In memoriam
13 Març, 2008 10:14
Publicat per aladern,
de versos i rimes
A
la riba de l’eternitat
res
no pot esvanir-se;
cap
vel ni cap llàgrima
no
poden tapar el seu rostre.
La teva
barca és petita
i
allò que n’ha sortit
no
pot ésser recuperat.
Només
pots oferir
tota
la dolça verema
dels
teus dies, tots
els
afanys i espigolaments
de
la teva ocupada vida.
Hauràs
tornat a casa
fundat
pel cerimonial
de
les veles que has hissat,
dels
estels que han escoltat
la
creació vibrant del teu cor.
Des
de l’ombra sentiré
com
cantes als teus fills,
per
tal que naveguin.
No
estem fets per al repòs,
sinó
per a la llibertat difícil
que
ens ensenya el camí.
Comentaris
Ho dius molt bé, Ramon:
"No estem fets per al repòs, sino per a la llibertat difícil que ens ensenya el camí".
Aquesta, segurament, deu ser una de les lliçons que ens ha ensenyat Cassià Mª Just.
Tan de bo que el seu exemple caigués com una pluja suau i benigne sobre les nostres vides.
Publicat per Dolors 13 Mar 2008, 12:13
Un poeme molt encertat, que només pot sortir d'un esperit que veu la llum.
Pero no em queda clara l'autoría, ¿es de Cassià?
Namasthé.
Publicat per Francesc Rioman 20 Mar 2008, 12:50
que sigui una cançó que ressoni sempre dins nostre.
Publicat per marina 10 Abr 2008, 23:21
I com deia en Kavafis... que el camí sigui llarg ple d´aventures extraordinàries!
Publicat per Nica 05 Jul 2008, 12:48