PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

L'any 14 dC, August, el primer emperador romà, mor a la ciutat italiana de Nola. En gairebé quaranta anys de govern, havia aconseguit reunir tots els càrrecs, responsabilitats i privilegis possibles de la vella República romana. Després de ser oficialment divinitzat, el seu successor, Tiberi, va autoritzar que els hispans de Tàrraco li dediquessin un temple a la ciutat. L'historiador Tàcit recull la notícia i precisa, a més, que va servir d'exemple per a les altres províncies. La façana de l'edifici va ser ràpidament utilitzada pels tarragonins com a imatge de la ciutat. En les seves monedes van representar el temple acompanyat pel nom de la ciutat i el rostre d'August amb la llegenda «El déu August pare». Amb gran habilitat política donaven suport a Tiberi, el fill adoptiu i successor.

El temple no ha estat encara localitzat. Disposem d'alguns indicis arqueològics, als quals s'afegixen ara els resultats de les prospeccions a la catedral de Tarragona. Aquesta va ser construïda enmig dels vestigis romans de la Part Alta. Per això, s'ha suposat que el temple s'havia de situar en l'entorn de la seu metropolitana. El 1993 revisem les dades arqueològiques respecte al temple, per a la construcció de la gran maqueta que avui dia s'exhibeix en les voltes del pretori. Els nombrosos fragments de marbre procedents de la zona de la catedral, que llavors coneixíem, es dataven amb certesa uns cinquanta anys més tard de la construcció del temple. No podien, per tant, pertànyer a aquest temple. Davant la falta de dades, vam optar per la prudència i vam evitar col·locar un temple en el centre de la maqueta. L'arqueologia és un procés continu. Constantment apareixen noves dades que ens obliguen a revisar les hipòtesis amb les quals treballem.

Fa uns anys van aparèixer nous blocs de marbre, en un abocador del segle V dC localitzat a la plaça del Fòrum. Aquesta vegada la datació dels blocs coincidia amb la data de construcció del temple. Teníem finalment alguna evidència material del cèlebre temple, però era necessari buscar una interpretació que integrés totes les dades. En el congrés internacional sobre l'arquitectura de les capitals romanes, celebrat a Tarragona l'any 2000, vam proposar una nova interpretació per encaixar totes les peces. Vam rescatar una dada que havia passat fins aleshores desapercebuda. En les excavacions del claustre s'havia descobert una enorme trinxera de fonamentació que envoltava la catedral formant un primer recinte d'època romana. Semblava possible imaginar que aquest primer recinte va poder envoltar el cèlebre temple d'August, la ubicació del qual havíem d'imaginar sota la catedral i que va ser construït amb els blocs que finalment van acabar en el runam de la plaça del Fòrum. Calia trobar a més una explicació per als blocs llaurats cinquanta anys més tard. Vam suposar per això que el primer recinte entorn del temple hauria estat substituït per un altre de més gran i monumental. Una explicació que justificava la presència de blocs de marbre amb dues cronologies diferents.

Les noves dades que van ser presentades dijous sobre les prospeccions a la catedral donen suport a aquesta lectura. Els arqueòlegs treballem amb puzles incomplets i cada dia apareixen noves peces que han de ser encaixades en la imatge general. Sabem també que les dades procedents de les prospeccions realitzades poden tenir lectures molt diferents. Fa uns anys, el subsòl de la catedral de Girona va ser prospectada amb georadar i es va creure que es trobava la base d'un temple romà. Es va realitzar l'excavació arqueològica i van aparèixer els fonaments de la catedral romànica.

Naturalment, nosaltres desitgem que les taques aparegudes en la imatge del subsòl de la catedral de Tarragona siguin precisament les del temple d'August. No obstant això, no hem d'enganyar-nos, solament ho sabrem amb certesa quan s'excavi sota el paviment de la catedral.