El candidat/president Montilla
Publicat per fxsabate | 22 Jul, 2006Dissabte 15 de juliol quedarà per la història del PSC però també per la de Catalunya com una jornada en què els socialistes proclamàvem candidat un company que ha de ser forçosament, gairebé diria necessàriament en el sentit filosòfic del terme President de la Generalitat el proper 1 de novembre.
Perquè per primera vegada en la història presentem un candidat no nascut a Barcelona, procedent del món del treball, fet a si mateix, que trenca tots els estereotips de candidat de la burgesia i que algun dia havíem de presentar els socialistes i d’elegir President els catalans i catalanes.
En el curs del Consell Nacional on el vam elegir, li vaig regalar el “ Petit manual de Quint Tul.li Ciceró per a una campanya electoral “ que va escriure l’esmentat personatge per al seu germà Marc Tul.li Ciceró quan aquest es va presentar per a cònsul l’any 63 a. C. Des de l’escenari del Palau de Congressos de Tarragona vaig acabar la meva intervenció dient-li al proper president de la Generalitat que Marc Tul.li Ciceró va guanyar aquella campanya sense un partit tan fantàstic com el PSC i que ell podia guanyar amb més facilitat encara perquè sí que té una organització com els socialistes catalans.
Bromes a banda, abans vaig intervenir més seriosament per dir que estava segur que Montilla expressaria el catalanisme més autèntic, el més generós, el més modern, el més solidari, el que expressem els socialistes del PSC i el que volen la majoria de catalans .
Posteriorment, el mitin públic a partir de 2/4 d’una va estar ple de contingut i d’emotivitat. De gran contingut polític
Una gran foto del candidat amb la frase “Ara és l’hora dels catalans” omplia l’escenari de dalt a baix.
Montilla va preferir posar de manifest la seva personalitat, fins i tot en els aspectes que alguns li retreuen com a carències. “ No sóc home moltes paraules però sí de paraula “ i em va recordar la frase de William Shakespeare “les persones de poques paraules són les millors”
