Prades al Matí i Valls a la nit, l'hiper i el referèndum de l'Estatut. Altre cop el Nàstic. Francesc Vallès. El dia de la Núria. L'Institut d'Estudis Autonòmics.

Publicat per fxsabate | 31 Mai, 2006

    Dissabte 27: Prades al matí i Valls a la nit; l'Hiper i el Referèndum de l'Estaut

    Prades

    Divendres a la tarda el regidor de Prades i amic Josep M Planas m'invita a esmorzar a Prades l'endemà dissabte i decideixo anar-hi sense temps de muntar la visita amb caràcter oficial. Això té la seva importància perquè si és amb caràcter privat com en aquesta ocasió s'ha de saber, l'oposició i les institucions locals no són convidades.

    És un plaer esmorzar a la plaça de Prades un dissabte a les 9 del matí en plena primavera veient com desperta el poble, la gent que hi va el cap de setmana, molts i moltes de Reus i de Tarragona que em saluden.

    S'ha d'acabar la reforma de la plaça i l'Ajuntament fa temps que té sol·licitada la reversió de la "casilla" de la carretera. Treballarem per això i perquè es faci definitiva la declaració del parc natural de les Muntanyes de Prades abans que acabi aquesta legislatura.

    Valls

    A la nit, assisteixo a Valls a la 23a edició dels premis. Tanco fent especial referència al vallenc de l'any el pintor Jaume Solé, a l'empresa Fruita Fresca pel seu origen -va sorgir de la capitalització de l'atur del seu propietari i per la seva contribució a la normalització del català, a l'escola Enxaneta perquè vam treballar plegats vuit anys quan jo treballava al Pax de Tarragona i lluitàvem per aconseguir que dossin escoles públiques catalanes, a l'escola Verge de la Candela per les dificultats en la seva tasca.

    Això és Valls i això és Catalunya. No em cansaré de dir-ho. Gent que lluita i treballa cada dia. En moltes ocasions de forma anònima o poc coneguda. El reconeixement és necessari i just.

    L'hiper i l'Estatut

    Però entre acte oficial i acte oficial, en tornar de Prades he passat per un hiper. He sentit l'agradable sensació d'anar sol. Però a banda de fer la compra no m'he resistit a fullejar algunes novetats de la secció de llibres tot i que mai no he comprat cap a un establiment d'aquests. M'ha cridat l'atenció la tercera edició de "Los catalanes en la guerra de España" del franquista reusenc José María Fontana editat per Grafite.

    Fontana va morir ja fa anys ja entrada la democràcia a la qual volia fer botifarra segons diu ell mateix a l'epíleg darrer que figura al final del llibre. Els seus llibres es continuen venent i em recorda altre cop que som a pocs dies del referèndum de l'Estatut. Ens van anul.lar l'Estatut els franquistes i encara en tenim a casa nostra es vulgui o no veure i/o sentir. Cada cop tinc més arguments per votar sí el Referèndum del dia 18.

    Diumenge 28: Altre cop el Nàstic

    El partit del Nàstic era força decisiu. Caram què difícil que és encertar un pronòstic. Del 3 a 1 inicial quan m'ho va preguntat un periodista radiofònic a l'nici del partit he passat al 2 a 0 a la mitja part. Finalment , amb un 1 a 0 hem passat. 3 puntets més. Enguany hem estat els reis de l'1 a 0 però això també serveix i el somni de pujar a primera ja és a tocar. Diumenge vinent anirem a Jerez per poder cantar victòria in situ.

    Dilluns 29: Francesc Vallés, un gran diputat

    Francesc Vallés és el meu successor al Congrès dels Diputats a Madrid i és un gran diputat. Ell, com la Núria Segú o com la Laia Bonet que surten més endavant són l'exponent de joves preparadíssims que senten la passió per la política, pel PSC i pels valors que defensem i estic molt orgullós que aquell PSC que vam fundar poqueta gent a les comarques tarragonines fa 30 anys ara sigui aquesta esplèndida realitat i que compti amb gent com ells/elles i altres que van sortint en aquest bloc de tanta vàlua.

    Ho dic perquè Francesc ha fet aquests dies una extraordinària tasca d'explicació i de racionalització dels episodis d'inseguretat ciutadana que hem viscut i d'enllaç amb el govern de l'Estat assistint a totes les reunions que ha convingut i amb un ambient no massa favorable. També ha participat en aquesta comesa Lluís Pérez alcalde de Reus i diputat al Parlament de Catalunya malgrat que no li tocava.

    Dimarts 30: el dia de la Núria

    Parlem de la Núria Segú, naturalment. Veure el seu pare, paleta, i la seva mare, mestressa de casa a primera fila mentre la Núria prenia possessió del seu càrrec ha estat un plaer veritable quan ela s'ha referit a aquesta circumstància. Els diaris de l'endemà s'han fet ressò de la voluntat de la Núria de referir-s'hi. Entenc que els seus pares se'n sentin orgullosos i que ella també sigui de les persones que sap apreciar allò que significa l'esforç, l'estalvi, que sap distingir allò que és necessari del superflu. Només havent-ho viscut es pot compartir com viuen les persones senzilles, les seves converses, les seves preocupacions, els seus anhels; com li donen valor als plaers senzills, a la natura, com la vida i la mort tenen un altre significat, com l'ajuda mutua adquireix un significat particular. I com es comprèn que la lluita per la justícia i la igualtat d'oportunitats és de les coses que val la pena i té valor en aquest món.

    Dimecres 31: L'Institut d'Estudis Autonòmics

    Assisteixo a la reunió del Consell Rector de l'Institut d'Estudis Autonòmics que dirigeix amb tant d'encert Carles Viver Pi Sunyer a qui m'ha encantat saludar en aquesta institució després d'anys de coincidir al Pont Aeri i de compartir alguna caminada per les muntanyes del Camp de Tarragona. L'Institut i en particular Carles Viver han fet una tasca extraordinària aquests darrers temps amb l'Estatut. I encara els queda molt per fer tal com vàrem comentar en el curs de la reunió.

    El dia abans i mentre anàvem a la presa de possessió de Núria Segú havíem comentat aquesta institució amb la vallenca Laia Bonet que ara treballa a la Conselleria mal que li pesi al Grup Parlamentari del PSC que ha sentit la seva marxa.



Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: