Enguany que per l’amenaça de la pluja, l’esmorzar de Sant Isidre de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca, s’ha fet a l’antic cobert de la màquina de batre, darrerament habilitat com a magatzem transitori de les garrofes, m’ha fer recordar quan en aquest mateix cobert si havien fet multitudinaris dinars de socis i amics.

   També era per Sant Isidre i en aquest mateix lloc, que resultava petit per donar cabuda a tots els comensals, i per això també es posaven taules al descobert com es veu a les fotografies del llibre del centenari. Era a principi dels anys 80 del segle passat, i era un temps de canvis. Al cap de pocs anys el tancava el celler per manca de vinyes, i es transformava el trull amb la introducció polèmica de la “maquina” que substituïa les premses tradicionals.

   Val a dir que, aleshores com ara, el Sindicat és un ens fortament arrelat entre la gent del poble, malgrat que les produccions agràries vagin sent cada cop més escadusseres però la festa de Sant Isidre, per a mí sempre serà la festa del Sindicat.

   No crec pas que la festa de Sant Isidre estigui massa arrelada en el temps, al menys jo no la recordo dels anys de la meva primera infància. Al llibre “Abans” tampoc hi ha referències anteriors a l’any 1960.

   Al decurs dels darrers cinquanta anys, la festa de Sant Isidre ha estat també vinculada a la dansa. Ja a l’any 1960, precisament en aquesta diada va fer la primera ballada l’Esbart Sant Esteve, que va anar repetint al llarg dels anys següents fins a la seva dissolució, i tanmateix per Sant Isidre del 1975, també va fer la seva primera actuació l’Esbart Ramon d’Olzina. El de Sant Esteve, sempre va ser un únic grup juvenil, amb un cos de ball amb titulars i reserves. El segon, amb els seus 38 anys de vida, ha tingut temporades de tota mena, però amb gran tenacitat dels seus dirigents per a fer-lo perdurar en el temps, tenint presència a les festes populars vila-secanes, com aquesta, el Dilluns de Pasqua, Sant Jordi, 11 de setembre, etc. Tinc a la ma el programa que va fer l’Esbart pel Sant Isidre del 1982 en el qual hi ha una relació de dansaires, en la que consten 15 nens i 26 nenes a la secció infantil, i 15 joves i 16 noies a l’esbart juvenil, alguns dels quals avui encara hi dansen.

   Els esbarts doncs, han estat estretament vinculats a aquesta festa de Sant Isidre, i jo mateix no sé ben bé, si és la institució dansaire o si és la pagesa l’eix central d’aquesta festa, en tot cas, des de l’any 1960 van junts.

   En canvi hi han hagut altres ens o activitats, que han coincidit amb la celebració de Sant Isidre, durant uns anys i després s’han fet fonedissos. El més aparent va ser la Fira, que es va començar l’infaust any de 1989 i va perdurar com a tal, fins l’any 2000. La Fira va comportar la implicació de l’Ajuntament com a principal organitzador del conjunt atès que la Fira va esdevenir en ser la part principal del conjunt, altrament les tres organitzacions pageses Cooperativa Agrícola, Cambra Agrària i Unió de Pagesos, venien a ser-ne col·laboradors com l’Agrupació Cultural, suposo que per l’Esbart. La Fira també va comportar l’existència d’una comissió organitzadora, que encapçalava Josep Pijoan, al qual se’l veia a les fotografies de les inauguracions, al costat de l’Alcalde i les autoritats convidades, com el president de la Diputació, que també va participar en el finançament durant un temps, el president del Consell Comarcal o de l’Ajuntament de Tarragona que no subvencionaven res, i no en recordo altre de foraster ni de major ni menor rang.

   Segons les cròniques, tot anava molt bé, cada anys hi havia més expositors i més visitants, es va arribar a més de 70 expositors, 9.000 m2 de superfície ocupada i 25.000 visitants, tot un èxit i, de sobte, després de la 12a edició es va acabar l’invent. Per cent, que al poble del costat, a Cambrils, enguany compleixen la 56a. edició de la seva fira.

   La Fira pròpiament no és que vagi fondre’s, senzillament és va transformar en l’aplec que sota la crida de Terra i tradicions, va acollir durant un parell d’anys les cases regionals del nostre voltant i amb arrels a l’Aragó, Astúries, Castella i Lleó, Extremadura, Múrcia, la Manxa, Galicia, i en el context del qual representava a Vila-seca el grup folklòric de la Virgen del Rocío.

La cosa va durar dos o tres anys, i també es va dissoldre. Val a dir que en aquestes celebracions la Cooperativa Agricola hi constava com a col·laboradora i ja havien desaparegut del mapa la Cambra Agraria i la Unió de Pagesos, l’una per imperatiu legal i l’altre per manca de militants. En contraposició hi va aparèixer el suport de la Federació de Cases Regionals.

   Mentrestant durant aquest període firal, terrer i tradicional, s’introdueixen al programa de festes, actes i activitats, totalment marginals i alienes a la pagesia:

  Es va inaugurar el pont sobre el Barranc de Barenys, dues vegades el mateix pont, una l’any 1992 i l’altre el 1995, i també es van inaugurar l’arranjament dels carrers Nou i de Sant Antoni

   Es van fer presentacions de llibres que res tenen a veure amb l’agricultura, i a l’àmbit gastronòmic, es van presentar en societat la sepinada un any i la costellada marinera un parell d’anys més tard, i a més a més es va recuperar el mondongo, que des d’aleshores ençà, son plats que mai falten a les taules vila-secanes en les dates assenyalades, i que naturalment, es troben a les cartes de tots els restaurants locals.

   Els concursos de tir al plat, la cacera de la guineu, els correfocs, els Xiquets de Vila-seca van ser fites obligades en el programa i fins i tot un any, en Justo Molinero envoltat d’una gran multitud, un any va inaugurar la Terra i les Tradicions.

   Abans hi havia una dita que feia així: Sant Isidre favater, menja faves qui no en té. I diuen que es referia a que a mig maig hi havia tal quantitat de faves, que els pagesos en repartien a tothom. Ara per Sant Isidre ja només queden frares. Per això si la natura fa canvis, la pagesia també n’ha de fer, i per això ara s’han introduït a la festa, una conferència, una excursió a vegades tècnica a voltes lúdica o turística i, sobretot, l’esmorzar popular pels socis i els que la Junta convida.

   També s’ha introduït amb el suport de l’entitat Amics del cavall, una sèrie de feines que anys enrere feien els cavalls, que substitueixen als anteriors concursos de destresa en el maneig dels tractors, potser per recuperar el record de la tracció de sang tant emprada anys enrere, llaurar, replanar, etc. i sobretot, arrossegar carros, amb els que es fan una mena de demostració  al matí i una passejada pels carrers amb la canalla de després faran l’oferiment dels fruits i productes de la nostra terra.

    Un altre esdeveniment afegit i que no té res a veure amb la pagesia, és la caminada popular de Vila-seca a la Pineda i tornar, que enguany compleix la desena edició. No tinc constància de gaires pagesos que la facin, però tampoc se li ha de donar més importància, atès que, un dels actes centrals i inamovible des de l’any 1960, és la missa en honor del sant i l’oferiment de fruits i altres productes del camp, en la qual, per exemple enguany, sense anar més lluny, si dels assistents, en traiem els membres de l’Ajuntament i les famílies del la canalla que fa l’oferiment, potser no en quedaria ni una dotzena, però la tradició és la que és, i aquesta de l’oferiment a la missa en tinc un bon exemple a casa, ja que la meva muller, la Fina, vestida de pubilla ja hi va anar el primer any, després hi han anat els nostres fills, i ara hi van els nostres nets. Voleu més tradició que aquesta?