Xavier Sabaté

UNA BONA NOVA INICIATIVA

PUBLICAT AL DIARI DE TARRAGONA, dijous 4 de juny de 2009 

• Immersos en la crisi econòmica mundial més profunda dels últims 80 anys, no hi ha reflexió sobre el futur que no faci al·lusió a la necessitat de canvis en el model productiu. És cert que són imprescindibles i en aquests moments potser no som capaços encara d’albirar quin ha de ser l’abast d’aquests canvis que, amb tota seguretat, afectaran no només al sistema financer que és el que ha provocat en major mesura la crisi, sinó també a les relacions socio-laborals i fins i tot als nostres hàbits i costums.

• Per tant, no estem parlant només de decisions polítiques sinó de moltes altres que depenen de les institucions empresarials, sindicals, de tot el teixit associatiu i fins i tot de les nostres individuals. És necessari, per tant, reflexionar i debatre a fons amb actitud favorable al canvi respecte a allò que veniem fent, pensant i planificant fins ara tots plegats. Perquè no ens podem quedar creuats de braços davant aquesta situació i de la seva conseqüència més greu que és l’atur.

• Des d’aquest punt de vista, esbrinar quins sectors productius tenen futur és imprescindible. I si cada cop sonen més les veus que parlen de l’economia verda i si els bancs tant del nostre país com per exemple el Banc Europeu d’Inversions (BEI), potser que fem una mica més de cas i no lamentem cada dia que passa com de malament van les coses. O quedar-nos en què la solució ha de venir de la innovació i de la recerca -imprescindibles - perquè són insuficients i no generen tants llocs de treball com per pal·liar de forma immediata el gran número d’aturats. 

• Així doncs, apostem per l’economia verda que vol dir tot allò relacionat amb aigua, residus i energia. I pel que fa a aquesta darrera, el que es mou al voltant de l’estalvi i l’eficiència i les energies renovables que ja contemplaven tant l’Acord Estratègic per a la Internacionalització de l’Economia Catalana com el Pla Estratègic del Camp de Tarragona elaborat per la Universitat Rovira i Virgili. Des d’aquesta consideració no puc més que saludar de forma mot positiva la iniciativa que han anunciat els alcaldes de les nostres comarques de posar en marxa una Agència de l’Energia del Camp de Tarragona.  Perquè hi ha una gran tasca a desenvolupar en estalvi i eficiència, en el desenvolupament de renovables i en la investigació que tot just ara comencem amb l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya ) amb seu a Barcelona i Tarragona. I això poden ser molts llocs de treball i moltes oportunitats de negoci i de noves empreses competitives. 

• Perquè a més de treballar per assegurar el finançament empresarial, estimular l’activitat industrial, ser eficients i competitius i fomentar la contractació pública, impulsar l’ocupació i la formació d’aturats, hem de saber trobar noves activitats productives viables i estratègiques, i les relacionades amb l’economia verda ho són i poden generar més i millor ocupació. Com ho són els serveis socials i com ho són les activitats tradicionals de la indústria i el turisme i la logística si s’hi introdueixen les reformes i adaptacions necessàries. L’Agència de l’Energia pot contribuir també a allò que venim dient de la consolidació d’institucions del Camp de Tarragona, que afermi i cohesioni més el territori, li confereixi més personalitat encara i ens projecti millor nacionalment i internacionalment. Els ajuntaments es mouen així en la bona direcció.

• Crec que les forces socio-econòmiques també ho haurien de considerar fins i tot prenent-hi part de forma directa. Perquè és tanta la tasca que hem de desenvolupar que no hi haurà manera de sortir de la crisi si no és fent-ho de manera conjunta. Les persones que no tenen feina ho esperen i no ens podem permetre que es consolidi aquesta situació pel drama individual que suposa i perquè no podem permetre que sorgeixi la segregació social sinó la cohesió social i noves oportunitats per tothom.

AL CAMP DE TARRAGONA ENS INTERESSA EUROPA

PUBLICAT AL DIARI EL PUNT , dimecres 3 de juny de 2009 

• El 70 % de les lleis es voten a Europa.  El percentatge no ens pot deixar indiferents. Al Parlament europeu es decideixen les polítiques econòmiques i socials que repercuteixen en el dia a dia dels ciutadans europeus, també dels qui vivim al Camp de Tarragona. Aquesta és una raó de pes, però n’hi ha d’altres per anar a votar el proper 7 de juny, com els 60 milions d’euros d’ajuts europeus que han rebut els ajuntaments del Camp durant els últims anys per impulsar projectes que milloren la qualitat de vida i el benestar de tots.

• Estem a temps de prendre el rumb encertat, d’apostar per una Europa més social, més justa, més solidària, més equilibrada, els mateixos valors i objectius que perseguim a Catalunya i per al Camp de Tarragona. El Partit Socialista Europeu representa aquesta opció: una Europa progressita, preocupada per les persones, i no pel mercat. Aquesta és justament l’obsessió de la  dreta neoliberal – la de Berlusconi, Aznar, Chirac… -, la que vol afavorir l’acomiadament, baixa els impostos als més rics i evita la regulació. Per barrar el pas a la dreta, hem d’anar a votar.

• El 7 de juny ens hi juguem molt, perquè immersos en una crisi ecònomica mundial, la més profunda dels últims 80 anys, la resposta socialista és l’única que garanteix el suport als treballadors i als emprenedors, a les famílies amb pocs recursos i als aturats, a tots els segments de la societat que avui es veuen afectats per la situació econòmica.   Les propostes dels socialistes a Europa són molt clares: volem una Europa justa, segura, de totes i tots, productiva, acollidora, educadora, amb igualtat d’oportunitats, integradora i compromesa amb tots els pobles i territoris del món. Si el canvi ha estat possible als EUA, també ho ha de ser al vell continent europeu. Perquè així podrem complementar aliances i impulsar coordinadament el nou model econòmic sostenible que ens permeti sortir de la crisi, enfortits. Hem de créixer sobre la base de la investigació i la recerca, l’economia verda, l’estalvi i l’eficiència energètica, les noves tecnologies, i la logística, aquestes són les activitats estratègiques de futur, i les tradicionals, com el turisme i la indústria – motors del desenvolupament econòmic al Camp de Tarragona- les hem de modernitzar.

• També la política agrària on el nostre territori hi té molt a dir, perquè tindrem parcs i centres tecnològics punters, vinculats a la salut i la nutrició, i a l’enologia.  Tenim certament un programa ambiciós per Europa, amb polítiques educatives, socials  i sanitàries avançades: defensem la universitat pública i garantirem el ple desplegament del Pla Bolonya, més beques i major mobilitat entre universitats europees. Construirem des de l’esquerra l’Europa del coneixement, del reconeixement i respecte al català, i de la formació, que és la clau de volta del sistema productiu, ara en crisi, per augmentar la productivitat i la competitivitat.

• I a Europa trobarem els suports per construir el tram ferroviari del corredor del Meditarrani, clau perquè el Camp estigui directament connectat amb la resta del continent europeu i asseguri el seu desenvolupament. I no només ens cal la integració econòmica, sinó que és imprescindible que Europa avanci cap a la unió política. Per això els socialistes estem convençuts que s’ha d’aprovar el Tractat de Lisboa, per donar una resposta unitària a la crisi global, la més profunda dels últims 80 anys. En un món interdependent com el nostre, la suma d’interessos ens ha de fer més forts.  Des del Camp de Tarragona hem de votar progrés.

La celebració de la Fira d'entitats de Reus aquest dissabte 30 de maig de 2009 demostra la vitalitat de  la capital del Baix Camp. Fou tot un èxit tant per la quantitat de públic - costava caminar pel Parc de Sant Jordi i la Plaça de la Llibertat - com pel nombre d'entitats mobilitzades que superava de llarg el centenar.

Cadascuna d'ellles comptava amb la seva pròpia parada oferint informació als vianants sobre les activitats que venen desenvolupant a la seva ciutat. A més, van dur a terme una seixantena d'activitats i tallers en diferents espais i en dos escenaris diferents. Estem parlant d'entitats cíviques, de voluntaris sensibilitzats per diferents malalties cròniques com parkinson o alzheimer o fibromialgia o esclerosi múltiple; o disminuits físics, clubs esportius, entitats ecologistes, grups culturals o veínals, esportius, centres d'estudis i de recerca, entitats musicals i un llarg etcétera

Es tracta d'entitats formades per gent compromesa, que treballa de forma altruista esmerçant moltes hores i hores en benefici dels altres. Sense esperar res a canvi perquè la seva compensació és veure una mica més feliços o menys angoixats o patint menys als i a les que els envolten. Moltes d'aquestes persones estic segur que, a més del seu temps que avui en dia costa molt dedicar, també hi posen diners. 

Un dia a l'any surten al carrer per ensenyar el que fan al llarg dels dotze mesos. És a dir, solidaritat en estat pur.Tenen tot el nostre reconeixemnt i la nostra admiració.

A Santes Creus es presentava ahir 28 de maig de 2009 la fundació " Ser el ser " a la casa del seu President - Fundador Ramon Jové Mercader. La casa, situada a la Plaça Sant Bernat de Santes Creus, esdevé a partir d'ara una delegació de la fundació que té la seu a Navarra. En definitiva, passa a ser un centre per la pau a les nostres comarques.

A la foto, el Director General de l'Institut Nobel de la Pau d'Oslo ( Noruega ) Geier Lundestad i el tinent d'alcalde d'Aiguamúrcia - Santes Creus Ramon Banach en el curs de l'acte que va comptar amb la presència de l'ambaixador de Noruega a Espanya i d'una nombrosa representació del cos consular a Catalunya.

En tancar l'acte vaig dir:

Moltes gràcies en nom del Govern de la Generalitat al sr. Ramon Jové Mercader per haver escoliit aqeust indret al costat del monestir de Santes Creus, un dels més importants monestirs de Catalunya, colm a centre de la Fundació " Ser al Ser " que treballa per la Pau.

Catalunya té i ha tingut grans personatges que treballen i han treballat per la Pau. Hem vist abans una salutació per aquest acte que ha enviat el sr. Mayor aragaoza, un caalà que treballa per la Pau. No puc deixar de recordar tampos la gran figura del mestre Pau Casals que va rebre del secetari Generalde l'ONU U-Thant la medalla de la Pau el 1.971. En aquella ocasió Pau Casals va recordar que Catalunya fou el primer país del món en comptar amb un Parlament, molt abans que Anglaterra. Només fa dos anys que els catalns vàrem aprovar un nou Estatut que és la nostra llei màxima i on, tant en el seu preàmbul com en el seu artuiculat es fa referència a la vocació de Catalunya per la pau entre tots els pobles i nacions.

Penso que com tota gran i complexa obra, la pau no es podrà construir si no és assumida com uin objectiu col.lectiu. Em personaran la lleugeresa si els dic que fins i tot una Champions de futbol no es pot guanyar, com ahir, si no és amb onze persones o que recordi que els catalans sabem molt bé el que signifiquen esforços col.lectius com les torres humanes que no es pooden cionstruir si no és amb el concurs de moltes persones en cada castell.

Per això, si algú dubtés que en aqeust reacó del món que és Santes Creus , inicaitvies com la fundació per la Pau " Ser al Ser" fundad pel sr. Ramon Jové pot ser útil, hem de respondre que sí, que cada esforç individual pot ser i és efectiu en el conjunt de l'esforç comú que és imprescindible.

Per acabar, li diré al sr. Lundestad que quan en el seu discurs ha desitjat que algun dia el Premi Nobel de la Pau s'atorgui a una persona espanyola, he pensat immediatament amb el català Vicente Ferrer que a la Índia fa molts anys que treballa amb tastques humanitàries que el Premi Nobel de la Pau ha reconegut en moltes ocasions i que al notre país a través de la seva Fundació i de la xarxa d'internet  desenvolupa una tasca immensa. Som milers els ciutadans que hem signat perquè aquest reconeixement sigui possible. Només a la xarxa social facebook ja ho hem fet més de 9.000. Jo m'atreveixo avui a demanar-li que considerin seriosament aquesta possibilitat

Per últim, coincideixo amb el sr. Lundestad en què per a la Pau és necessaàira una actitud de canvi. Estic segur que aquest es pot aconseguir. I per assolir-lo, iniciatives com la d'aqeust cventre que avui ianugurem són molt positives

El vaig saludar a Tarragona fa unes setmanes a la darrera Escola d'Hivern del PSC. No recordo què li vaig preguntar però sí el que em va respondre: " Consciencieu als ciutadans ". En donar la notícia de la seva mort avui a la ràdio han esmentat una de les seves darreres frases: " Allò que ens passa - referint-se a la crisi - és per falta de moderació i de renúncia ". El  trobarem a faltar. No anem sobrats d'intel.lectuals com ell. Aquest és el seu darrer article el diumenge passat.

Cura de ajuste ( El Periódico, 24 de maig de 2009 )

Los últimos datos del Instituto Nacional de Estadística documentan la magnitud de la recesión en España en el primer trimestre del 2009: el PIB ha bajado un 3% respecto del primer trimestre del 2008. Ahora déjenme preguntar algo que les puede resultar extraño. ¿Cuándo estaba mejor la economía española, en enero del 2007, cuando la economía crecía al 3% anual, o en marzo del 2009? «Obviamente, en el 2007», dirán el desempleado, el militante del PP y muchos ciudadanos. «Depende», dirá un economista. Porque, si se considera que la economía en los diez últimos años ha tenido un desarrollo malsano, sostenido a base de endeudamiento excesivo, de toma inconsiderada de riesgos, de especulación del suelo y otras actuaciones anormales, un desarrollo, en fin, que iba inexorablemente hacia el precipicio de la recesión, la tasa de crecimiento de aquel periodo no debería impresionarnos ahora. En otras palabras, si se compara la situación actual con la de una economía artificialmente inflada y condenada a desinflarse, casi es preferible la situación que vivimos hoy, que refleja mejor los recursos disponibles y propicia comportamientos más prudentes y lógicos.

Ahora estamos sufriendo el ajuste que los excesos del pasado hicieron inevitable. En este sentido, estamos mejor: la burbuja estalló, se acabó el engaño y ahora estamos recomponiendo la realidad. Es como la persona que engorda demasiado y tiene que seguir un régimen de comidas, hacer más ejercicio y perder kilos en relativamente poco tiempo. Ambos procesos, el ajuste macroeconómico y la pérdida de peso, son molestos en sí y tienen costes adicionales, que en el caso de la economía es la destrucción de puestos de trabajo y el cese de muchas actividades productivas. Pero, sin esta cura de ajuste, el futuro sería más negro.

Biografia

Luis de Sebastián Carazo no va poder assistir ahir a la conferència sobre la crisi que havia d'impartir a la
parròquia de Sant Ignasi de Loyola a Lleida, una de les moltes que tenia programades... Amb 74 anys era "pura energia", diuen a Esade-Universitat Ramon Llull, l'escola on va ser professor i era catedràtic emèrit d'Economia. Un infart a la matinada, després d'una de les seves jornades habituals, va ser l'únic capaç d'aturar aquesta vitalitat.

La notícia va commocionar el món acadèmic. Marcel Planellas, secretari general d'Esade, el va definir ahir com un "referent de l'intel.lectual amb esperit crític, capaç de treballar amb un alt nivell de rigor acadèmic i compromès socialment". Les seves classes eren entre "les més apreciades i recordades", perquè defensava una formació rigorosa, però estimulant la sensibilitat social. Consciència crítica dels neoliberals, alguns d'ells admetien, amb tot, la seva saviesa. També va impartir classes a la Universitat Catòlica de Georgetown, on el príncep Felip va formar part de la seva llista d'alumnes.

Nascut a Burgos el 1934, casat i amb dos fills, aquest antic jesuïta, savi i compromès era col.laborador d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA des de feia 28 anys. Posseïdor d'un coneixement enciclopèdic, era llicenciat en Economia a la Universitat de Barcelona, master of science a la London School of Economics, doctor en Polítiques i llicenciat en Ciències Socials, Filosofia i Teologia.

EL SALVADOR

Va ser vicerector de la Universitat Centreamericana del Salvador, on va coincidir amb el jesuïta Ignacio Ellacuría, assassinat pels paramilitars. Després de 27 anys de jesuïta va optar per la vida seglar i es va instal.lar a Barcelona, però va treballar per al Banc Interamericà de Desenvolupament, als EUA, de 1990 a 1996. Va ser director del departament d'Economia d'Esade des de 1999 i professor honorari des de 2006.
Un dels seus hàbits actuals consistia a analitzar una qüestió durant un parell d'anys i d'això n'extreia un llibre dirigit a remoure consciències. L'última de les seves 16 obres, Un planeta de gordos y hambrientos, dissecciona la indústria alimentària. En una entrevista amb Joan Tapia en aquest diari va mostrar la seva preocupació per l'obesitat infantil --per ell, "una epidèmia"-- i va criticar les multinacionals per fomentar hàbits alimentaris nocius. El 2006, quan va publicar África, pecado de Europa, va dir a Arturo San Agustín en aquest diari que era imprescindible ser solidaris amb el continent i va parlar "d'obligació", però també "de consciència, decència i conveniència". Així era el professor. El seu funeral s'oficia avui a les 12 al tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona.

 

Diumenge al migdia a Vilaverd on una Associació Cultural volia inaugurar unes obres de la façana de la seva casa. Aquesta casa que no ha rebut mai cap mena d’ajut de l’Ajuntament, fou comprada per l’Associació i podria formar part de la xarxa d’equipaments del municipi que no en va gens sobrat. Va ser seu de la UGT en temps de la República i va ser recuperada per l’Associació fa pocs anys amb molt d’esforç personal. Tot un mèrit que calia reconèixer aquest diumenge.

 

Sardanes al Morell amb una entitat de gent gran que ha format una Associació Cultural que té per finalitat el renaixement de la nostra dansa principal. Comptar és fàcil, repartir ja no tant; però allò més difícil i que li confereix bellesa és l’aire. I això ja només es pot apreciar en una bona colla que balli ben conjuntada. De tota manera, ballar la sardana en un aplec desperta sensacions de germanor, de igualtat, d’afirmació...

 

Sentir la Camerata XXI amb el concert de l’Emperador de Beethoven – quina interpretació al piano d’Albert Guinovart ¡¡ la tarda de diumenge al Palau de Congressos ¡¡ - i la Simfonia Jupiter de Mozart ha estat un bon preludi de la seva gira pel Japó la setmana vinent. Llàstima de nio poder-la sentir en una sala amb bones condicions acústiques

El nou moviment “ mou-te per Tarragona “ està convocat inicialment per persones afiliades a CiU i/o molt properes molt majoritàriament. Fins i tot utilitzen  els mateixos colors que la coalició en els seus anagrames i surten fortes, amb anuncis a tota plana que valen molts diners als mitjans de comunicació i una web que tampoc no es fa amb pocs recursos. Les adhesions primeres entre les que es troba el principal dirigent del PP al Camp de Tarragona i el llenguatge utilitzat indiquen que es tracta d’un moviment amb pretensions d’actuar políticament. I a qui escriu aqeustes línies no només ho troba legítim sinó que sempre li ha agradat que hi hagi nous moviments disposats a intervenir en el debat polític.

Per tant, benvinguts tots nous moviments. Només que si es converteix en un moviment polític, haurien de quedar al marge algunes institucions tarragonines. Per exemple, si el sr. President de la Cambra de Comerç pren partit – i fa temps que ho fa -, la institució que presideix ja no és de tots els seus afiliats i n’hi haurà que no se la sentiran seva. La Cambra és una d’aquelles institucions bàsiques del nostre territori que forma part de la xarxa d’entitats en les quals s’hi ha de veure reflectit i representat tothom i que no hauria de prendre partit. Fins i tot diria que els qui no en formem part de la Cambra. Si el sr. Abelló baixa a l’arena política no ens podrà demanar el mateix que ens han demanat sempre els Presidents que han quedat al marge de la lluita – que no del debat – polític.

I el mateix diem del gerent de la Fundació Santa Tecla. És una altra entitat que a Tarragona ha de ser estimada i considerada per tothom i si el sr. Joan Maria Adserà participa en la lluita política directament – la seva condició  de dirigent de CDC ja la coneixem tothom -, la fundació amb tots els serveis i equipaments que posseeix i gestiona també serna considerat pels ciutadans de forma diferent a partir d’ara. I creiem que això no és bo. I en aquest cas encara menys perquè tothom sap que la Fundació té com a principal valedora i fundadora a l’Església Catòlica. Perquè si això passès, no farien cap favor ni a les institucions que representen ni a la pròpia societat tarragonina.

El passat dia 12 es presentava al Museu d'Art Modern de Tarragona "Breu història del Celler de Capçanes " a càrrec edl eu autor Marià Pena Nomen que, va ser un dels meus mestres quan, acabant els meus estudis de magisteri, vaig fer pràctiques al Col.legi Saavedra i sempre he sentit una estima especial per ell. Aquí teniu la presentació que va redactat i que va llegir el dia 12. Però naturlament, cal llegir el llibre per saber i admirar  la trahjectòria del Celler del qual n'ha tingut un protaginiusme eespecial el seu President des de l'any 1980 Francesc Blanc.