Santuari o centre de reunions polítiques?
Asensio netejant una llar de foc. Detall dels maons dels podis de l'edifici públic (a dalt) i
els arqueòlegs marcant el camí de l'itinerari turístic./ Foto: R.R.
ROSER ROYO. Tivissa
L'última campanya d'excavacions arqueològiques al poblat ibèric del Castellet de Banyoles de Tivissa ha posat al descobert el que els arqueòlegs anomenen un «edifici singular». Es tracta d'una estructura rectangular d'uns 150 metres quadrats de superfície dividida en diverses estances amb un àmbit central on han excavat un paviment de maons del que semblen tres podis disposats en forma de U al voltant d'una llar de foc. «No saben quin ús tenia aquest edifici si era un santuari o un centre de representació política, però comparant-lo amb la resta d'estructures excavades interpretem que era un edifici d'ús públic, típic d'una zona urbana», explica David Asensio, de l'equip d'arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB) i codirector de les excavacions arqueològiques.
Després de 10 anys consecutius d'excavacions i amb una superfície excavada de 8.000 metres quadrats, un 20% de les 4,5 hectàrees que ocupa el Castellet de Banyoles, els arqueòlegs han trobat el que sembla el primer edifici d'ús públic d'aquesta ciutat ibèrica. Fins ara havien posat al descobert només edificis residencials i l'entramat urbà d'una part del poblat on han sortit tres barris d'edificacions molt diferents: des dels habitatges estàndard del món ibèric –una estructura rectangular d'uns 40 metres quadrats amb dues estances– fins a edificis residencials de 300 metres quadrats on habitava l'aristocràcia ibèrica amb portes d'accés més amples de les habituals per permetre l'entrada de carros, un gran pati d'accés, i diverses estances articulades al voltant d'un vestíbul i un altre pati interior. Precisament, la comparació amb aquestes estructures residencials és el que fa que els arqueòlegs de la UB creguen que l'edifici que han trobat enguany no és residencial. «Hem trobat elements excepcionals com el basament d'una columna al centre feta de pedra sorrenca, els podis de maons al voltant de la llar de foc central o un terra endurit que no hem trobat en cap altre dels edificis excavats», explica David Asensio, codirector de les excavacions. «Això ens fa pensar que era un edifici d'ús públic. No sabem si un temple o un centre per desenvolupar funcions col·lectives», afegix tot assenyalant que és un edifici típic d'una zona urbana, el que demostra que en l'època ibèrica l'urbanisme estava plenament desenvolupat.
La campanya d'excavacions d'enguany va començar el 29 d'octubre i finalitzarà el proper 11 de desembre. Hi han treballat un equip de set arqueòlegs. El pressupost ha estat de 31.000 euros finançats pel Museu d'Arqueologia de Catalunya, que és la institució que coordina el pla director del Castellet. El pressupost inclou també marcar un itinerari turístic que guie els visitants des de les torres de l'entrada fins a la zona on hi ha les excavacions actuals.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2650799
|
