the road that unfolds before us, we remember with humble gratitude those brave Americans who, at this very hour, patrol far-off deserts and distant mountains. They have something to tell us today, just as the fallen heroes who lie in Arlington whisper through the ages. We honor them not only because they are guardians of our liberty, but because they embody the spirit of service; a willingness to find meaning in something greater than themselves. And yet, at this moment - a moment that will define a generation - it is precisely this spirit that must inhabit us all.

For as much as government can do and must do, it is ultimately the faith and determination of the American people upon which this nation relies. It is the kindness to take in a stranger when the levees break, the selflessness of workers who would rather cut their hours than see a friend lose their job which sees us through our darkest hours. It is the firefighter's courage to storm a stairway filled with smoke, but also a parent's willingness to nurture a child, that finally decides our fate.

Our challenges may be new. The instruments with which we meet them may be new. But those values upon which our success depends - hard work and honesty, courage and fair play, tolerance and curiosity, loyalty and patriotism - these things are old. These things are true. They have been the quiet force of progress throughout our history. What is demanded then is a return to these truths. What is required of us now is a new era of responsibility - a recognition, on the part of every American, that we have duties to ourselves, our nation, and the world, duties that we do not grudgingly accept but rather seize gladly, firm in the knowledge that there is nothing so satisfying to the spirit, so defining of our character, than giving our all to a difficult task.

This is the price and the promise of citizenship.

This is the source of our confidence - the knowledge that God calls on us to shape an uncertain destiny.

This is the meaning of our liberty and our creed - why men and women and children of every race and every faith can join in celebration across this magnificent mall, and why a man whose father less than sixty years ago might not have been served at a local restaurant can now stand before you to take a most sacred oath.

So let us mark this day with remembrance, of who we are and how far we have traveled. In the year of America's birth, in the coldest of months, a small band of patriots huddled by dying campfires on the shores of an icy river. The capital was abandoned. The enemy was advancing. The snow was stained with blood. At a moment when the outcome of our revolution was most in doubt, the father of our nation ordered these words be read to the people:

"Let it be told to the future world...that in the depth of winter, when nothing but hope and virtue could survive...that the city and the country, alarmed at one common danger, came forth to meet [it]."

America. In the face of our common dangers, in this winter of our hardship, let us remember these timeless words. With hope and virtue, let us brave once more the icy currents, and endure what storms may come. Let it be said by our children's children that when we were tested we refused to let this journey end, that we did not turn back nor did we falter; and with eyes fixed on the horizon and God's grace upon us, we carried forth that great gift of freedom and delivered it safely to future generations.

Thanks America. God bless.

A l'Ajuntament de Pratdip el dissabte dia de Sant Antoni de 2009 lliuràrem les claus als propietaris de 7 nous habitatges de protecció oficial. A l’acte hi van participar també l’alcalde Josep Montané i el president de la Fundació Mediterrània, Andreu Perelló.

Vaig dir que és una prioritat del Govern facilitar l’accés a l’habitatge més encara en una situació econòmica complicada com l’actual i vaig felicitar tant a l’Ajuntament com a la Fundació per haver construït 7 noves vivendes assequibles que permetran arrelar a la gent jove del municipi.  Pratdip és un exemple  a seguir per la tenacitat i l’esforç de l’equip de govern per realitzar polítiques socials avançades.

Assistir a les manifestacions per la pau a Gaza és una excel.lent acció cívica aquests dies. Per això els socialistes ho vàrem fer ahir a Tarragona com a d'altres parts del país. L'ús de la violència és absolutament rebutjable com ho són totes les accions armades, terroristes i qualsevol que utilitzi la força i que produeixi els patiments i el vessament de sang que veiem aquests dies.

Per això lamentem que hi hagi qui s'entesti en fer un ús partidari, en cremar banderes, en cridar al suport a la lluita armada de l'altra part en conflicte, en demanar la derogació de les decisions de l'ONU de fa seixanta anys.

Pau i res més que pau és el crit unitari que pot aplegar milions de voluntats Com també diàleg i acompliment estrcite de le sdecisons de l'ONU i dels plans de pau que aquests dies es proposen. I suport també a iniciatives com del passat 5 de gener de José Luis Rodríguez Zapatero proposant la creació d'un mecanisme institucional de coordinació i supervisió del cessament del foc, que garanteixi la seguretat de la població israeliana i una vida digna a la població palestina a Gaza amb el restabliment de la plena normalitat en els passos fronterers i que eviti el tràfic d'armes cap a la Franja a través de la xarxa de túnels.

Pau a Gaza i res més que pau. Qui en vulgui fer un ús partidari no fa cap bon servei a la causa de la pau, traslladarà aquí la divisió d'allà i a més, aconseguirà que cada cop surti menys gent al carrer.

Dissabte als Guiamets vaig provar el mètode de collir olives amb un compressor que mou una mena de mans de plàstic que al seu torn fa caure les olives a la borrassa que és un " contento ". He recordat com durant milers d'anys els humans les han collilt amb les mans i fumuts de fred. La mecanització afavoreix la comoditat i la quantitat d'olives per hora. Benvinguda sigui.

Després d'esmorzar, aprofito per visitar la Copoperativa i comprar vi  Vall Sellada i Isis. Recomanables des de tots els punts de vista, preu i qualitat. He recordat que dijous vaig rebre els guardonats d'enguany amb les medalles Macià del Departament de Treball entre els quals es trobava la Cooperativa de Capçanes, modèlica gràcies a l'esforç del seus socis que no arriben al centenar i que han assolit fites com produir més d'un milió d'ampolles, vendre a més de 40 països entre el quals Corea del Sud, la més coneguda de fer vi kosher o haver-se introduit a la Busines Class d'American Airlines . Espero amb impaciència el nou Cabrida, 100 % garnatxa negra .

A la nit, en el marc de la XVI edició del Cile de Música Vocal, a la Cripta de l'ermita de Cambrils vaig tenir el plaer d'escoltar la Sestina, un grup vocal en què hi participa i dirigeix Montse Ríos. Els altres composants són Núria Ortoneda - soprà - , Joana Vidal - messo'soprano -, Jaume Martínez - tenor - i Andrés Moya - baix - , Cinc grans professionals de la m´ñusica de les nostres comarques en un indret - el de la Cripta - amb una magnifica acústica- 

Els madrigals de Monteverdi, Banchieri, i Gastoldi fluiren amb una exquisida interpretació. Excepcional concert

Vaig lamentar no poder assistir a la mateixa hora al lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona i a l'homentage que s'hi retia a l'amic Josep Anton Baixeras a qui li vaig dedicar un article el passat mes d'agost que traspassà.

Diumenge al matí més art i més oli. Torno a Cambrils amb el vicepresident Carod per assistir al lliurament dels premis de pintura, fotografia i per primer cop de narrativa marinera. Cambrils és ple d'activitats de tot tipus, ciutadanes, econòmiques, culturals...

I al migdia, inauguració amb el conseller d'Agricultura Joaquim Llena de la nova Cooperativa de la Canonja. Bona gestió del sindicat de la Canoinja i bon oli. La D.O. Siurana és una meravella i un regal dels deus. No saben el que es perden els qui no el tasten.

Traducció al català del discurs de Barack Obama a Chicago la matinada del 4 de novembre com a President electe dels Estats Units

• Si hi ha algú que encara dubta que Amèrica és el lloc on tot és possible; que encara es pregunta si el somni dels nostres fundadors és viu entre nosaltres, que encara qüestiona el poder de la nostra democràcia, aquesta nit és la seva resposta.

   

  És la resposta que han donat les cues al voltant de les escoles i les esglésies en quantitats que aquesta nació mai no havia vist; la resposta que ha donat la gent que ha esperat tres i quatre hores -molts d’ells per primera vegada a la seva vida- perquè han cregut que aquest cop havia de ser diferent i que la seva veu podia ser la diferència.

   

  És una resposta pronunciada per joves i vells, rics i pobres, demòcrates i republicans, negres, blancs, llatins, asiàtics, nadius-americans, gais, heterosexuals, discapacitats i no-discapacitats; americans que han enviat un missatge al món: mai no hem estat una col·lecció d’estats vermells i d’estats blaus: nosaltres som, i sempre serem, els Estats Units d’Amèrica.

   

  És la resposta que ha fet que aquells que havien estat titllats porucs i cínics per tanta gent i durant tant de temps, que estaven plens de dubtes sobre allò que som capaços d’aconseguir, hagin posat les seves mans a l’arc de la història per a corbar-lo un cop més cap a l’esperança d’un dia millor. Hem esperat molt de temps, però aquesta nit, gràcies a això que hem fet avui, en aquesta elecció i en aquest moment decisiu, el canvi ha arribat a Amèrica.

   

  Acabo de rebre ara mateix una trucada molt cordial del Senador McCain. Ha lluitat llargament i durament en aquesta campanya, i ha lluitat encara més llargament i més durament pel país que estima. Ha patit per Amèrica sacrificis que molts de nosaltres no podríem ni imaginar, i nosaltres som avui millors gràcies al servei que ens ha ofert aquest coratjós i generós líder. El felicito a ell i a la Governadora Palin per tot el que han aconseguit, i miraré de treballar amb ells per renovar la promesa d’aquesta nació en els propers mesos.

  
  En aquest moment vull donar les gràcies al meu company, un home que ha fet campanya des del cor i que ha parlat pels homes i les dones amb els que va créixer als carrers de Scranton i amb els que agafava el tren cada dia per anar a casa, a Delaware: el Vice President electe dels Estats Units, Joe Biden.

   

  No estaria dempeus davant de vosaltres aquesta nit sense l’incansable suport de qui ha estat la meva millor amiga en els darrers setze anys, el pilar de la nostra família i l’amor de la meva vida, la propera Primera Dama de la nostra nació, Michelle Obama. Sasha i Malia, us estimo a les dues moltíssim, i us heu guanyat un nou gosset que vindrà amb nosaltres a la Casa Blanca. I tot i que  ja no és amb nosaltres, sé que la meva àvia ens està mirant juntament amb la família que ha fet possible que sigui qui sóc. Els enyoro aquesta nit, sobretot ara que el meu deute amb ells va més enllà de tota mesura.

   

  Al meu director de campanya David Plouffe, al meu cap d’estratègia David Axelrod, i al millor equip de campanya mai reunit en la història de la política: això ha pogut passar gràcies a vosaltres, i jo sempre us estaré agraït per tot el que heu sacrificat per fer-ho possible.

  
  Però per sobre de tot, mai no oblidaré a qui pertany de veritat aquesta victòria: us pertany a vosaltres. Jo mai no vaig ser el candidat amb més possibilitats per obtenir aquest càrrec. No vàrem començar ni amb massa diners ni amb massa suports públics. La nostra campanya no va veure la llum als halls de Washington sinó que va començar als patis del darrere de Des Moines, a les sales d’estar de Concord i als porxos de Charleston.

   

  Va ser construïda per homes i dones treballadors que, malgrat els pocs estalvis que poguessin tenir, van gratar-se la butxaca per donar-li a aquesta causa cinc dòlars i deu dòlars i vint dòlars.

   

  Una campanya que va créixer enfortida per gent jove que va rebutjar el mite sobre l’apatia de la seva generació; que van deixar les seves llars i les seves famílies per feines poc pagades i cansades; per la gent no tan jove que va combatre el fred sever i la calor abrasadora per trucar a la porta de perfectes estranys; per milions d’americans que van fer-se voluntaris, es van organitzar i van demostrar que més de dos-cents anys després, un govern del poble, pel poble i per al poble no s’ha extingit en aquesta Terra.

   

  Aquesta és la vostra victòria. Sé que no heu fet això només per guanyar unes eleccions. I sé que no ho heu fet per mi. Ho heu fet perquè enteneu l’enorme embalum de la tasca que ens espera. Perquè encara que avui ho celebrem, sabem que els reptes que vindran demà són els més grans de la nostra vida: dues guerres, el planeta en perill, la pitjor crisi financera del segle.

   

  Fins i tot avui, mentre som aquí, sabem que a hores d’ara hi ha americans valents avançant pels deserts d’Iraq i per les muntanyes d’Afganistan arriscant les seves vides per nosaltres. Hi ha pares i mares que avui romandran desperts mentre els seus fills dormen i es preguntaran com s’ho faran per pagar la hipoteca, o les factures del metge o per estalviar prou per poder-los pagar la universitat. Hi ha noves energies per explotar i nous llocs de feina per crear, noves escoles per construir, noves amenaces que encarar i aliances que cal solucionar.

• El camí que ve serà llarg. La pujada serà costeruda. Potser no hi arribarem en un any i fins i tot tampoc en una legislatura, però tot i així, Amèrica,  mai no he estat més esperançat de poder arribar-hi com ho estic aquesta nit. Us ho prometo: nosaltres com a poble hi arribarem.

• 
  Hi haurà retrocessos i sortides fallides. Molta gent no estarà d’acord amb totes les decisions i les polítiques que emprengui com a President, i a més, sabem que el govern no pot solucionar tots els problemes, però sempre seré honest amb vosaltres sobre els reptes que encarem. Us escoltaré especialment quan estiguem en desacord, i per sobre de tot us demanaré que us uniu a la tasca de refer aquesta nació de l’única manera que s’ha fet a Amèrica durant dos-cents vint-i-un anys - illa a illa, maó a maó, durícia a durícia.

• Allò que va començar fa vint-i-un mesos en les profunditats de l’hivern cal que no s’acabi en aquesta nit de tardor. Aquesta victòria sola no és el canvi que perseguim, és només l’oportunitat que tenim per poder fer aquest canvi. I no es produirà si tornem enrere. No es produirà sense vosaltres.

• Així que deixem-nos convocar per un nou esperit de patriotisme, de servei i de responsabilitat on cadascú de nosaltres decideixi sumar-se a la tasca, treballar més dur i preocupar-se no només per ell mateix sinó també pels altres. Recordem que si aquesta crisi financera ens ha ensenyat alguna cosa és que no podem tenir un Wall Sreet pròsper si el Main Street (la gent del carrer) pateix. En aquest país ens alcem i caiem com una sola nació, com un sol poble.

• Hem de resistir la temptació de tornar a caure en el mateix partidisme, en la petitesa i en la immaduresa que ha enverinat la nostra política durant tant de temps. Recordem que va ser un home d’aquest estat el primer que va dur l’estendard del partit republicà a la Casa Blanca -un partit fundat sobre els valors de l’autoconfiança, la llibertat individual i la unitat nacional. Aquests són valors que tots nosaltres compartim, i tot i que el partit demòcrata ha aconseguit una gran victòria aquesta nit, la rebem amb la mesura d’humilitat i determinació que cal per curar les divisions que han endarrerit el nostre progrés. 

• Tal com Lincoln va dir a una nació molt més dividida que la nostra, “No som enemics, sinó amics …encara que la passió ens ho pot haver posat difícil, cal que no trenqui els nostres llaços afectius”. I a tots aquells americans dels qui encara he de guanyar-me el seu suport: potser no he obtingut el vostre vot, però sento les vostres veus, necessito la vostra ajuda i també seré el vostre president.

• Parlo a tots aquells que aquesta nit ens veuen des de més enllà de les nostres costes, des de parlaments i palaus, a aquells que es reuneixen al voltant de les ràdios en els racons més oblidats del món: les nostres històries són diverses, però el nostre destí el compartim, i ara arriba una nova albada per al lideratge d’Amèrica.

• I a aquells que enfonsarien el món, us vencerem. A aquells que cerquen la pau i la seguretat, us donem suport. I a aquells que es demanen si el far dels Estats Units encara il.lumina tan intensament, aquesta nit hem demostrat, una vegada més, que la força autèntica de la nostra nació prové no del poder de les nostres armes, ni de la magnitud de la nostra riquesa, sinó del poder permanent dels nostres ideals: la democràcia, la llibertat, l’oportunitat i l’esperança ferma.

• Perquè aquest és el veritable esperit d’Amèrica: que Amèrica pot canviar. La nostra unió pot ser perfeccionada. Allò que ja hem assolit ens dóna esperança per tot allò que podem i hem d’aconseguir demà.

• Aquesta elecció ha tingut moltes singularitats i moltes històries que seran explicades durant generacions, però una que tinc al cap aquesta nit és la d’una dona que ha posat la seva papereta a Atlanta. Ella s’assembla molt als altres milions que han fet cua perquè la seva veu se sentís en aquestes eleccions. Excepte per una cosa: Ann Nixon Cooper té 106 anys.

• Va néixer només una generació després de l’esclavitud, en un temps on no hi havia cotxes a les carreteres ni avions al cel, un temps en què algú com ella no podia votar per dues raons: perquè era dona i pel color de la seva pell.

• I aquesta nit penso en tot allò que ella ha vist al llarg d’aquest segle a Amèrica: l’angoixa i l’esperança; la lluita per l’alliberament i el progrés; els temps en els quals ens deien que no podíem i els temps en què la gent va tirar endavant amb aquesta fe americana: Sí podem.

• En un temps en què les veus de les dones eren silenciades i les seves esperances acomiadades, ella va viure per veure com es posaven dempeus, com alçaven la veu i com assolien el vot. Sí podem.

• Quan hi havia desesperança per la terra erma i depressió arreu del país, ella va veure una nació que per ella mateixa vencia la por amb un nou tracte ( New Deal ), amb noves feines i amb un nou sentit del propòsit comú. Sí podem.

• Quan les bombes van caure al nostre port i la tirania amenaçava el món, ella era allí per ser testimoni de l’alçament d’una generació que anava cap a la grandesa, de com la democràcia era salvada. Sí podem.

• Ella era allí quan els autobusos a Montgomery, quan les mànegues de Birmingham, quan un pont a Selma i quan un predicador d’Atlanta va dir a la gent que “Ens superarem”. Sí podem.

• Un home va posar el peu a la lluna, un mur va caure a Berlín, el món estava connectat per la nostra pròpia ciència i imaginació. Enguany, en aquestes eleccions, ella ha tocat amb el seu dit una pantalla i ha emès el seu vot, perquè després de 106 anys a Amèrica, en els temps millors i en les hores més obscures, ella sap com Amèrica és capaç de canviar. Sí podem.

• Amèrica, hem anat molt lluny. Hem vist moltes coses. Però queda molt més per fer. Així que aquesta nit preguntem-nos a nosaltres mateixos: si els nostres fills viuen per veure el proper segle, si les meves filles són tan afortunades de viure tant com l’Ann Nixon Cooper, quin és el canvi que veuran? Quin progrés haurem fet?

• Aquesta és la nostra oportunitat de respondre a aquesta crida. Aquest és el nostre moment. Aquest és el nostre temps: posar la nostra gent a treballar una altra vegada i obrir les portes de l’oportunitat per als nostres fills; restablir la prosperitat i promoure la causa de la pau; reclamar el somni americà i reafirmar aquesta veritat fonamental: que entre molts, en som un; que mentre respirem, esperem; i que allí on ens trobem amb la desconfiança, amb el dubte i amb aquells que ens diuen que no podem, nosaltres respondrem amb aquesta fe eterna que convoca l’esperit de la gent: Sí podem.

• Gràcies, que Déu us beneeixi i que vulgui beneir els Estats Units d’Amèrica.