PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Fa tretze mesos es col·locava una gran bastida que tapava la façana principal de l'església, així com el campanar. Es donava el tret de sortida a una rehabilitació llargament reivindicada pel mal estat que presentava l'edifici, al qual durant anys no s'hi havien fet feines de restauració a fons. Dalt del campanar hi havien crescut figueres i també era especialment preocupant l'estat dels pinacles, que estaven poc fixats i podien caure. Els problemes, però, afectaven tant elements estructurals com escultòrics. S'han segellat les esquerdes, s'ha consolidat l'edifici, impermeabilitzat el conjunt, renovat la pedra, arreglat el campanar i els pinacles, restaurat els finestrals i, sobretot, s'ha netejat la pedra amb pols de vidre per extreure'n les restes de líquens, vegetals i contaminació. Un dels principals problemes que hi ha hagut durant els treballs ha estat amb el subministrament de la pedra que s'utilitzava per substituir els elements més degradats. Calia fer servir pedra de Girona, però les dues pedreres de la ciutat estan tancades i és complex trobar material. Finalment, es va obtenir material i s'ha pogut complir la rehabilitació segons el calendari previst. Ahir es va començar a desmuntar la gran bastida, perquè la part que va des de la cúpula del campanar fins on arriba l'ascensor és la part on els treballs han acabat i que no necessiten protecció.

La rehabilitació de Sant Feliu ha estat possible gràcies a la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Generalitat, el Bisbat, l'Ajuntament de Girona i la Diputació. L'estudi Fuses-Viader ha estat l'autor del projecte de reforma, que tenia un cost original d'1,2 milions. Els problemes que han sorgit amb el subministrament de pedra i altres imprevistos que han anat apareixent han incrementat el pressupost en uns 400.000 euros, que han assumit les quatre parts implicades, en el mateix percentatge que havien acordat inicialment. Segons ha dit el regidor d'Urbanisme de Girona, Joan Pluma, entre aquests treballs s'ha constatat la necessitat de reforçar la part interior del campanar per assegurar que està suficientment afermat. Pluma diu que, de fet, el projecte no s'ha encarit, sinó que s'ha fet més obra de la que s'havia previst inicialment. Això fa que, si bé es preveia acabar a final d'any, la intervenció s'acabarà cap al març. El regidor explica que amb aquestes obres ja acabades, la capella de Sant Narcís restaurada, la recuperació de l'escalinata i les cobertes arreglades, a Sant Feliu, pel que fa a la part exterior, ja no hi manca res. En tot cas, va dir, caldrà plantejar la neteja de l'interior de la nau. Miquel Sitjar, director del serveis de Cultura, i Roger Zamorano, responsable de Cultura de la Diputació, van celebrar i destacar ahir el ritme dels treballs sobretot perquè l'església és un element singular de la ciutat.

Les administracions i institucions implicades en la gestió del patrimoni de la ciutat havien elaborat els seus respectius informes sobre la millor ubicació per a l'ampliació de l'Arqueològic de Tarragona. Tot i que almenys un dels informes, el presentat per la mateixa direcció del MNAT, no veges amb bons ulls la Tabacalera com a seu més idònia (com ha reiterat en diverses ocasions el seu director, Francesc Tarrats), Ajuntament i Generalitat han pres l'acord definitiu: «per les condicions de viabilitat, per l'aprofitament d'emplaçaments arqueològics rellevants a tocar de la Tabacalera i per la dimensió de l'espai a disposar», segons va dir ahir el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que va reconèixer que «l'acord arriba després d'alguns debats» i que «hi ha informes que no valoraven bé la Tabacalera com a seu».

La Tabacalera és un complex urbanístic impressionant de 34.153 m² de construccions, amb diversos edificis nobles i un jardí central, situat entre el passeig de la Independència i l'avinguda Vidal i Barraquer. El Museu Nacional Arqueològic ocuparà la part noble, mentre que els magatzems situats a la part posterior els reserva l'Ajuntament per a altres serveis culturals. La regidora de Patrimoni, Rosa Rosell, en va apuntar alguns: el futur Centre de Creació i Pensament Contemporani, el servei municipal de biblioteques i fins i tot com a seu d'altres institucions, com ara l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica).

El director general del Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté, que també havia estat director del MNAT, va defensar ahir l'antiga fàbrica de tabacs: «A la part alta hi ha concentració d'elements patrimonials, però la part baixa també té uns actius patrimonials importants, com ara la necròpolis, les troballes de la zona portuària, molts elements en el subsòl de molts edificis i la font del Lleó, a més de Chartreuse».

Pel que fa a la necròpolis paleocristiana, que fa catorze anys que està tancada al públic, Carreté va destacar que en aquests moments el projecte de rehabilitació del museu i del mateix jaciment «és la prioritat número u»: «el projecte tirarà endavant al més aviat possible», va dir, sense concretar terminis. Rosa Rossell va recordar que a començament del 2008, en motiu de la celebració de l'Any Jubilar, la necròpolis obrirà les portes de forma provisional, «sense fer-hi cap intervenció».

La zona excavada fins ara –primer per tècnics de la UdG i després per arqueòlegs de l'empresa Janus– fa uns 1.000 m² de superfície, repartits en tres feixes artificials ocupades fins ara per uns horts. Es tenia constància documental que en aquest lloc hi va viure gent fins almenys el segle XV i que el barri medieval s'estenia fins a l'altre costat de la carretera C-66. Arran de la construcció d'aquesta via, al segle XIX, es va fer malbé una part significativa de les restes d'aquell assentament. El que va suposar una sorpresa va ser descobrir-hi restes molt més antigues, com són unes estructures d'entre els segles I aC i II, en plena època romana, a partir de les quals es van anar construint més edificis fins a enllaçar amb els períodes ja documentats. L'arqueòleg Josep Frigola va explicar ahir que les peces més importants són dos edificis que corresponen a un habitatge i a un taller metal·lúrgic. A aquest últim espai pertanyen els dos elements més espectaculars del recinte: dos basaments de sengles columnes.

Els treballs de recerca continuaran pròximament a les finques del costat. Un cop s'hagin acabat les excavacions, es consolidaran les estructures i es condicionarà el jaciment perquè sigui comprensible per als visitants. Es farà un mirador a la part superior i una passera al costat de les ruïnes. També s'hi instal·laran plafons explicatius.

Les excavacions es van fer com a pas previ a la construcció d'un aparcament subterrani, per al qual ara caldrà buscar un emplaçament alternatiu. La zona on hi ha el nou jaciment forma part d'una àrea molt extensa que es reordenarà els pròxims mesos.

Una degradació del monument que s'intentarà pal·liar ara amb l'aprovació d'un pla director de restauració, que ahir va presentar la regidora de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Rossell.

El pla, que ha estat redactat per l'equip de l'arquitecte Joan Figuerola, preveu una inversió de 14.840.000 euros, que es dividirien en les deu fases en què està dividida l'actuació. La primera fase se centrarà en el tram comprès entre la baixada del Roser i el col·legi Lestonnac, amb una previsió d'inversió d'1.270.00 euros. I acabaran a la torre i el palau de l'Arquebisbe i a la capçalera del circ, amb 1.460.000 euros. Entremig, es farà un seguiment de tota la muralla, incidint en els punts més malmesos: «S'han estudiat totes la patologies dins de cada tram», va puntualitzar la regidora.

El pla, que es preveu que tingui una durada de més de deu anys, ha estat aprovat ja per la comissió territorial de Patrimoni i només cal que li doni el vistiplau el ple municipal. Posteriorment serà tramès al Ministeri de Cultura.

Paral·lelament a l'aplicació d'aquest pla director, l'Ajuntament impulsarà altres actuacions a la muralla amb càrrec de l'1% cultural.

A més, l'Ajuntament i la Generalitat han iniciat negociacions amb el Ministeri de Cultura per tal que la restauració de la muralla tarragonina pugui ser inclosa dins el pla estatal de muralles, que donaria més protecció al monument.

Una degradació del monument que s'intentarà pal·liar ara amb l'aprovació d'un pla director de restauració, que ahir va presentar la regidora de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Rossell.

El pla, que ha estat redactat per l'equip de l'arquitecte Joan Figuerola, preveu una inversió de 14.840.000 euros, que es dividirien en les deu fases en què està dividida l'actuació. La primera fase se centrarà en el tram comprès entre la baixada del Roser i el col·legi Lestonnac, amb una previsió d'inversió d'1.270.00 euros. I acabaran a la torre i el palau de l'Arquebisbe i a la capçalera del circ, amb 1.460.000 euros. Entremig, es farà un seguiment de tota la muralla, incidint en els punts més malmesos: «S'han estudiat totes la patologies dins de cada tram», va puntualitzar la regidora.

El pla, que es preveu que tingui una durada de més de deu anys, ha estat aprovat ja per la comissió territorial de Patrimoni i només cal que li doni el vistiplau el ple municipal. Posteriorment serà tramès al Ministeri de Cultura.

Paral·lelament a l'aplicació d'aquest pla director, l'Ajuntament impulsarà altres actuacions a la muralla amb càrrec de l'1% cultural.

A més, l'Ajuntament i la Generalitat han iniciat negociacions amb el Ministeri de Cultura per tal que la restauració de la muralla tarragonina pugui ser inclosa dins el pla estatal de muralles, que donaria més protecció al monument.

L'any 14 dC, August, el primer emperador romà, mor a la ciutat italiana de Nola. En gairebé quaranta anys de govern, havia aconseguit reunir tots els càrrecs, responsabilitats i privilegis possibles de la vella República romana. Després de ser oficialment divinitzat, el seu successor, Tiberi, va autoritzar que els hispans de Tàrraco li dediquessin un temple a la ciutat. L'historiador Tàcit recull la notícia i precisa, a més, que va servir d'exemple per a les altres províncies. La façana de l'edifici va ser ràpidament utilitzada pels tarragonins com a imatge de la ciutat. En les seves monedes van representar el temple acompanyat pel nom de la ciutat i el rostre d'August amb la llegenda «El déu August pare». Amb gran habilitat política donaven suport a Tiberi, el fill adoptiu i successor.

El temple no ha estat encara localitzat. Disposem d'alguns indicis arqueològics, als quals s'afegixen ara els resultats de les prospeccions a la catedral de Tarragona. Aquesta va ser construïda enmig dels vestigis romans de la Part Alta. Per això, s'ha suposat que el temple s'havia de situar en l'entorn de la seu metropolitana. El 1993 revisem les dades arqueològiques respecte al temple, per a la construcció de la gran maqueta que avui dia s'exhibeix en les voltes del pretori. Els nombrosos fragments de marbre procedents de la zona de la catedral, que llavors coneixíem, es dataven amb certesa uns cinquanta anys més tard de la construcció del temple. No podien, per tant, pertànyer a aquest temple. Davant la falta de dades, vam optar per la prudència i vam evitar col·locar un temple en el centre de la maqueta. L'arqueologia és un procés continu. Constantment apareixen noves dades que ens obliguen a revisar les hipòtesis amb les quals treballem.

Fa uns anys van aparèixer nous blocs de marbre, en un abocador del segle V dC localitzat a la plaça del Fòrum. Aquesta vegada la datació dels blocs coincidia amb la data de construcció del temple. Teníem finalment alguna evidència material del cèlebre temple, però era necessari buscar una interpretació que integrés totes les dades. En el congrés internacional sobre l'arquitectura de les capitals romanes, celebrat a Tarragona l'any 2000, vam proposar una nova interpretació per encaixar totes les peces. Vam rescatar una dada que havia passat fins aleshores desapercebuda. En les excavacions del claustre s'havia descobert una enorme trinxera de fonamentació que envoltava la catedral formant un primer recinte d'època romana. Semblava possible imaginar que aquest primer recinte va poder envoltar el cèlebre temple d'August, la ubicació del qual havíem d'imaginar sota la catedral i que va ser construït amb els blocs que finalment van acabar en el runam de la plaça del Fòrum. Calia trobar a més una explicació per als blocs llaurats cinquanta anys més tard. Vam suposar per això que el primer recinte entorn del temple hauria estat substituït per un altre de més gran i monumental. Una explicació que justificava la presència de blocs de marbre amb dues cronologies diferents.

Les noves dades que van ser presentades dijous sobre les prospeccions a la catedral donen suport a aquesta lectura. Els arqueòlegs treballem amb puzles incomplets i cada dia apareixen noves peces que han de ser encaixades en la imatge general. Sabem també que les dades procedents de les prospeccions realitzades poden tenir lectures molt diferents. Fa uns anys, el subsòl de la catedral de Girona va ser prospectada amb georadar i es va creure que es trobava la base d'un temple romà. Es va realitzar l'excavació arqueològica i van aparèixer els fonaments de la catedral romànica.

Naturalment, nosaltres desitgem que les taques aparegudes en la imatge del subsòl de la catedral de Tarragona siguin precisament les del temple d'August. No obstant això, no hem d'enganyar-nos, solament ho sabrem amb certesa quan s'excavi sota el paviment de la catedral.