He llegit a “El Pont de Fusta” darrer, per cert, en dos llocs diferents, que fa poc, va venir a Vila-seca la senyora Deirdre Morell, neta de Sir Esteve Morell Scott, que per a molts vila-secans d’avui, és el nom d’un carrer del poble, tot i que els pocs que segueixen les coses que s’escriuen pels “puestos”, sabien ja, o se n’han assabentat amb l’escrit de la Montse Garriga que aquest bon home que va passar part de la seva infantesa a Vila-seca, va ser alcalde de la ciutat de Melbourne quan encara era la capital d’Australia.

   Hi ha una cosa relativa a aquesta visita que em costa d’entendre, i és que, havent vingut de tant lluny, els descendents de Sir Esteve Morell Scott, no volguessin com a mínim conèixer i tenir un mínim contacte amb els parents, molt llunyans, naturalment, que tenien a Vila-seca.

   Això del parentiu, està clar que és molt relatiu. He pogut veure com la generació que m’ha precedit, tenia un parentiu tant extens que costava arribar a conèixer-los a tots, i en canvi, la generació que em segueix té els mínims imprescindibles i encara, els hi costa de dir ties i oncles, als que els ho son. Jo sovint dic que, per entendre’ns, els parents son aquells que ens convidem als casaments. Però això és aquí a l’entorn més immediat, ja que quan es ve de l’altre part de món els parents ni que siguin molt llunyans, ho son en la mesura que formen part del record, del que ens havien explicat pares i avis, d’uns parents que tenien que se’n van anar molt lluny, o a l’inrevés, per aquells que van emigrar i van patir l’enyorança del seu poble i dels seus parents i amics, i la solen compartir potser encara més, amb els seus fills i néts malgrat que no hi hagi ni comunicació epistolar.

   Potser em passi allò de que, el que és bo per a mi, o el que jo faria, és el que crec que haurien de fer els demés, i no sempre ha de ser així.

   Tinc la certesa però que aquest oblit, no va ser degut a que ja fa anys, alguns dels parents de Vila-seca, van fer arribar a l’oncle de la il•lustre visitant recent, Stephen Whitson Morell, que seria bo deixar les seves propietats a Vila-seca, les dues cases del carrer del Patró i la finca coneguda com “El corral de Baló”, al poble on va néixer el seu avi.

   El bon home en va fer cas, i potser perquè era fadrí, va deixar en testament les seves pertinences vila-secanes al nostre poble, i quan va morir, el seu germà Rodney Telford, ho va materialitzar i mitjançant en Pasqual Garriga que era el seu interlocutor, es va fer efectiva la cessió, i ves por on, al cap de quatre dies, com aquell qui diu, la finca va ser partida entre els termes de Salou i el de Vila-seca.