Historietes de la Nuka

Ahir vaig anar a Barcelona a participar de la manifestació. Van ser més de dues hores de pell de gallina. Crits contra la retallada de l'estatut, d'independencia, senyeres i estelades per tot arreu. I sobretot bon rotllo, pacific, demostrant que els catalans estem emprenyats però per damunt d'aixó som persones civilitzades.

Abans de les cinc a la cruïlla de passeig de gracia amb diagonal ja hi havia molta gent esperant.

A partir de les sis hi havia molt de caos. Jo estava a passeig de gracia, davant de la pedrera, i ni ens moviem. Ma germana escoltava la radio però l'unic que sabiem era que hi havia tanta gent que la capçalera no avançava. Jo intentava seguir les novetats pel twitter però les conexions estaven colapsades i la wifi tampoc m'anava fina. Una llastima.

Gent, gent de totes les edats per tot arreu amb senyeres.

A partir de les set i mitja vam començar a moure'ns lentament i almenys vam poder arribar a la parada de tren per poder tornar a Tarragona.

Al tren anava llegint els comentaris del twitter del #somunanacio.