Un acte de justÃcia amb Recasens
Publicat per fxsabate | 20 Mar, 2009- Josep Maria Recasens ha treballat – i encara ho fa - amb humilitat, amb rigor, amb altura de mires. No suporta la mediocritat ni la droperia ni la falta d’estudi dels temes.
- Ha excel.lit en l’estudi de la història però també en un ús molt acurat de la llengua catalana en totes les seves obres, en el patriotisme tarragoní i català, en la lluita i el treball infatigable per la llibertat i per la igualtat ’oportunitats. Per ell, la vida no té sentit si no es treballa pels valors més alts, per les fites més humanes.
- Recasens ha estat un exemple d’austeritat, de respecte als recursos públics i a la independència dels polítics i per això no concep la més mínima possibilitat que algú estigui condicionat en la seva acció política tant al govern com a l’oposició per algun agent extern.
- No acostuma a manifestar les seves emocions perquè creu que això correspon a l’àmbit privat i més íntim. I per això dimecres ens va donar un altre cop un exemple d’aquest comportament. Lluny del recurs fàcil al sentimentalisme, ens va oferir una altra de les seves lliçons magistrals que podreu descarregar-vos aquí llegint amb una correcció i dicció impròpies en un home de la seva edat, fent gala d’una memòria que ja la voldríem molts i amb un repas de la seva trajectòria i dels seus referents que resumeixen en bona mesura el seu pensament de sempre. I encara donant consells de la necessitat de continuar l’estudi i publicació de les Actes Municipals que han estat sempre una de les seves obsessions perquè creu encertadament que són uns excel.lents documents per entendre amb precisió i amb molta fiabilitat la història de Tarragona. Era Recasens en estat pur.
- Mentre parlava no podia deixar de recordar que al cap de pocs mesos de ser regidor al seu costat lli vaig presentar la dimissió amb una llarga carta. Devia ser a l’inici de 1.984. Li deia que me’n tornava a l’ensenyament i el motiu era que no m’acceptava fundar l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona ( IMSST ) Em va cridar i m’ho vaig repensar perquè - cosa poc habitual en ell – em va dir que ho reconsideraria com realment va fer un temps després.
- Quan en el seu parlament de dimecres es va estendre amb la recomanació de continuar les Actes municipals amb les que tant hi ha treballat, vaig somriure. Tant m’ho va fer creure sempre que eren importants, que durant els llargs deu anys que vaig ser a l’oposició, en moltes ocasions demanava la paraula per precisar alguna cosa fins i tot quan ja havíem votat. I quan l’alcalde s’estranyava i em demanava el motiu de la meva insistència li responia: “ perquè consti en acta per la història, sr. Alcalde”. Era el meu petit homenatge a Josep Maria Recasens
- La proposta de fill predilecte va partir d’Albert Vallvé, regidor d’Unió Democràtica de Catalunya que, amb un gest intel.ligent va estalviar als socialistes haver de fer-ho ells. Però també és un gest de bonhomia que li vull reconèixer també des d’aquí encara que ja ho va fer l’alcalde Ballesteros públicament.
- No hi van faltar a l’acte uns representants de la colla dels Xiquets de Tarragona que també és la meva. Em vaig atansar quan el saludaven i li vaig dir: “ alcalde, són dels Xiquets, de la nostra Colla “. I ell va respondre immediatament: “ clar que és la meva, és la dels proletaris i per això cada any encara hi col.laboro enviant alguns diners “
Josep Maria Recasens passarà a la història de Tarragona i de Catalunya per diverses raons. De fet ja hi ha passat des de fa anys. I és que un a persona passa a la història quan és obligat citar-la en algun camp.
Som milers de tarragonins que el tenim com a referent com es va demostrar abans d’ahir 18 de març de 2009, vespra del seu 91è aniversari al Saló de Plens de l’Ajuntament de la seva ciutat . La Corporació tarragonina havia aprovat concedir-li el títol de fill predilecte, la distinció més alta de la ciutat i segurament la que ell més considera.
Les raons
Algunes de les que segueixen figuraven en l’expedient oficial i justificaven sobradament la concessió del títol. Altres són consideracions personals meves:
Gràcies, mestre per tot el que representes per tanta gent que ens sentim orgullosos d’haver après del teu concepte de “ civitas “ i de la “res publica “, pel teu humanisme i per la teva petjada que volem que continuï durant molts anys.
4 anècdotes
Dues de personals:
I dues de l’acte de dimecres:
