Una mirada crítica al romànic català
RAÜL MAIGÍ. Barcelona
De romànic, n'hi ha de bo i de dolent, com tot. Però tradicionalment s'ha cobert d'una pàtina negativa que l'ha marcat com un estil pobre, fosc i matusser. Lluny d'això, el romànic català va marcar un període excels en l'art medieval –com també ho va ser el gòtic– amb veritables obres mestres com ara la portalada de l'església del monestir de Ripoll o les pintures de Sant Climent de Taüll. Dos dels millors especialistes en la matèria, Francesca Español i Joaquín Yarza, destrien el gra de la palla en un estudi publicat per Angle Editorial. El llibre, amb edició de luxe, té la virtut que aplega en un sol volum les referències essencials de l'arquitectura, la pintura, l'escultura i els manuscrits de l'època, aportant interpretacions noves i materials desconeguts.
 Foto: PERE PASCUAL I ROSINA RAMÍREZ ANGLE EDITORIAL
|
 |
 |
 Foto: PERE PASCUAL I ROSINA RAMÍREZ ANGLE EDITORIAL
|
 + D'esquerra
a dreta i de dalt a baix: església del monestir benedictí de Sant Pere
de Galligants (Girona), el claustre de Sant Benet de Bages, l'església
de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), una portalada de la catedral de
Tarragona i la capella de planta circular de Sant Miquel, a la Pobla de
Lillet. Foto: PERE PASCUAL I ROSINA RAMÍREZ ANGLE EDITORIAL
|
El moviment romàntic del segle XIX va encendre l'espurna per recuperar l'art d'un passat remot que, en el cas de Catalunya, coincidia amb la seva forja com a nació. El bisbe Torras i Bages, en un text del 1892, eleva el romànic a la categoria d'art nacional, una idea que més tard recuperaria Prat de la Riba a La nacionalitat catalana. Els professors Francesca Español i Joaquín Yarza parteixen d'aquest punt per reflexionar sobre la concepció errònia que el romànic és un art popular, humil i de segona categoria –tot i que hi ha excepcions–, i aclareixen que cal diferenciar les peces valuoses de les que no ho són. Els primers historiadors de l'art de tombant de segle no ho van fer del tot i, en alguns casos (els que van inspeccionar el Pirineu abans de la campanya del 1907 de l'Institut d'Estudis Catalans), només van tenir en compte l'arquitectura, i no les pintures i objectes que les esglésies custodiaven i que sovint eren més valuosos que l'edifici. Així, els autors creuen que el romànic ha deixat a Catalunya autèntiques obres mestres, com ara la portalada de l'església del monestir de Ripoll o bé les pintures de Sant Climent de Taüll, que qualifiquen com «una de les visions teofàniques més impressionants del romànic europeu».
ROMÀNIC DE XIRUCAIRE
Francesca Español apunta que l'estimació per l'art romànic està molt arrelada a Catalunya gràcies sobretot a l'excursionisme. Ara bé, un dels propòsits del llibre és separar qualitat i sentimentalisme. És entranyable trobar a la muntanya una ermita de pedra mil·lenària, però un absis semicircular a la capçalera no indica necessàriament una obra de rellevància.
El Romànic Català, publicat per Angle Editorial i Caixa Manresa, té la particularitat d'oferir una síntesi exhaustiva d'aquest període en un únic volum, il·lustrat amb fotografies de Ramon Manent, Pere Pascual i Rosina Ramírez. L'estudi s'estructura en sis capítols que analitzen el descobriment del romànic, l'arquitectura, el marc litúrgic, les façanes monumentals, la pintura de les esglésies i els manuscrits. Per a Español, cal destacar la visió historiogràfica del primer capítol, que parteix dels materials que van dibuixar els romàntics al XIX, que van sortir a pintar paisatges i ruïnes, algunes desaparegudes, com ara les de la capella del castell de Camarasa que recull Lluís Rigalt.
En aquesta línia, Español i Yarza insisteixen a constatar la simbologia i la instrumentalització ideològica amb què es van interpretar aquests monuments, tot i que el criteri de mirar al passat no era uniforme en el catalanisme del XIX. En tot cas, Español considera que aquest fet va ser positiu per a la preservació d'aquest patrimoni, igual que veu encertada la decisió de salvaguardar peces en museus, sobretot les pintures. «Si no s'haguessin traslladat s'haurien perdut o haurien emigrat», sosté.
INSPIRACIÓ ITALIANA
Els autors subratllen la gran influència de Roma (i italiana en general) en el romànic català. Els primers viatges de catalans a la península veïna al segle X es veuen reflectits en el caràcter antiquitzant i l'escultura monumental de Sant Pere de Rodes, o en els capitells amb motius vegetals que contrasten amb el romànic llombard que era propi de Catalunya. Español fa notar, com a exemple, que Sant Miquel del Fai és una rèplica del santuari consagrat a l'arcàngel Miquel al Munti Gargano, al sud de la península italiana. Yarza afegeix que és pràcticament segur que un dels pintors de Pedret és italià.
