PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Pietro L. Cosentino forma part, com a expert internacionalment reconegut en tècniques tomogràfiques 3D de prospecció, de l'equip de científics que, sota els auspicis de l'Arquebisbat de Tarragona, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, va materialitzar un complex projecte de prospecció geofísica al subsòl de la catedral de Tarragona entre els dies 10 i 15 de setembre. A través de diverses webs italianes, Cosentino ha informat de la descoberta del temple d'August al subsòl de la catedral de Tarragona. Per ell no hi ha dubte que les restes que s'han detectat al temple corresponen a aquest gran monument de Tàrraco, que mai ho ha pogut estar ubicat en el mapa de la ciutat romana perquè no se n'havia trobat mai cap evidència.

Però segons els codirectors de les prospeccions l'afirmació és «prematura», com diu l'arqueòleg Andreu Muñoz, que dirigeix el projecte juntament amb Albert Casas (Facultat de Geologia) i Josep Maria Macias (ICAC): «Aquesta informació parteix exclusivament de les declaracions efectuades pel doctor Pietro L. Cosentino, de la Universitat de Palerm, en el congrés anual del Grupo nazionale di geofísica della terra solida dut a terme aquest novembre a Roma», diuen.

La metodologia i l'abast de les tècniques geofísiques emprades en les prospeccions van permetre obtenir dades del subsòl de la catedral sense haver d'excavar-ne el sòl. Andreu Muñoz creu que fins que no hagin completat la interpretació i contextualització històrica de les restes localitzades geofísicament «cal guardar un nivell de prudència», diu. Amb tot, per dijous està prevista una convocatòria de premsa de totes les administracions implicades en el projecte per avançar els detalls de les prospeccions.

De moment, s'han conclòs, per separat, una part dels estudis geofísics derivats de cadascuna de les tècniques emprades: tomografia per resistivitat elèctrica, cartografia de conductivitat EM i radar de subsòl amb antenes de 100 i 270 MHz. Ara, però, falta acabar «la conjunció de totes aquestes dades», per part de tots els geofísics i arqueòlegs que participen en el projecte. Per ells, «cal tenir en compte que els vestigis conservats en el subsòl poden pertànyer a restes anteriors o posteriors al que fou el temple central del tèmenos del Concilium Provinciae. Entre aquestes, el que anomenem segon episcopi cristià de l'antiga Tarracona», diuen.

«Les declaracions efectuades des d'Itàlia ens congratulen i ens encoratgen enormement de cara a procedir a l'estudi definitiu dels treballs efectuats. No obstant, la rellevància històrica i simbòlica de l'acròpolis sacra de Tarragona, així com el respecte institucional cap a les entitats que han promogut aquest projecte, ens obliga a ser extremadament curosos en la difusió de les conclusions extretes», diuen els codirectors del projecte, que afegeixen que «l'exposició pública dels resultats obtinguts només s'efectuarà correctament a partir d'una reflexió interdisciplinària i conjunta entre tots els agents que han intervingut en el procés».