Xavier Sabaté

Il.Lm. sr. Alcalde, alcalde del Morell, autoritats, estimats veïns i veïnes de La Pobla de Mafumet i més enllà, amics i amigues:

Agraïment

Vull en primer lloc agrair que m’hagueu encomanat el pregó de les vostres festes del 2.009 i els elogis de la presentació que són totalment immerescuts. Sempre penso que allò que sóc o que he fet ho dec al lloc i a la família en què vaig néixer. Aquests dies reflexiono molt sobre aquesta qüestió perquè he viscut una experiència que m’ha colpit molt: he estat amb una trentena de nens i nenes de Madagascar i aviat me’n vaig a passar uns dies a Nicaragua. Ni els nens de Madagascar ni els de Nicaragua no tenen la culpa d’haver nascut en una part pobra del planeta i en famílies sense recursos. Nosaltres, tots i totes els qui som aquí hem tingut la immensa sort de néixer i viure en una part privilegiada de la terra.

Actualitat dels pregons

En fi, però anem a la festa i deixeu-me que us feliciti pel fet que insistiu amb aquesta tradició del pregó de les Festes. Ja sé que un pregó de festes no seria necessari si aquest es circumscrivís estrictament al que s'entén per un pregó, és a dir, l'anunci d'una notícia que convé difondre abastament. De fet, molts dels qui sou avui aquí deveu encara recordar com recordo jo del meu poble, el pregoner que quan hi havia notícies recorria els carrers i feia públics els objectes que s'havien trobat i els que s'havien perdut o que comunicava els impostos, ai¡ que s’havien de pagar, o els bans de l'Ajuntament que ordenaven la vida quotidiana. Aquells pregons posaven de manifest la història diària de la nostra forma de vida. I potser més verosímil que no pas l'oficial o la que els experts massa sovint ens han volgut transmetre quan ens han explicat només les intervencions dels personatges que han quedat als textos escrits, deixant de banda en canvi el relat de les formes de vida autèntiques del poble.

Hi havia d’altres pregoners que passaven pels carrers. Els qui cridaven que arranjaven paraigües, els qui compraven plata i or, o pells i tants d'altres. I no pregonaven només, sinó que ens feien conscients de les dificultats de comunicació per adquirir o vendre uns determinats productes cada dia en aquella època.

De fet, fa pocs anys només que hi ha un corrent d'historiadors que es comença a preocupar pel que anomenen la HISTORIA DE LES MENTALITATS i basen les seves anàlisis en l'estudi de la família, de les relacions pares-fills, home-dona, matrimoni i sexualitat; en l'estudi de les actituds davant la mort, de la religiositat popular, de la Inquisició, de la bruixeria, de les manifestacions festives com la que avui inicieu a la Pobla de Mafumet .

I és que, com diu un poema de Bertold Brecht:

" Qui va construir Tebes, la de les set portes ?

Als llibres figuren només noms de reis.

Potser van arrossegar ells els blocs de pedra ?

------------------------------------------------

i més endavant:

El jove Alexandre conquerí l'Índia

Ell sol ?

Cèsar va vèncer els gals

No portava al menys un cuiner ?

Reivindico, doncs, la història que anem i aneu fent entre tots cada dia i demano que també els investigadors esmercin els seus esforços estudiant els pregons com a mostra de la nostra quotidianitat, d'allò que al llarg del temps ha conformat la nostra manera de ser, les nostres vivències, les nostres emocions. les nostres relacions socials.

La història, per tant, dels pregons municipals dels que abans us parlava, de les festes i dels pregons de Festes que cada any contribueixen a aquesta història quotidiana de les manifestacions més planeres, més senzilles, més tendres de la nostra vida.

Aquells pregons van passar i avui n'hi hauria prou i més que suficient amb d'altres sistemes potser més efectius: la ràdio, els mitjans escrits, els programes o els cartells. O, com diem ara, penjar-ho a Internet o comunicar-ho als nostres amics de les xarxes cibernètics com el facebook o el twiter. Jo ho acabo de fer fa mitja hora i més de 1000 persones ja saben que venia a la Pobla a pregonar la vostra festa. Però un pregó és molt més que un simple anunci. És un motiu més de trobada, és un acte senzill, íntim i càlid, una tradició de festa major i un component important de la festa. Vosaltres l’heu volgut conservar i us en felicito

Importància de la festa

Perquè les festes són importants. Històricament, els rituals festius han reflectit en ocasions l'estructura social. Però també a vegades han intentat des-estructurar-la dissolent les diferències, relativitzant o ridiculitzant el poder i la societat de l'època. I en aquestes ocasions han proclamat la igualtat, la llibertat i la solidaritat entre tots. Al nostre país la tradició religiosa que al seu torn en moltes ocasions ha subsumit les festes paganes s’ha imposat amb els segles.

I avui celebreu les festes de Sant Joan Baptista, fill de Zacaries i Elisabet, parent i precursor del senyor Jesucrist, una de les tradicions més importants de l Església catòlica que va voler situar l’homenatge a un personatge tan important del seu santoral en l’inici de la primavera que gairebé totes les cultures des de molt antic han volgut celebrar.

Una primavera que enguany ha estat particularment generosa i fèrtil amb tanta aigua com vàrem tenir a l’inici d’aquesta estació i a l’hivern. Mai no havia vist tanta ginesta. El seu groc cridaner ha omplert els marges dels nostres camins, el romaní i la farigola, l’espígol, la menta, l’orenga, el poniol, la lavanda. Totes les herbes aromàtiques han proliferat i abundat com mai.

La Pobla de Mafumet

Això també ho heu vist i fruït a la Pobla perquè conserveu els millors avantatges d’un poble dels d’abans on tothom es coneix i es dona valor a la conversa i a la proximitat al mateix temps que ja formeu part d’una àrea metropolitana que també gaudeix de les característiques de la modernitat

Història

Sou un poble antic ocupat ja durant els primers segles de la nostra era. Així ho demostra el tresor de monedes de bronze, constituït per unes dues-centes peces, de l'època de l'emperador Claudi I.

La Pobla va tenir un desenvolupament de certa envergadura en temps de dominació romana, per la situació al costat del riu Francolí i la proximitat a la ciutat de Tarragona. Durant els primers anys de la Reconquesta cristiana, la Pobla era anomenada la Guàrdia de Mafumet i cal recordar que va ser Ramón Berenguer I, a mitjan segle XI, que inicia la repoblació de les terres veïnes a la ciutat de Tarragona

L’actual terme municipal de la Pobla queda definitivament configurat el 1844, quan es va realitzar el repartiment de les Franqueses del Codony entre els pobles de Constantí, el Morell, els Pallaresos, Perafort i la Pobla.

Els anys 70 del segle passat constitueixen el gran canvi de la Pobla i el pas d’una economia agrícola a una de predominantment industrial, essent capdavanters en el desenvolupament industrial i econòmic i social del Camp de Tarragona i de Catalunya.

 I cal remarcar que es continua amb el propòsit de solucionar el problema de l’aigua potable, problema “ de tota la vida”  que es veurà definitivament solucionat amb l’aigua de l’Ebre l’any 1989, però que ha preocupat fins fa poc l’ajuntament que no ha parat fins tenir un dipòsit generós preparat per al futur

Futur

I parlant de futur:

En la propera comissió territorial d’urbanisme s’aprovarà el nou POUM que contempla unes possibilitats de construir 1,700 nous habitatges en nous àmbits a llarg termini, el que pot representar una població addicional de 5.000 habitants per al futur. Això és preveure l futur amb temps i fer-ho de forma ordenada

I teniu obres importants en perspectiva, importants perquè com he llegit que diu el vostre alcalde avui a un diari: “«Volem un poble amb una alta qualitat de vida, i això passa per l’obra pública i social “:

El nou ajuntament, equipaments que preveieu per a la gent gran o la llar d’infants, la preocupació per una nova escola , l’ampliació del pont són obres que conformaran una Pobla més preparada de cara al futur en uns moments en què l’esforç en obres públiques és molt útil per pal.liar en el possible els efectes negatius de la crisi.

Valors d’abans i d’ara

I ja veieu , amigues i amics, que no m’he referit a la llegenda del cristià de la mà foradada pel plom líquid dels moros perquè la coneixeu més bé que jo i perquè segur que l’heu sentida mil vegades però permeteu-me que us digui que, sigui més o menys certa, les llegendes acaben, a còpia de repetir-se, formant part de l’imaginari col.lectiu i, per tant, de la personalitat dels pobles. Estic segur que per això no és estrany que el vostre caràcter sigui de gent lleial, que conserva i té en molta estima els valors més alts, els que més ens distingeixen a la raça humana: la lleialtat, l’estima pels altres, pels qui viuen al nostre voltant més immediat, la tradició històrica i l’estima pel nostre passat i pels nostres avantpassats. L’associacionisme – teniu més de vint associacions al vostre poble – com a valor i com a mitjà per organitzar millor la convivència i disfrutar-la...

I això, amigues i amics,  en el moment que vivim és molt important, diria que el més important. Perquè ens adonem ara, en plena crisi, que potser hem cregut i perseguit massa el posseir i el tenir en lloc del ser, la quantitat en lloc de la qualitat, la immediatesa i la pressa en lloc de la mirada alta i el repòs, l’egoisme en lloc de la generositat. Hem de recuperar els vells valors que ens fan més dignes, més humans i que ens poden donar més sentit a la vida

La Mare de Déu del Lledó

En aquest punt, no puc deixar de recordar també la vostra patrona, Mare de Déu del Lledó. Sé que li canteu : “ De la Pobla sou Senyora /  àncora de salvació / Socorreu a qui us implora / Verge Santa del Lledó “

Doncs posats a fer, li demanem a ella i a Sant Joan que en uns dies tan importants per Catalunya com aquests que ens ajudi a sortir ben parats del finançament, a que vagi bé la indústria a que tinguem molts nous llocs de treball i que conservem els que tenim. Que hi hagi pau i s’acabi la violència que avui s’ha tornat a manifestar al País Basc. Cap idea pot provocar ni una sola mort. I que s’eradiqui la pobresa al més aviat possible. Vicenç Ferrer, aquest gran català universal que avui ens ha deixat, ell sol ha millorat la vida, ha tret de la pobresa i de la malaltia i del patiment a més de dos milions d’éssers humans a la Índia i m’ha semblat que en el Pregó de la Pobla de Mafumet també era bo que en parléssim i ho compartíssim. De vegades pensem: “ jo sol, la meva aportació no servirà de gaire cosa.” No és veritat, cadascú de nosaltres som i podem ser agents del canvi a millor que necessitem. Milions de persones esperen del nostre suport i els el podem prestar.

La festa és de tothom

Però tornem a les festes. I si em perdoneu l'atreviment d'erigir-me en portaveu de tots vosaltres, agrairé en nom de tots l'esforç tenaç i mai del tot agraït d'aquells que fan possible la festa i de tots aquells i aquelles que d'una manera o altra faran que aquests dies siguin reeixits.

La Festa és de tots i es fa entre tots. Per això tampoc no voldria deixar de recordar, perquè estic segur que vosaltres també ho feu, als qui no podran fruir de la Festa.

- als qui no podran o no voldran sortir de casa pel que sigui, als qui no han pogut venir perquè són fora, als qui són a l'hospital 

- i als més marginats: els aturats, els vells que viuen sols, els qui són al psiquiàtric que potser són els més oblidats, els qui no tenen una vivenda ni un salari dignes.

- I, en definitiva, a tots aquells que, hagin perdut l'esperança o no, pateixen la injustícia. Vull proclamar per a ells que no és cert, com se'ns ha dit tantes vegades, que sempre hi hagi d'haver marginats, desheretats o condemnats a patir. La Festes són també seves, ho són de tot el poble. 

Us invito que iniciem la Festa amb aquest esperit jove i progressista d'un poble que, com deia Gramsci, sap combinar el pessimisme de la intel.ligència amb la voluntat o l'optimisme del cor i que sigui aquest darrer el que primi durant aquests dies.

Aquest optimisme que heu sabut aplicar a LA POBLA per remuntar situacions difícils, per recuperar-vos a tots els nivells, per tornar a ser un poble important, per seduir-vos mútuament i augmentar la població pel convenciment que us havíeu d'empadronar quants més millor.

Aquest optimisme que fa que ara us trobeu embarcats en obres importants en moltes de les quals us ajuda el Govern de la Generalitat al qual represento i que tot ho feu amb aquesta sensibilitat mediambeintal que sé que teniu i que concorda amb les noves demandes socials del segle XXI.

Des d'aquesta consideració global de tots els homes i dones de LA POBLA sense excepció, amb l'esperança d'un esdevenidor més pròsper, més just i amb majors oportunitats per a tothom en aquest racó concret de LA POBLA, aquest municipi del Tarragonès i  del Camp de Tarragona que ja és un a nova realitat i identitat que té un bon futur

I voldria, fent honor a la paraula pregoner, aixecar la veu i que aquesta arribés a tots els racons. SÓN LES FESTES DE SANT JOAN. Ha de sonar la música, que el cel i el silenci es trenquin amb el tronar dels coets, que s’omplin de colors i de rialles els carrers.

He de dir-vos a tots i a  totes, als nens i als joves, als no tan joves i als nostres grans: viviu amb intensitat la festa cadascú a la seva manera. Bones festes per a tothom. Que siguin dies de veritable alegria, de disfrutar, i d’aprofitar el moment, de fer realitat aquell pensament clàssic que, per ser-ho és universal i s’ha conservat viu en les trajectòries festives de la Humanitat:

1 – NO ÉS PROPI DEL SAVI DIR: VIURÉ. VIURE DEMÀ ÉS MASSA TARD. VIU AVUI

2 – NO ÉS QUE TINGUEM POC TEMPS SINÓ QUE EN PERDEM MOLT

3 – “ CARPE DIEM “ ( aprofita el dia, el moment present )

Així doncs us invito:

- que avui us apliqueu a un gaudi sa de la festa, a fruir del retrobament amb amics i familiars i també, per què no, a dsifrutar d’aquestes petites transgressions que tota festa comporta de les tasques i rutines de la vida que portem al llarg de tot l’any. 

- que feu que la festa sigui per a tots i totes i que tinguem un lloc o al menys un record sentit per a totes aquelles persones que per una o altra raó tenen algun impediment perquè la festa entri a casa seva.

 - i que els vostres somnis es facin realitat, que LA POBLA continuï oferint proves d’acollida cap a la gent nouvinguda sigui d’on sigui i d’apertura per rebre persones i famílies d’altres indrets del país i del món; que sigueu capaços de projectar-vos amb força cap al futur, amb impuls jove suficient, amb capacitat de desenvolupament, amb cura i tendresa cap a les persones grans. 

Amb tota l’emoció de la que sóc capaç, sentint que avui, malgrat les noves tecnologies, les telecomunicacions, les xarxes d’internautes, els avenços genètics i les enginyeries més sofisticades, res no hi ha, amigues i amics, més bonic i apassionant que la retrobada i l’abraçada amb els amics, voldria que m’acompanyéssiu amb aquest

VISCA LES FESTES de LA POBLA DE MAFUMET ¡¡¡

La Pobla de Mafumet , 20 de juny de 2009