PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


Una mirada crítica al romànic català

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 21:03
Angle Editorial publica un estudi de Francesca Español i Joaquín Yarza que marca les virtuts d'aquest patrimoni medieval

RAÜL MAIGÍ. Barcelona
De romànic, n'hi ha de bo i de dolent, com tot. Però tradicionalment s'ha cobert d'una pàtina negativa que l'ha marcat com un estil pobre, fosc i matusser. Lluny d'això, el romànic català va marcar un període excels en l'art medieval –com també ho va ser el gòtic– amb veritables obres mestres com ara la portalada de l'església del monestir de Ripoll o les pintures de Sant Climent de Taüll. Dos dels millors especialistes en la matèria, Francesca Español i Joaquín Yarza, destrien el gra de la palla en un estudi publicat per Angle Editorial. El llibre, amb edició de luxe, té la virtut que aplega en un sol volum les referències essencials de l'arquitectura, la pintura, l'escultura i els manuscrits de l'època, aportant interpretacions noves i materials desconeguts.


 Foto: PERE PASCUAL I ROSINA RAMÍREZ ANGLE EDITORIAL



 Foto: PERE PASCUAL I ROSINA RAMÍREZ ANGLE EDITORIAL

+ D'esquerra a dreta i de dalt a baix: església del monestir benedictí de Sant Pere de Galligants (Girona), el claustre de Sant Benet de Bages, l'església de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), una portalada de la catedral de Tarragona i la capella de planta circular de Sant Miquel, a la Pobla de Lillet. Foto: PERE PASCUAL I ROSINA RAMÍREZ ANGLE EDITORIAL

El moviment romàntic del segle XIX va encendre l'espurna per recuperar l'art d'un passat remot que, en el cas de Catalunya, coincidia amb la seva forja com a nació. El bisbe Torras i Bages, en un text del 1892, eleva el romànic a la categoria d'art nacional, una idea que més tard recuperaria Prat de la Riba a La nacionalitat catalana. Els professors Francesca Español i Joaquín Yarza parteixen d'aquest punt per reflexionar sobre la concepció errònia que el romànic és un art popular, humil i de segona categoria –tot i que hi ha excepcions–, i aclareixen que cal diferenciar les peces valuoses de les que no ho són. Els primers historiadors de l'art de tombant de segle no ho van fer del tot i, en alguns casos (els que van inspeccionar el Pirineu abans de la campanya del 1907 de l'Institut d'Estudis Catalans), només van tenir en compte l'arquitectura, i no les pintures i objectes que les esglésies custodiaven i que sovint eren més valuosos que l'edifici. Així, els autors creuen que el romànic ha deixat a Catalunya autèntiques obres mestres, com ara la portalada de l'església del monestir de Ripoll o bé les pintures de Sant Climent de Taüll, que qualifiquen com «una de les visions teofàniques més impressionants del romànic europeu».

 



ROMÀNIC DE XIRUCAIRE


Francesca Español apunta que l'estimació per l'art romànic està molt arrelada a Catalunya gràcies sobretot a l'excursionisme. Ara bé, un dels propòsits del llibre és separar qualitat i sentimentalisme. És entranyable trobar a la muntanya una ermita de pedra mil·lenària, però un absis semicircular a la capçalera no indica necessàriament una obra de rellevància.

El Romànic Català, publicat per Angle Editorial i Caixa Manresa, té la particularitat d'oferir una síntesi exhaustiva d'aquest període en un únic volum, il·lustrat amb fotografies de Ramon Manent, Pere Pascual i Rosina Ramírez. L'estudi s'estructura en sis capítols que analitzen el descobriment del romànic, l'arquitectura, el marc litúrgic, les façanes monumentals, la pintura de les esglésies i els manuscrits. Per a Español, cal destacar la visió historiogràfica del primer capítol, que parteix dels materials que van dibuixar els romàntics al XIX, que van sortir a pintar paisatges i ruïnes, algunes desaparegudes, com ara les de la capella del castell de Camarasa que recull Lluís Rigalt.

En aquesta línia, Español i Yarza insisteixen a constatar la simbologia i la instrumentalització ideològica amb què es van interpretar aquests monuments, tot i que el criteri de mirar al passat no era uniforme en el catalanisme del XIX. En tot cas, Español considera que aquest fet va ser positiu per a la preservació d'aquest patrimoni, igual que veu encertada la decisió de salvaguardar peces en museus, sobretot les pintures. «Si no s'haguessin traslladat s'haurien perdut o haurien emigrat», sosté.

 



INSPIRACIÓ ITALIANA


Els autors subratllen la gran influència de Roma (i italiana en general) en el romànic català. Els primers viatges de catalans a la península veïna al segle X es veuen reflectits en el caràcter antiquitzant i l'escultura monumental de Sant Pere de Rodes, o en els capitells amb motius vegetals que contrasten amb el romànic llombard que era propi de Catalunya. Español fa notar, com a exemple, que Sant Miquel del Fai és una rèplica del santuari consagrat a l'arcàngel Miquel al Munti Gargano, al sud de la península italiana. Yarza afegeix que és pràcticament segur que un dels pintors de Pedret és italià.

La pintura mural catalana suposa un dels capítols més brillants de l'art medieval de Catalunya. La qualitat d'aquesta pintura mural o sobre taula, no obstant, no té res a veure amb la «pobresa» del llibre il·lustrat. Yarza apunta que les pintures d'esglésies les feien artistes professionals mentre que en el cas dels còdexs se n'encarregaven els monjos, més preocupats pels continguts, tot i que sí s'han conservat manuscrits excepcionals, com ara les Bíblies de Ripoll i de Rodes. Yarza considera que la miniatura catalana d'aquest període és un capítol de l'art català poc estudiat encara.
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2661582


CHINA - Arqueólogos chinos se preparan para abrir 2200 años ataúd (*)

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 12:01

 

Www.chinaview.cn

  JINGZHOU, provincia de Hubei, Nov 27 (Xinhua) -- China arqueólogos se preparan para abrir un 2.200 años de antigüedad, bien conservada ataúd en el centro de China de la provincia de Hubei, que pueden contener grandes cantidades de telas de seda.

  Un plan detallado se está elaborando para abrir el ataúd, excavado iEn el Xiejiaqiao N º 1, tumba que data de alrededor de 200 AC i, director of Jingzhou Cultural Heritage Bureau. 

   El féretro fue transportado a un almacén en el Jingzhou Museo de la Ciudad, donde los arqueólogos se abrirá el jueves si todo va bien, Yan dijo a Xinhua.

Cuatro capas de la delicada y bien diseñados paño de seda se han encontrado envuelto alrededor de las 2.46 metros de largo ataúd en que fue excavada.

Yan dice que es raro que tal bien conservados tumba en China.

  Partiendo de las actuales excavaciones since Nov 20, hay, sin duda grandes cantidades de seda en el ataúd, dijo.

  "Pero tenemos que tener cuidado cuando se abre como la seda con una historia de 2000 años puede ser fácilmente carbonizadas cuando se expone al aire," dijo Yuan.

 

  Los trabajadores están llevando a cabo trabajos preparatorios, tales como el bloqueo de la luz solar y el almacén de esterilización para el jueves de la apertura.

  La identidad del propietario de la tumba es aún desconocido.

 

 
Editor: Sun Yunlong

Powered by LifeType