Residus nuclears, joves a Salou, Massagran a Tarragona i revolució mediambiental2
Publicat per fxsabate | 16 Mar, 2009- A ningú no li passaria pel cap que els nostres residus - domèstics o industrials - no fossin tractats a casa nostra.
- Però hi ha un tabú al nostre país pel que fa a aquesta qüestió. No volem sentir ni parlar dels residus nuclears i pensem que ja se n'ocuparan els francesos a casa seva. I tampoc no volem sentir que els haurem de pagar per aquesta causa quantitats molt importants. Si no ho tinc mal entès, al voltant de 60.000 euros diaris a partir de l'any vinent pels que ens guarden provinents de Vandellòs 1.
- Doncs un servidor opina que, amb la que està caient, sóc més partidari que mai que ens els quedem nosaltres:
- per responsabilitat. Si els països més avançats del planeta ho fan, per què nosaltres no podem fer-ho ?. Els catalans no podem donar un mal exemple de país que no sap assumir les seves deixalles.
- per estalvi. Si els més rics se'ls queden, per què nosaltres que som més pobres i que ho serem més encara, hem de pagar ? Ens hem begut l'enteniment ?
- pel que pot suposar per Catalunya d'increment de recursos: no té cap sentit que si aquest tema comporta compensacions econòmiques importants se les hagin de quedar uns altres. I aquesta qüestió, amb la que està caient, forma part d'aquella llista de temes que hauríem de revisar tots plegats. El territori que aculli els residus d'origen nuclear ha d'obtenir les compensacions adients per al seu desenvolupament econòmic i social.
- Perquè podem ser un referent mundial - ja ho som en desmantellament de centrals nuclears i desitjo que continuem per aqeust camí - i també en investigació.
- i perquè no suposen cap mena de perill
I tot això és independent de la postura que un servidor continua mantenint contrària a les plantes d'energia generada amb urani que és un combustible finit i perillós.
Trobada de l'AJEC a Salou
Dissabte i diumenge els i les joves de l'AJEC es trobaven a Salou. Els vaig elogiar la seva rebel-lia, el seu altruisme i el seu compromís amb la societat. I els vaig demanar que es donin pressa a agafar el relleu en un món en què necessitem que les noves generacions, sense el llast de les inèrcies que arrosseguem els grans, puguin tirar del carro de forma més creativa i solidària.
Les aventures d'en Massagran disabte a la Llibreria de la Rambla
També el dissabte 14 de març de 2009 un grup nombrós de tarragonins vàrem fer una lectura pública i col.lectiva del llibre " Les aventures d'en Massagran " de Josep Maria Folch i Torres del qual s'acompleix enguany el centenari de la seva entrada com a director al setmanari En Patufet,. Aquesta revista s'havia fundat el 1904 i va deixar de publicar-se entre 1938 i 1968 i definitivament el 1973. En definitiva 39 anys de vida. No vaig poder deixar de recordar la importància de Folch i Torres i de Les aventures d'en Massagran i el Patufet per a la llengua catalana i per la nostra cultura.
Més enllaços de la revolució mediambiental:
