Al costat de l'Ebre i de la plata
Per
les seues dimensions, el poblat ibèric del Castellet de Banyoles és,
juntament amb el d'Ullastret a l'Empordà, dels més grans de Catalunya i
el més gran de les Terres de l'Ebre. És del segle III abans de Crist i
va estar habitat fins a l'any 205 abans de Crist, quan va ser destruït
pels romans durant la segona guerra púnica. Tot i aquesta datació els
arqueòlegs creuen que és anterior però fins ara no ho han pogut
certificar científicament. Es creu que era el centre econòmic,
administratiu i polític de la zona per la seua situació estratègica de
control del riu Ebre i que la seua riquesa venia en gran part per
l'explotació de les mines de plata properes (serra de l'Argentera i
Bellmunt). De fet, hi ha el famós tresor del Castellet de Banyoles, i
en un dels habitatges mitjans que s'han excavat es va localitzar un
forn circular on hi havia escòria de plom fos, que és el que queda de
la galena argentífera quan se n'extreu la plata. Això fa pensar que una
de les fonts de l'economia local era la producció de plata.
