Estem a poc menys de dos anys de les pròximes eleccions municipals. Fa temps que volia escriure un apunt sobre les eleccions municipals que es celebraran el 2011 arran de l'actual context a l'ajuntament de Valls. La veritat és que en tenia ganes de fer-ho a l'ensems que em feia una mica de mandra. Ara, però, tenint en compte que el panorama polític català presenta novetats que poden fer moure la correlació de forces dins al parlament de Catalunya, m'he animat a intentar-ho. En una època en que els estudis, dossiers, informes es fan córrer amunt i avall amb despeses costoses de discutible utilitat, m'ha semblat que abocar una sèrie de consideracions de forma gratuïta no faria cap nosa. Si més no, les meves opinions no costaran un cèntim a ningú i poden ser llençades a la brossa sense cap mena de problema.
Anem a la feina. L'ajuntament de Valls, per si algú no ho sap, està compost per CiU amb 10 regidors, PSC amb 7 regidors, ERC amb 2 regidors, CUP amb 1 regidor i PP amb un regidor. En total són 21 regidors. Primera cosa clara, CiU està a un regidor d'assolir la majoria absoluta. L'alcalde és de CiU. El govern municipal va començar amb un govern en minoria que mesos després es va concretar amb un govern supermajoritari format per les dues principals forces polítiques amb representació municipal. Això vol dir que tenim al govern de la ciutat 17 regidors i a l'oposició 4 regidors. Aquesta és la situació actual.
També val a dir que a mitja legislatura hi va haver un canvi d'alcalde. L'antiga alcaldessa i diputada al Parlament de Catalunya, senyora Dolors Batalla, va presentar la dimissió com a alcaldessa i posteriorment com a regidora. L'actual batlle de la ciutat és l'Albert Batet, l'alcalde més jove que mai ha tingut la ciutat de Valls. Malgrat la seva joventut, cal dir-li també senyor Albert Batet, el respecte davant de tot.
Aquesta és la configuració actual de l'ajuntament de Valls. Bé, ara començo a especular, a fer prospeccions de què pot passar en el futur no massa llunyà. Començo per les dues principals forces polítiques.
L'experiència política acumulada i la sociologia ens confirmen que com a norma general els governs de coalició acostumen a beneficiar a una de les dues formacions polítiques que formen govern en detriment de l'altre soci de govern, més tenint en compte que el pacte de govern va produir importants fissures en ambdues formacions, si bé CiU sembla haver subsanat millor l'esquerda interna que no pas ho ha fet el PSC . La força de l'alcaldia és un altre aspecte a tenir en compte. D'això en tenim múltiples exemples. El més recent el tenim en les eleccions a la República Federal d'Alemanya on l'SPD, soci de la senyora Merkel ha caigut a les brases de l'infern, mentre la CDU de la cancellera ha aguantat el cop, tot i que en aquest cas també ha retrocedit una mica.
De l'efecte alcaldia en tenim també exemples a Valls mateix quan ERC en una operació rocambolesca va obtenir l'alcaldia de Valls fa uns anys que li va reportar passar de dos a cinc regidors a les següents eleccions. Tenint en compte aquests dos aspectes, i si CiU no fa massa el ruc, té al seu abast la possibilitat d'obtenir la majoria absoluta en les pròximes eleccions municipals. Caldrà veure com arriba el govern al final de la legislatura, però penso que tothom voldria estar en la pell de CiU en aquests moments.
No sé què passarà amb el PSC. Però m'aventuro a pronosticar els pitjors resultats per aquesta formació en unes eleccions municipals a Valls. És molt aventurar, ja ho sé, però m'hi atreveixo. Caldrà veure la solidesa del seu electorat, la seva fidelitat i la capacitat de mobilització del mateix. Mai no he amagat la meva opinió en el sentit que no sé veure quins beneficis aporta el pacte de govern municipal als socialistes vallencs. Tampoc he sabut veure on són les seves polítiques en el programa de govern. Ja ho veurem. Insisteixo que estic fent un exercici especulatiu. He de reconèixer que mai no he excel·lit en les meves arts endevinatòries, per tant, és possible que tota semblança amb la realitat futura respecte al que aquí descric sigui pura ficció. Segurament la realitat confirmarà això mateix, o sigui, que sóc un péssim analista i endeví.
I l'oposició? Ai que difícil. Jo penso que si no hi ha canvis substancials en l'oferta electoral, les coses no variaran gaire.Però en aquest cas, les possibilitats estan obertes. Podria haver canvis en l'oferta electoral? Podria ser. Abans de les eleccions municipals hi haurà hagut eleccions al Parlament de Catalunya. Poden tenir alguna incidència en l'oferta política vallenca. Reagrupament haurà aconseguit fer forat en el panorama polític català? Reagrupament o alguna alternativa més àmplia que el propi Reagrupament. Caldrà veure-ho. En el cas que sigui així, el panorama polític vallenc pot aparèixer encara més fragmentat que no pas l'actual, amb la qual cosa m'atreviria a dir que tots més febles. Això podria jugar a favor d'algú altre. Hi ha alguna altra possibilitat? En la ficció crec que sí, però tinc els meus dubtes que es pugui arribar a materialitzar.
ERC, CUP, Reagrupament, alguns dissidents socialistes i d'altres podrien conformar una candidatura que oferís aire nou i una alternativa engrescadora a la ciutat. Sóc conscient que això no és gens fàcil. Els partits pateixen una endogàmia persistent que els fa mirar molt el seu propi melic. Una alternativa com la que apunto no és gens fàcil, però tampoc hauria de ser impossible. Personalment penso que seria desitjable i positiu per la nostra ciutat. Però aquesta possibilitat requereix molta generositat i una mirada d'alçada. Només seria possible si ja des d'ara es comencés a treballar en aquesta direcció. Crec sincerament que aportaria frescor i il·lusió a la ciutadania vallenca i que podria tenir un paper important en la política municipal dels propers anys. És massa remota aquesta alternativa? Potser sí, però, en la meva opinió, és l'única alternativa que podria moure substancialment el panorama polític vallenc.
Si això no es du a terme, si cadascú es queda amb la perspectiva de salvaguardar la seva quota pírrica a l'ajuntament de Valls, CiU ho tindrà de meravella per emportar-se una majoria absoluta que crec que no seria positiva per Valls i pels que hi habitem. Algú deu pensar que m'he xutat abans d'escriure aquestes ratlles. Puc assegurar que no ho he fet, encara que potser tinc els efectes d'haver-ho fet. La política és l'art de l'impossible. Només ens calen els bons polítics, els que vegin oportunitats que potser mai més no es tornaran a presentar. Els que vulguin incidir i trencar de debò l'actual status quo vallenc. Els que estiguin engrescats a oferir a la ciutat una alternativa seriosa i diferent de l'actual. Penso que aquesta iniciativa podria renir un recorregut real. Però els primers que han d'iniciar el recorregut són els que el poden fer realitat. Pagaria la pena intentar-ho?