Avançar les eleccions a Espanya i estabilitat a Catalunya

Publicat per fxsabate | 22 Gen, 2007

    Les enquestes dels darrers dies són favorables als socialistes quan es pregunta als ciutadans per la política espanyola. Al PP li està sortint el tret per la culata com diu el refrany. En la darrera que publicava La Vanguardia aquest dissabte, és més rellevant potser la dada que diu que són més els espanyols que prefereixen una victòria electoral dels socialistes (el 44%), que aquells que s’inclinen pel PP (el 30%). La diferència s’ha ampliat en aquesta enquesta fins als 14 punts i és la més àmplia des de febrer del 2005. La preferència pel PP marca un mínim històric en les sèries de l’Institut Noxa.

    Vet aquí la resposta dels ciutadans a una actitud tan lamentable davant el terrorisme. No m’acabo de creure que el principal partit de l’oposició mantingui aquesta actitud tan insòlita i incomprensible.

    Però no sembla que el President Zapatero vulgui aprofitar la conjuntura que seria favorable per als socialistes perquè sap que els ciutadans no desitgen un avenç electoral.

    Mentrestant, a Catalunya hi ha una estabilitat que envegen i fa desesperar una oposició, la de CiU, que sap que això va per llarg, que els esperen quatre llargs anys i que quan arribi aquest moment que encara és lluny, serà molt complicat tornar a presentr per tercera vegada el sr. Mas com a candidat a la Presidència de la Generalitat. Les divergències ja no són entre CDC i UDC sinó que en el propi si del partit del sr. Mas sorgeixen veus qüestionant polítiques i persones i ell ha hagut de sortir aquest dissabte a cridar a l’ordre. Només faltaria que a poques setmanes de les municipals apareguessin en públic les baralles internes que tots ja coneixem i seguim dia rera dia i que a les nostres comarques tenen la seva traducció principal a l’Ajuntament de Tarragona.

    Allí es fa i es diu de tot menys governar la ciutat. El PP està trencat per la meitat i fa poc hem conegut com la coalició de l’alcalde van anar al notari per pactar la pell de l’ós abans de caçar-lo. El problema pot venir quan en lloc d’un ós la muntanya potser pareixi un ratolí.

    Això sí, mentrestant, crítiques als governs de Catalunya i d’Espanya sense posar-se a la feina ni moure’s de la cadira ni . A la Plaça de la Font es diu que l'única cadira que han sabut moure en els darrers temps ha estat la del President del Nàstic fins fer-lo fora.