El passat mes de juny del 2015, rebo una carta del Jutjat de Pau de Vila-seca citant-me a passar per les seves dependències. Hi vaig, i em lliuren una citació per un judici que s’havia de celebrar el 9 de febrer següent, en qualitat de testimoni. M’avisen doncs amb més de vuit mesos a l’avançada, amb l’advertiment de que si no hi vaig, puc ser sancionat amb una multa d’entre 200 i 5.000€. Déu n’hi do!

   El dia assenyalat, hi vaig. A les deu del matí en punt, soc al Jutjat Penal: segui aquí i esperi. En companyia de l’altre testimoni, esperem fins que vora les dotze, ens diuen que el judici es suspèn, i ens lliuren una nova citació.

   Al trobar l’altre testimoni, hem pogut deduir, que es tractava del robatori que algú va fer al nostre tros mentre hi treballaven uns paletes i ens van robar eines i cables elèctrics, d’un valor més aviat molt minso. Això va passar entre el 12 i el 13 de febrer del 2013, és a dir que feia tres anys.

   Ni un ni l’altre dels dos testimonis sabíem, ni qui eren els acusats, ni qui havia posat la denúncia al jutjat penal. Rememorant els fets, recordarem que aquell matí, vam trobar la porta oberta de la caseta del pou i, vam trobar a faltar el que ja he dit més amunt. Per un casual, aquell mateix mati van comparèixer al tros els Mossos, que feien un tomb en companyia del guàrdia urbà que aleshores tenia cura del terme. Ara ja no venen mai, ni els uns, ni l’altre s’ha jubilat i no l’han substituit.

   Com que van venir, els hi vam explicar el que havia passat i ens van dir, que millor que anéssim a la caserna del Mossos a posar denúncia. Ho vam fer. I potser per aquí ve el motiu del judici. Tant abans com després d’aquest furt, he patit diferents robatoris i sempre amb major perjudici, i, al menys fins el moment no tinc notícia de que hagin derivat en judici.

   Tornem al jutjat. Nou dies després, és a dir el passat 18 de febrer, hi tornem, i ara sí, ara hi hagué judici i per primer cop a la meva vida vaig ser present un una sala de vistes, que en diuen ells, amb una tribuna, amb un jutge al mig, tot empolistrat amb l’uniforme de jutge i a un costat, una senyora que feia de fiscal i a l’altre dos senyors que devien ser els advocats defensors, tots també disfressats amb la corresponent toga. Feien patxoca, val a dir-ho. Al mig de la sala, i de cara al jutge, hi havien dos homes, que devien ser els acusats.

   Així que em van fer entrar i asseure més o menys al costat dels acusats, una mica més enrere i just davant d’on hi tenia una tauleta el secretari o agutzil, el jutge que presidia, em va fer jurar o prometre que diria la veritat sota amenaça de presó si no ho feia. Em van fer preguntes, primer el jutge si coneixia a aquelles dues persones que tenia a la vora, i li vaig respondre que no. Tot seguit la fiscal, el jutge i un dels advocats defensors en van preguntar sobre les circumstàncies del robatori del 12 de febrer de tres anys enrere, que vaig respondre i... adéu siau.

   D’aquest pas pel jutjat, per un robatori a una caseta del camp nostra, i de la que, forçant la porta d’entrada, es van emportar material dels paletes que hi treballaven per un valor de 78 €, la cosa deu tenir l’origen perquè el dia següent al robatori, van comparèixer al tros com a visita rutinària (visites que ara ja no rebo) els mossos i el guarda urbà-la Plana-terme, i naturalment, els hi vam explicar el furt.

   Tot i que ningú me n’ha dit res directament, dedueixo que els cossos de seguretat sospitaven d’on havia anat a parar el material sostret, i havent-se confirmat les sospites, els van denunciar al jutjat. Per la nostra part, tant el paleta com jo, vam anar a presentar denúncia a la caserna dels mossos de Salou, tal com ens ho van recomanar.

   Passats els tres anys, es fa un judici del que ni conec els acusats, ni sabré la sentència si n’hi ha, tot això per un robatori patit a casa meva. És lògic?

   Al marge de que tot aquest sainet, em pugui semblar ridícul per un robatori de 78€, si ha de contribuir a que minorin els robatoris que patim la gent que tenim coses escampades pel terme, ja sigui a les casetes o als bancals, doncs ben trobat!